Bellmunt del Priorat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Bellmunt del Priorat. Vegeu altres significats a «Bellmunt».
Bellmunt del Priorat
Bandera de Bellmunt del Priorat Escut de Bellmunt del Priorat
(En detall) (En detall)
Localització

Bellmunt del Priorat (Catalunya)
Bellmunt del Priorat
Bellmunt del Priorat (Catalunya)
Bellmunt del Priorat

Localització de Bellmunt del Priorat respecte del Priorat


Municipi del Priorat
Bellmunt de Priorat.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat
Gentilici bellmuntà, bellmuntana
Superfície 8,9 km²
Altitud 261 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
337 hab.
37,87 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 312700 4559575(i) 41° 9′ 57″ N, 0° 46′ 3″ E / 41.16583, 0.7675
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 430234

Bellmunt del Priorat és un municipi de la comarca del Priorat.

Està situat a la part central de la comarca, lleugerament cap a ponent i migdia. Limita a llevant amb el de Falset, al sud amb el del Masroig, a ponent amb el del Molar, i al nord amb el del Lloar, tots ells pertanyents al Priorat.

Taula de continguts

[modifica] Etimologia

Bellmunt del Priorat és un topònim compost. La primera part està formada per l'agrupació de dues paraules ja romàniques: "bell" i "munt", encara existents en català actual i amb el mateix significat la primera; "munt" en català antic volia dir "muntanya" (el significat de "munt" com a "grup", "pila" o "conjunt nombrós de" és un ús metafòric de l'anterior). Així doncs, el seu significat és, senzillament, el de "muntanya bella". El complement del nom, "del Priorat" també és ben fàcil d'entendre, ja que ens remet a la seva adscripció comarcal. El nom de Bellmunt per a aquesta població ja està documentat en el segle XIII.

[modifica] Descripció geogràfica

Termes municipals limítrofs:

El Lloar
El Molar Brosen windrose It.svg Falset
El Masroig

El riu Siurana marca la seva delimitació pel nord i nord-oest, i els altres torrents o barrancs que marquen les valls del terme són tots afluents seus: el barranc Fondo i el barranc de les Calderetes, a ponent del terme, i el barranc del Torrent -un brancal anomenat simplement "lo Torrent"- al nord. També travessa el terme, pel costat sud, el barranc dels Molins, que procedeix del barranc de la Foïna, al terme de Falset; és on hi ha els antics Molins de la Vila.

El punt més elevat del terme és el turó anomenat lo Sarraí, de 356 m. d'alçària, situat al sud-oest de la vila, però tot ell és molt accidentat, com la resta de la comarca, entre serrats que voregen els 350 metres d'alçària i fons de valls a l'entorn dels 150. El Siurana discorre entre els 125 i els 80, dins d'aquest terme. A l'extrem sud del terme hi ha el Puig Roig, de 172 metres, en el qual es troba un antic poblat ibèric. Tanmateix, la major part del jaciment és dins del terme veí del Masroig.

La vila, a 261 metres d'altitud, és l'únic nucli de població del municipi. Les mines de Bellmunt, en tres indrets diferents del municipi (Mina Eugènia, Mina del Barranc Fondo, i Mina Règia Antiga i Mina Règia), i una desena de masies disperses, algunes abandonades i en ruïnes, i antics molins completen el terme municipal: la Casa Gran, la Caseta del Cros, lo Mas del Mariano, lo mas del Sobirat (n'hi ha dos amb aquest nom), lo Mas d'en Gil, lo Mas d'en Pallejà, los Molins de la Vila, los Palellets, entre els que es conserven físicament o en memòria.

[modifica] Història

[modifica] Edat contemporània

Pascual Madoz es refereix a Bellmunt en el seu Diccionario geográfico...[2] del 1845. S'hi refereix dient que el poble és dalt d'un turó combatut pels vents de llevant i de ponent, i el seu clima produeix febres gàstriques. Tenia en aquell moment 73 cases, una plaça, dos carrers, una font i l'església parroquial de Santa Llúcia, servida per un capellà. El cementiri, segons Madoz, és en un paratge que no ofèn la salut pública.

