Gratallops

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gratallops
Bandera de Gratallops Escut de Gratallops
(En detall) (En detall)
Localització

Gratallops situat respecte Catalunya
Gratallops situat respecte Catalunya

Localització de Gratallops respecte del Priorat


Municipi del Priorat
Gratallops des de les Obagues. La serra del Montsant al fons.
Gratallops des de les Obagues. La serra del Montsant al fons.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat
Gentilici Gratallopenc, gratallopenca
Superfície 13,5 km²
Altitud 301 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
250 hab.
18,52 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 313675 4562775Coord.: 41° 11′ 42″ N, 0° 46′ 41″ E / 41.19500,0.77806
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 430691

Gratallops és una vila i municipi de la comarca del Priorat situat al centre de la comarca (a l'anomenat Priorat històric), envoltat, seguint la direcció de les agulles del rellotge i partint del nord, per la Vilella Alta, Torroja del Priorat, Porrera, Falset, Bellmunt del Priorat (ja al sud), el Molar, el Lloar i la Vilella Baixa.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Contra el que l'etimologia popular ha cregut, la vila de Gratallops no és el lloc on ataqués als llops una estranya picor que els obligués a gratar-se o a gratar alguna cosa, sinó que es tracta d'una altra cosa. Això sí: també relacionada amb els llops.

La llengua popular en algun moment de la història va confondre dos verbs: el verb "glatir" (fer lladrucs aguts els gossos -i els llops-, udolar) amb el verb "gratar". Cal destacar que són bastant abundants en català els canvis de l en r, o a l'inrevés, per la proximitat del lloc on es pronuncien aquestes consonants.

Així, Gratallops seria "el lloc des d'on se sent udolar els llops", interpretació molt més versemblant i que, a més, concorda amb la gran presència del llop en general a tot Catalunya, i en especial per aquests entorns. Tanmateix, hi ha diverses versions sobre l'etimologia del nom, originades totes elles per l'abundància de llops als voltants (i de fet, el seu escut representa dos llops drets gratant un arbre).

Geografia[modifica | modifica el codi]

És un terme municipal, com molts del Priorat, orogràficament complex, amb tota una sèrie de barrancs afluents tots del riu Montsant i les carenes que delimiten les seves valls. Tot el límit de ponent, molt sinuós, està conformat pel mateix riu Montsant, mentre que el sud, el marca un altre riu prou sinuós: el riu de Siurana, que també marca el tros sud del límit de llevant. Un tros del de llevant arriba a tocar del mateix poble de Gratallops. Després, cap al nord-est, s'enfila per les Pereroles fins a un turó de 424 msnm, seguint grosso modo unes carenes. Des d'aquest turó, i seguint també aproximadament unes altres carenes emprèn la direcció nord-oest, baixant primer fins al barranc del Metge i el riu Siurana, i després enfilant-se cap a la Consolació, prop d'on ateny els 421 m, i a les envistes de la Vilella Baixa davalla cap al riu Montsant, fent una volta cap a ponent per evitar el poble.

El poble és dalt la carena que separa les valls dels dos rius principals de la comarca: el de Montsant a ponent i el de Siurana a llevant. Aquests dos rius s'ajunten just a l'extrem sud-oest del terme de Gratallops. El Montsant és l'eix de la meitat occidental del terme. Entra procedent de la Vilella Baixa gairebé a l'extrem sud d'aquell poble, a uns 185 m. alt., i discorre sinuós fins a l'aiguabarreig amb el de Siurana, que és a 95 m. alt., al lloc conegut com los Dos Rius. Al llarg del seu pas pel terme de Gratallops va rebent tot de barrancs, tots per l'esquerra, ja que la banda dreta del riu no pertany a aquest terme: barranc de l'Obaga, barranc dels Socarrats, barranc de la Font Nova, barranc de les Manyetes... Tots ells davallen de la serra on es troba situat el poble.

