Torroja del Priorat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Torroja del Priorat
Bandera de Torroja del Priorat Escut de Torroja del Priorat
(En detall) (En detall)
Localització

Torroja del Priorat situat respecte Catalunya
Torroja del Priorat situat respecte Catalunya

Localització de Torroja del Priorat respecte del Priorat


Municipi del Priorat
carrer de Torroja
carrer de Torroja
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat
Gentilici torrojà, torrojana
Superfície 13,2 km²
Altitud 332 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
166 hab.
12,58 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 316625 4564900Coord.: 41° 12′ 53″ N, 0° 48′ 45″ E / 41.21472°N,0.81250°E / 41.21472; 0.81250
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 431541

Torroja del Priorat és un municipi de la comarca del Priorat. Està situat ben bé al centre de la comarca, i està del tot envoltat d'altres termes del Priorat: la Morera de Montsant al nord, Poboleda a l'est, Porrera al sud-est i sud, Gratallops al sud-oest i la Vilella Alta a l'oest.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La primera part del topònim és l'aglutinació de les paraules «torre» i «roja»: aquesta Torre roja està pràcticament desapareguda, però en queden algunes restes al carrer Major del poble, també es troben pedres vermelles procedents de l'antiga torreroja distribuïdes per tot el poble per les façanes de les cases més antigues, des de l'església fins a la part alta del nucli urbà.

La segona part del topònim senzillament aclareix a quina comarca pertany aquest poble de la torre roja, atès que hi ha altres pobles amb el nom semblant als Països Catalans.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Com ja és habitual en els municipis d'aquesta comarca, es tracta d'un terme força accidentat.

El punt més alt del terme és a l'extrem sud-est: 664 m. alt., a les Estosses. Des d'aquí una carena que va baixant cap a ponent i lleugerament cap al sud marca el límit termenal. Passa pels Tossals, on ateny els 513 m., passa pel Collet de Pere Joan, a 424 m., i al cap de poc baixa per una carena fins al riu de Siurana, que travessa a l'entorn dels 200 m. alt. Després, puja fins a prop del santuari de la Consolació, a 447 m. i trenca cap al nord, seguint una altra carena cap al nord-oest, en direcció a la Vilella Baixa.

Quan ja és a les envistes d'aquesta població i ateny els 421 m. alt., trenca cap a llevant i va a cercar una carena, cap al nord, que va a passar a prop del poble de la Vilella Alta, que queda a ponent. Aquesta carena, que va dels 375 als 425 m., va pujant fins que arriba a la Punta de les Bassetes, de 493 m. alt. Continua encara carenant cap al nord-est, fins que arriba a la Creu Alta, a 553 m. alt. Sempre per carenes, baixa a trobar el barranc dels Closos, per tornar-se a enfilar en direcció nord, cap al Coll de la Creueta, a 548 m. alt. En aquest lloc el terme segueix tota la capçalera del barranc de les Comes, i marca un apèndix del terme cap al nord, que arriba fins a l'alçada d'Escaladei, i torna a baixar cap al sud, sempre per carenes. Passa per les Salanques, als 474 m. alt., i els Castellets, a 433. Baixa cap al riu de Siurana, a l'indret del Mas d'en Doix, a 277 m. Encara per carenes, puja fins a la Roca de l'Eloi, a 547 m. alt., el Coll de Poboleda, a 523, i continua pujant, cap al sud-est, fins a arribar a les Estosses, on hem començat el recorregut.

A l'interior del terme hi ha algunes petites elevacions d'uns 325 m. alt., entre les quals destaquen sobretot los Bessons, al nord-est de la vila, de 480 metres d'altitud.

El riu de Siurana travessa el terme de nord-est a sud-oest, però formant múltiples meandres, ja que la distància que salta és relativament curta: entra en el terme als 277 metres i en surt als 200. Com que els límits del terme són gairebé sempre els serrats que tanquen la vall del Siurana, es pot dir que tot sencer, aquest terme municipal és un tram de la conca del riu de Siurana. Per la dreta (nord i ponent), va rebent nombrosos barrancs: barrancs de les Comes, dels Closos, dels Amitgers, dels Pardelases, de les Planes... Per l'esquerra (sud i llevant), en rep d'altres: barrans de Poboleda (que rep els de l'Arrabassada, del Vinyó i de l'Olla), i del Metge.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Travessen el terme les carreteres TP-7403 (Porrera-Torroja del Priorat) i T-711 (T-710, a Gratallops-Torroja del Priorat), que són una continuïtat de l'altra. Una carretera local, a més, enllaça Torroja del Priorat amb Escaladei. Encara, l'apèndix de la vall del barranc de les Comes és travessat per la carretera T-702 (C-242, Cornudella de Montsant-la Vilella Baixa).

També passa per aquest terme el GR-174, anomenat Sender del Priorat.

Personalitats[modifica | modifica el codi]

A Torroja del Priorat viu i treballa la interessant artista plàstica Montserrat Aixalà i Blasco, filla del poble, autora d'una interessant obra escultòrica i que ha ampliat la seva expressió artística a altres tècniques: gravat, pintura, esmaltat, ceràmica... Té l'obrador, dotat amb sala d'exposicions, en el mateix poble.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
32 37 39 138 495 858 859 980 719 555
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
558 506 341 313 273 203 166 149 136 140
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
129 130 139 143 149 142 169 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Torroja del Priorat, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 51 45,94
ERC Oriol Junqueras 23 20,72
CUP David Fernández 16 14,41
ICV-EUiA Joan Herrera 7 6,3
PSC Pere Navarro 6 5,4
PPC Alicia Sánchez-Camacho 5 4,5
C's Albert Rivera 2 1,8
Vots en blanc 1 0,9
Altres 0 0
Total 111 79,29

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torroja del Priorat Modifica l'enllaç a Wikidata