Josep Antoni Duran i Lleida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Antoni Duran i Lleida
Josep Antoni Duran i Lleida

29 de novembre de 1999 – 5 de febrer de 2001
President Jordi Pujol
Precedit per Xavier Pomés
Succeït per Núria de Gispert

Actualment en el càrrec
Des del 14 de març de 2004

28 d'octubre de 1982 – 29 de juny de 1993
Dades biogràfiques
Naixement 27 de març de 1952 (1952-03-27) (62 anys)
El Campell, la Llitera
Partit UDC
Professió Advocat

Josep Antoni Duran i Lleida (El Campell, la Llitera, 27 de març de 1952) és un advocat i polític català.[1]

És llicenciat en dret i diplomat a les comunitats europees pel Ministeri d'Assumptes Exteriors. Ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Unió de Joves el 1977. Començà la seva carrera política com a paer segon a la Paeria de Lleida. Càrrec que deixà a l'any següent en ser nomenat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 i fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.[1]

El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats.[2]Des de 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu. El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins al 2001.[3] Actualment és president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats des de les eleccions de 2004. És també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1987, càrrec que ja ocupà entre 1982 i 1984. Des del 2001 és Secretari General de Convergència i Unió. També fou vicepresident de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.

L'any 2011 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[4] El novembre del 2012, a desgrat de les posicions defensades per CiU, s'ha posicionat bastant clarament contrari a la independència de Catalunya i fins i tot ha arribat a afirmar el 2 de novembre de 2012 en una entrevista feta per Luis del Olmo a ABC Punto Radio que no hi havia una "gran majoria de ciutadans a Catalunya" favorables a la independència i alhora que no veia "l'escenari d'una Catalunya sense Espanya" i a més que no s'havia de fer "un referèndum que no fos legal".[5]

El 23 de novembre de 2014 presentà la plataforma de debat Construïm, com a espai polític de centre per buscar resposta a les diferents crisis que pateix el país i atendre els problemes de la societat "més enllà de la independència". Duran manifestà el seu rebuig a viure en el "frontisme dels uns i els altres", acceptant els matisos i construir la societat pensant en les persones que l'integren.[6]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Al novembre de 2011 Duran i Lleida va advocar anomenar matrimoni homosexual (que és legal a Espanya) per un nom diferent.[7] Al març de 2012, durant un debat ferotge amb el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, Duran i Lleida va demanar l'immediat reconeixement de Kosovo per part d'Espanya.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Josep Antoni Duran i Lleida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Duran i Lleida, Josep Antoni» (castellà) Fitxa biogràfica al web del Congrés dels Diputats
  3. «Josep Antoni Duran i Lleida», Regió7, 2011,
  4. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12 d'abril de 2011. [Consulta: 12 d'abril 2011].
  5. Article al diari Ara, el 2 de novembre de 2012
  6. «Duran i Lleida desmenteix que vulgui crear un nou partit polític i diu que s'ha de fugir del "frontisme"». 324.cat, 23 de novembre 2014. [Consulta: 23/11/2014].
  7. «Duran substituiria la llei matrimonis homosexuals per una altra d'unions civils», laxarxa.com, 2011,
  8. Barcelona, Editorial Timun Mas, 1991, 256 pàgines
  9. Barcelona, Editorial Planeta, 1995, 200 pàgines, ISBN 9788408015055
  10. Barcelona, Editorial Pòrtic, 288 pàgines, ISBN 978-84-7306-888-8
  11. Barcelona, Editorial Columna, 2007, 256 pàgines, ISBN 9788466408103
  12. Barcelona, Editorial Columna, 2011, 336 pàgines, ISBN 9788466414869

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
'
Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Lleida
Lleida

1979 - 1980
Succeït per:
'
Precedit per:
Xavier Pomés
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1999 - 2001
Succeït per:
Núria de Gispert i Català
Precedit per:
càrrec nou
Portaveu del Grup Català al Congrés dels Diputats d'Espanya
CiU

2004 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
càrrec nou
President d'Unió de Joves
1977 - 1982
Succeït per:
'
Precedit per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya
UDC

1982 - 1984
Succeït per:
Concepció Ferrer
Precedit per:
Francesc Borrell
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya
UDC

1987 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
càrrec nou
Secretari General de Convergència i Unió
CiU

2001 - 21 de juliol del 2014
Succeït per:
Ramon Espadaler i Parcerisas