Pel costat de llevant, la vall del Siurana dins del terme de Gratallops també rep l'afluència d'uns quants barrancs. El de més al nord és el del Metge, que procedeix del terme de Torroja del Priorat, però s'uneix al Siurana dins del de Gratallops. El Siurana rep molts barrancs curts, que baixen de la serra on es troba el poble, i en el seu curs mitjà surt del terme de Gratallops per tornar-hi a entrar al cap de poc. Aquesta incursió és dins del terme de Porrera. Justament allí rep un afluent important: el riu de Cortiella. Dels afluents que baixen de Gratallops només cal esmentar, ja a la part final, el barranc de les Guinarderes.

Gratallops és a 337 metres d'altitud, i fora de les esmentades en parlar dels límits del terme, no hi ha cap elevació significativa, tot i ser un terme prou accidentat amb serretes i valls. Tot i així és destacable el Coll de la Vaca a poc més d'un km al nord del nucli.

Al barranc de la Font Nova hi havia hagut mines.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Travessa el terme de sud a nord la carretera T-710 (Falset-la Vilella Baixa), de la qual parteixen cap al nord-est, just al nord de Gratallops, la T-711 (T-710, a Gratallops-Torroja del Priorat) i cap a l'oest la T-712 (Gratallops-el Lloar).

Travessa el terme de Gratallops el GR-174, el Sender del Priorat, que enllaça les mateixes poblacions que les carreteres suara esmentades.

Història i indrets del terme[modifica | modifica el codi]

L'església

L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'estil Neoclàssic i va ser construïda al segle XVIII. Té tres naus amb cor i cimbori. El campanar és adossat.

Un altre edifici destacat és el conegut com a Casa dels Frares. Era l'antiga residència dels monjos d'Escaladei, i té una portalada decorada amb elements renaixentistes. Als afores de la població hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Consolació. Conserva encara una part de la seva construcció original romànica. Al 1514 es realitzà una ampliació, finançada per Pere Domènec, és d'estil de transició del Gòtic al Renaixement. L'ermita va ser incendiada el 1936.

Gratallops celebra la Festa Major el 10 d'agost, festivitat de Sant Llorenç; la Festa Major d'hivern és el 20 de gener, Sant Sebastià

Segons la tradició, la població s'hauria anomenat Vilanova del Pi. El territori figurà sota el nom de Siurana, fins al 1153, en què els cristians reocuparen aquelles terres. La primera referència documental és la Carta de Població datada l'any 1258, en la qual el Convent d'Escaladei donà a poblar el lloc i el terme de Gratallops. Va pertànyer al Comtat de Prades.

Des del segle XVIII l'activitat principal és el conreu de la vinya i l'olivera, així com ametllers. Al segle XIX també es conreen cànem, fruites i verdures. Des de 1917 disposa d'una cooperativa agrícola, encarregada d'elaborar vins sota la denominació d'origen Priorat. Des de finals dels anys 80, els vins de Gratallops han adquirit molt de prestigi, i han arribat a assolir una celebritat a l'exterior. Una part important de la producció vinícola és dedicada a l'exportació.

El beat Pere Tarrés escriu diverses notes de "El meu diari de Guerra" a Gratallops, per on passà mentre servia com a metge de l'Exèrcit Republicà a la Guerra Civil Espanyola.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
53 59 65 237 1.005 1.146 903 984 706 662
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
644 493 427 415 360 296 275 252 239 228
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
221 218 232 228 222 246 257 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Gratallops, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 54 33,96
ERC Oriol Junqueras 38 23,89
PPC Alicia Sánchez-Camacho 19 11,94
CUP David Fernández 14 8,8
PSC Pere Navarro 12 7,54
ICV-EUiA Joan Herrera 6 3,77
C's Albert Rivera 3 1,88
Vots en blanc 3 1,88
Altres 10 7,55
Total 160 86,49

Cellers[modifica | modifica el codi]

Cep despullat al gener del Clos Mogador al terme de Gratallops

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gratallops