Artur Mas i Gavarró
De Viquipèdia
| Artur Mas i Gavarró | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 19 de gener de 2001 – 18 de desembre de 2003 |
|
| Precedit per | President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley |
| Succeït per | Josep Lluís Carod Rovira |
|
|
|
| Mandat 30 de juliol de 1997 – 17 de gener de 2001 |
|
| Precedit per | Macià Alavedra i Moner |
| Succeït per | Francesc Homs i Ferret |
|
|
|
| Incumbent | |
| Mandat;des de 2000 |
|
| Precedit per | Pere Esteve i Abad |
| Succeït per | continua en el càrrec |
|
|
|
| Mandat 2004 – actualitat |
|
| Precedit per | Pasqual Maragall i Mira |
| Succeït per | continua en el càrrec |
|
|
|
| Naixement | 31 de gener de 1956 Barcelona (Barcelonès) |
| Partit polític | Convergència Democràtica de Catalunya |
| Professió | Economista |
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), president de la federació de Convergència i Unió i secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, és l'actual Cap de l'Oposició des del maig de 2004. Abans va ser Conseller en Cap de 2001 a 2003.
Llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i és diputat al Parlament de Catalunya des de 1995.
Aquest últim any va ésser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances.
El novembre de 2000 se celebra l'11è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Cornellà de Llobregat, sota el lema Avancem amb tu. Pere Esteve deixa la secretaria general de Convergència i en el seu lloc és escollit Artur Mas. Per primera vegada Artur Mas assoleix el càrrec de secretari general de CDC que revalidarà en els congressos de 2004 i 2008.
El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va ostentar fins el desembre de 2003. Artur Mas va exercir les funcions de conseller en cap i de la Presidència de la Generalitat de Catalunya paral·lelament a l'inici d'un llarg procés successori de Jordi Pujol on per primera vegada des de 1980 es produiria un canvi en el cap de cartell electoral de CiU per a les eleccions al Parlament. El gener de 2002 fou proclamat nou candidat de CiU a la presidència de la Generalitat en substitució de Pujol.
La primera vegada que Artur Mas concorre a les eleccions com a candidat a la presidència de la Generalitat serà en els comicis de 2003. La majoria de sondejos donava la victòria al PSC ja dos anys abans de les eleccions, tot i que algunes enquestes cap al final de la legislatura ja reflectien un canvi en la tendència electoral que beneficiava CiU de forma clara. De totes maneres, la majoria d'esquestes -incloses les de peu d'urna la mateixa nit electoral- pronosticaven una victòria del PSC, fet que es confirmava en obtenir-se les primeres dades de l'escrutini. De tota manera, mentre anava avançant la nit, es va capgirar la situació i CiU va aconseguir guanyar les eleccions, amb 46 escons; font als 42 del PSC (que havia aconseguit sumar més nombre de vots sumant els sufragis de totes les circumscripcions). De totes maneres, el PSC va aconseguir arribar a un acord de govern amb ERC i ICV-EUiA que apartaria Mas de la presidència de la Generalitat tot i haver guanyat els comicis.
El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
La segona vegada que Mas concorre com a cap de llista de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya serà en les eleccions anticipades de 2006, on després de l'aprovació del nou Estatut que ell mateix va pactar amb el president del govern espanyol, el govern de coalició tripartit abans esmentat s'havia desintegrat. CiU va aconseguir pujar 2 escons obtenint-ne 48 i ampliar la distància amb el PSC, que va perdre aproximadament 250.000 vots i 5 escons, situant-se amb 37 diputats. De totes maneres, tot i que aquest cop la distància entre CiU i PSC fou més àmplia, l'aritmètica permetia una reedició del govern tripartit que es va tornar a produir. Per tant Mas va tornar a quedar exclòs de la presidència.
El 20 de novembre de 2007 pronuncià la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, on exposà les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
El 16 de març de 2009 pronuncia la conferència Superar la crisi, aixecar Catalunya on explica davant unes 2.500 persones, les propostes de CiU per superar la crisi econòmica.
| Precedit per: President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley |
Conseller en Cap 2001–- 2003 |
Succeït per: Josep Lluís Carod Rovira |
| Precedit per: Macià Alavedra i Moner |
Conseller d'Economia i Finances 1997–- 2001 |
Succeït per: Francesc Homs i Ferret |
| Precedit per: Pere Esteve i Abad |
Secretari General de CDC 2000–- actualitat |
Succeït per: continua en al càrrec |
| Precedit per: Pasqual Maragall i Mira |
Cap de l'Oposició 2004–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: - |
President de CIU 2 de desembre de 2001–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Jaume Roma i Rodríguez |
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 1995 - 1997 |
Succeït per: Pere Macias i Arau |
[edita] Enllaços externs
|
|||||