El terra és pissarrós; hi ha dues muntanyes plenes de vinya, i és banyat pel riu de Gratallops, a més de dos torrents que baixen de Falset. S'hi produeix vi, ametlles, avellanes, oli i altres llegums i fruites. De bestiar, s'hi crien sobretot ovelles, ases i mules, i hi ha caça de perdius i de conills, a més d'una mica de pesca. Encara, hi ha una fàbrica d'aiguardent, dos molins de farina i tres d'oli. S'hi congreguen 73 veïns (caps de casa) i 346 ànimes (habitants).

[modifica] L'Ajuntament

[modifica] Alcaldes

D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), Bellmunt del Priorat ha tingut els alcaldes següents:

  • Ramon Margalef i Cervera (1979 - 1987)
  • Carme Simó i Secall (1987 - 1991)
  • Joaquim Torné i Roigé (1991 - 2003)
  • Maria Secall i Masip (2003 - 2011)
  • Josep Maria Torné i Secall (2011 - actualitat)
[modifica] Regidors

Des del 1979, Bellmunt del Priorat ha tingut els regidors següents: Jordi Alentorn Torné, Francesc Calpe Marquet, Antonio Cano Bayarre, Ramon Marco Casas, Ramon Margalef Cervera, Pura Natàlia Margalef Martí, José Martínez Pérez, Joan Piñol Navarro, Carles Pujol Ripoll, Josep Maria Salsench Márquez, Josep Salsench Pedrol, Maria Secall Masip, Maria del Mar Sentís Borràs, Carme Simó Secall, Joaquim Torné Roigé, Josep Maria Torne Secall, José Vega Gómez i Vanesa Vega Verdejo.

[modifica] Legislatura 2011 - 2015
Resultats electorals de Bellmunt del Priorat, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Josep Maria Torné i Secall 149 7 87,65
Total 186 7

Per a la legislatura 2011-2015, la composició del ple de l'Ajuntament és la següent:

  • Josep Maria Torné Secall (CiU), Alcalde
  • Jordi Alentorn Torné (CiU), Regidor
  • Ramon Marco Casas (CiU), Regidor
  • Antonio Cano Bayarre (CiU), Regidor
  • Pura Natàlia Margalef Martí (CiU), Regidora
  • Francesc Calpe Marquet (CiU), Regidor
  • Maria del Mar Sentís Borràs (CiU), Regidora.

[modifica] Comunicacions

Una sola carretera arriba a Bellmunt: la TP-7101 (Falset-Bellmunt del Priorat), de 5 quilòmetres de recorregut. Hi ha, però, diversos camins rurals i locals transitables en vehicle.

Travessa el terme també el GR-174, conegut com a Sender del Priorat, venint de Falset per anar al Lloar.

[modifica] Mines

Article principal: Mines de Bellmunt del Priorat
Reproducció d'uns minaires treballant a l'interior de la mina

Les mines de Bellmunt del Priorat ja s'explotaven a l'època romana, i la producció cessà el 1972. Foren el centre de la indústria minera del Priorat, ja que eren les més extenses (14 km de galeries i 620 m de profunditat). De les mines s'extreia galena, la mena més freqüent de plom.

A finals del segle XIX s'hi construí una foneria, que permetia l'obtenció del plom tot just després de l'extracció de la galena.

L'any 2001 s'hi obrí el museu. Actualment hom pot visitar part de la mina Eugènia, que tenia aproximadament 14 km en unes 20 plantes sota terra d'uns 40 m d'alçada cada una. La part visitable fa uns 700 m de llargària i es troba a 35 m de profunditat.[3]

Interior del Museu de les mines de Bellmunt del Priorat

Prop de l'entrada a la mina, a la part més baixa del poble, es troba la Casa de les Mines, un edifici d'estil modernista de l'any 1905 que serví d'oficines per a l'empresa explotadora de les mines i d'habitatge per als treballadors.

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 14 22 - - 540 572 693 731 953
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.321 1.014 796 877 1.035 678 366 327 304 299
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
303 307 310 311 308 324 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
  2. Madoz 1845.
  3. AADD 2010.

[modifica] Bibliografia

  • AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 37. ISBN 84-393-5437-1. 
  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bellmunt del Priorat
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües