Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró

129è President de la Generalitat de Catalunya
27 de desembre de 2010
Nascut	31 de gener de 1956 (1956-01-31) Barcelona, Barcelonès
Signatura
Partit (en càrrec)	Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956), economista i polític català, és el president de la Generalitat de Catalunya des del 27 de desembre de 2010.

També és president de la federació de Convergència i Unió (CiU) i secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya. Va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de 1995 a 1997, d'Economia i Finances de 1997 a 2001 i Conseller en Cap de 2001 a 2003. Fou Cap de l'Oposició del Parlament de Catalunya des del maig de 2004 fins el desembre de 2010.

Biografia

Artur Mas va néixer a Barcelona el 31 de gener de 1956. Fill gran de quatre germans (dos nois i dues noies) d'una família relacionada amb la indústria tèxtil de Sabadell (per part de mare) i la indústria metal·lúrgica del Poblenou. Mas cursà estudis al Liceu Francès de Barcelona i a l'Aula Escola Europea. Posteriorment es llicencià en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona. Està casat amb l'Helena Rakòsnik des de l'any 1982 i tenen tres fills: la Patrícia, l'Albert i l'Artur.

Després de treballar en diferents empreses del sector privat, a l'any 1982 Artur Mas va entrar al sector públic com a col·laborador en el Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya en la promoció exterior i la captació d'inversions estrangeres per a Catalunya. Va ser cap del Servei de Fires a més de director general de Promoció Comercial.

Entrada a la política

Artur Mas va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i diputat al Parlament de Catalunya des de 1995. Aquest any va ésser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques, pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, càrrec que va ostentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances, substituint Macià Alavedra.

El novembre de 2000 es va celebrar l'11è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Cornellà de Llobregat, sota el lema Avancem amb tu. Pere Esteve deixà la secretaria general de Convergència i en el seu lloc va ser escollit Artur Mas. Per primera vegada Artur Mas va assolir el càrrec de secretari general de CDC que revalidà en els congressos de 2004 i 2008.

El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va ostentar fins el desembre de 2003. Artur Mas va exercir les funcions de conseller en cap i de la Presidència de la Generalitat de Catalunya paral·lelament a l'inici d'un llarg procés successori de Jordi Pujol on per primera vegada des de 1980 es produiria un canvi en el cap de cartell electoral de CiU per a les eleccions al Parlament. El gener de 2002 fou proclamat nou candidat de CiU a la presidència de la Generalitat en substitució de Pujol.

Artur Mas es va enfrontar en un procés de primàries de CiU al març de 2002, que portaven ja un desgast des de 1999, on va ser elegit candidat. La primera vegada que Artur Mas concorre a les eleccions com a candidat a la presidència de la Generalitat fou en els comicis del 2003. La majoria de sondejos donava la victòria al candidat del PSC Pasqual Maragall ja dos anys abans de les eleccions, tot i que algunes enquestes cap al final de la legislatura ja reflectien un canvi en la tendència electoral que beneficiava CiU de forma clara. De totes maneres, la majoria d'enquestes -incloses les de peu d'urna la mateixa nit electoral- pronosticaven una victòria del PSC, fet que es confirmava en obtenir-se les primeres dades de l'escrutini. Tot i això, mentre anava avançant la nit, es va capgirar la situació i CiU va aconseguir guanyar les eleccions, amb 46 escons; front als 42 del PSC (que havia aconseguit tenir més vots directes que CiU). Al final, però, els resultats van donar lloc a una majoria parlamentària formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA que donaria suport a un programa de Govern comú i que va investir a Pasqual Maragall com a president de la Generalitat.

Cap de l'Oposició (2004-2010)

Mas amb Oriol Pujol al Debat de política general del 30 de setembre de 2009.

El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.

Durant la VII legislatura, es va promoure una nova redacció de l'Estatut d'Autonomia que de des de 1979 continuava vigent. El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar, per 120 vots a favor i 15 en contra, una proposta d'Estatut d'Autonomia que reconeixia Catalunya com a nació i preveia un nou model de finançament, entre d'altres, i que pretenia dotar de un major autogovern a la Generalitat.

El 2 de novembre de 2005, Artur Mas, juntament amb Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira, com a presidents dels tres Grups Parlamentaris més grans del Parlament de Catalunya, presentaven i defensaven al Congrés dels Diputats la proposta del nou Estatut.

Després de mesos i mesos de negociacions i diferents propostes realitzades des del Govern espanyol per arribar a un acord sobre el contingut del futur Estatut, Artur Mas, com a lider de CiU va arribar a un acord amb el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero sobre el redactat final de l'Estatut que modificava notablement la proposta presentada des del Parlament de Catalunya, retocant més de la meitat dels articles on es destaca el reconeixement, finalment, de Catalunya com a nacionalitat i modificant la proposta de finançament inicial.

Arran de tots aquests successos que van concloure amb l'aprovació de l'Estatut per part dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va dissoldre el Parlament, abans de finir la legislatura, i va convocar eleccions l'1 de novembre de 2006. Aquesta fou la segona vegada que Mas concorria com a cap de llista de CiU a les eleccions del Parlament de Catalunya.

CiU va aconseguir pujar 2 escons obtenint-ne 48 i ser la força amb més vots i ampliar així la distància amb el PSC situant-se amb 37 diputats. De totes maneres, tot i que aquest cop la distància entre CiU i PSC fou més àmplia, l'aritmètica permetia una reedició del pacte que PSC, ERC i ICV-EUiA ja havien realitzat el 2003. José Montilla i Aguilera, el candidat socialista, fou nomenat President de la Generalitat i Artur Mas assumia de nou el paper de cap de l'Oposició a la VIII legislatura.

El 20 de novembre de 2007 pronuncià la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, on exposà les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.

El juliol de 2008, en el marc del 15è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas va ser escollit de nou secretari general. Aquest serà, ara per ara, el darrer cop que Mas serà secretari general perquè els estatuts del partit impedirien que es tornés a presentar el 2012. El 16 de març de 2009 pronuncià la conferència Superar la crisi, aixecar Catalunya on explica davant unes 2.500 persones, les propostes de CiU per superar la crisi econòmica.

Accés a la presidència de la Generalitat

Artur Mas durant el debat de política general que va tenir lloc el 28 de setembre de 2011.

El 18 de gener del 2010, Artur Mas va ser proclamat per tercera vegada consecutiva candidat de CiU a la presidència de la Generalitat a les eleccions de 2010. La designació es produeix en un clima on totes les enquestes apunten a un fort creixement electoral de CiU, que en el millor dels casos vorejaria la majoria absoluta.

El 28 de novembre de 2010, la seva formació obtingué una àmplia victòria a les eleccions al Parlament de Catalunya, amb el 46% dels diputats de la cambra (62 escons). Aquesta àmplia victòria feia evident l'amplia majoria parlamentaria de CiU i el seu accés al Govern de Catalunya, així com a l'elecció de Mas com a president de la Generalitat.

Havent-se constituït el Parlament, el 16 de desembre de 2010, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el proposà com a candidat a la presidència de la Generalitat. En el discurs d'investidura del 20 de desembre, Mas reivindicà un nou model de finançament per a Catalunya com el gran repte per als pròxims anys i proclamà la transició nacional de Catalunya basada en el dret a decidir.

Fou investit el 129è President de la Generalitat de Catalunya, el 23 de desembre de 2010, al comptar amb els vots favorables del grup parlamentari de Convergència i Unió, i l'abstenció del grup parlamentari del Partit dels Socialistes de Catalunya en una segona volta. Va assumir el càrrec oficialment el 27 de desembre de les mans del seu predecessor José Montilla. El mateix dia va nomenar el seu Govern que va prendre possessió el 29 de desembre. A diferència dels seus dos predecessors en el càrrec, Pasqual Maragall i José Montilla, Artur Mas no ha ostentat el càrrec d'alcalde, tot i que sí fou regidor a l'ajuntament barceloní (1991-1995).

Enllaços externs

• Lloc web oficial d'Artur Mas
• Vídeo-blog oficial d'Artur Mas

Càrrecs polítics
Precedit per: José Montilla Aguilera	President de la Generalitat de Catalunya 2010 – actualitat	Succeït per: continua en el càrrec
Precedit per: Pasqual Maragall i Mira (No existia el càrrec oficialment)	Cap de l'oposició 2004 – 2010	Succeït per: Joaquim Nadal i Farreras
Precedit per: President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley	Conseller en Cap 2001 – 2003	Succeït per: Josep-Lluís Carod-Rovira
Precedit per: Macià Alavedra i Moner	Conseller d'Economia i Finances 1997 – 2001	Succeït per: Francesc Homs i Ferret
Precedit per: Jaume Roma i Rodríguez	Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 1995 - 1997	Succeït per: Pere Macias i Arau
Càrrecs en partits polítics
Precedit per: -	President de CiU 2 de desembre de 2001 – actualitat	Succeït per: continua en el càrrec
Precedit per: Pere Esteve i Abad	Secretari General de CDC 2000 – actualitat	Succeït per: continua en al càrrec