Josep Antoni Duran i Lleida
| Josep Antoni Duran i Lleida | |
|---|---|
.png) |
|
|
|
|
| Mandat 29 de novembre de 1999 – 5 de febrer de 2001 |
|
| President | Jordi Pujol |
| Precedit per | Xavier Pomés |
| Succeït per | Núria de Gispert |
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 14 de març de 2004 |
|
|
|
|
| Mandat 28 d'octubre de 1982 – 29 de juny de 1993 |
|
|
|
|
| Naixement | 27 de març de 1952 |
| Partit polític | UDC |
| Professió | Advocat |
.svg){kind=small}
Josep Antoni Duran i Lleida (El Campell, la Llitera, Aragó, 27 de març de 1952) és un advocat i polític català.[1]
És llicenciat en dret i diplomat a les comunitats europees pel Ministeri d'Assumptes Exteriors. Ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Unió de Joves el 1977. Començà la seva carrera política com a tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Lleida. Càrrec que deixà a l'any següent en ser nomenat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 i fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.[1]
El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats.[2]Des de 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu. El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins el 2001.[3] Actualment és president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats des de les eleccions de 2004. És també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1987, càrrec que ja ocupà entre 1982 i 1984. Des del 2001 és Secretari General de Convergència i Unió. També fou vice-president de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.
L'any 2011 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[4] El novembre del 2012, a desgrat de les posicions defensades per CiU, s'ha posicionat bastant clarament contrari a la independència de Catalunya i fins i tot ha arribat a afirmar el 2 de novembre de 2012 en una entrevista feta per Luis del Olmo a ABC Punto Radio que no hi havia una "gran majoria de ciutadans a Catalunya" favorables a la independència i alhora que no veia "l'escenari d'una Catalunya sense Espanya" i a més que no s'havia de fer "un referèndum que no fos legal". [5]
Taula de continguts |
Controvèrsia[modifica]
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Unió Democràtica de Catalunya». (vegeu la discussió) |
En un acord per evitar penes de presó per als acusats del Cas Pallerols, Unió Democràtica de Catalunya va admetre el 8 de gener de 2013 haver-se finançat il·legalment a través de subvencions per a la formació d'aturats i va retornar 338.483 euros dels fons sostrets. El dia següent ERC, ICV-EUiA, PP,C's i la CUP van demanar la dimissió de Josep Antoni Duran i Lleida per l'acord signat.[6] El motiu és que quan va esclatar el cas Pallerols, a finals de l'any 2000, Duran va dir que "si això es demostra, dimitiré". A mitjans de març del 2013, després de la condemna de diversos implicats al cas Pallerols, Duran va declarar que "hem de ser curosos (...) si volem deixar en mans dels jutges el destí dels polítics (...) hem d'acordar una proposta entre tots", oblidant-se de les declaracions del 2000, negant l'evidència del finançament il.legal d'UDC i intentant fer creure que tot això no tenia res a veure amb ell.
Publicacions[modifica]
- Voluntat de Servei (1991)[7]
- L'estat del benestar: present i futur (amb Ruud Lubbers) (1994), Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn.
- Catalunya i l'Espanya plurinacional (1995)[8]
- La política a diari (2003)[9]
- Entre una Espanya i l'altra - De l'11M a l'atemptat de Barajas (2009)[10]
- Cartes de navegació - Per un nou rumb (2011)[11]
Enllaços externs[modifica]
- Web oficial de Josep Antoni Duran i Lleida
- Articles sobre Josep Antoni Duran i Lleida al diari El País (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Lleida 1979 - 1980 |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Xavier Pomés |
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya 1999 - 2001 |
Succeït per: Núria de Gispert i Català |
| Precedit per: càrrec nou |
Portaveu del Grup Català al Congrés dels Diputats d'Espanya 2004 - actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Càrrecs en partits polítics | ||
| Precedit per: càrrec nou |
President d'Unió de Joves 1977 - 1982 |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Joaquim Xicoy i Bassegoda |
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya 1982 - 1984 |
Succeït per: Concepció Ferrer |
| Precedit per: Concepció Ferrer |
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya 1987 - actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: càrrec nou |
Secretari General de Convergència i Unió 2001 - actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Josep Antoni Duran i Lleida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Duran i Lleida, Josep Antoni» (castellà) Fitxa biogràfica al web del Congrès dels Diputats
- ↑ «Josep Antoni Duran i Lleida», Regió7, 2011,
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12 d'abril de 2011. [Consulta: 12 d'abril 2011].
- ↑ Article al diari Ara, el 2 de novembre de 2012
- ↑ «L'oposició en bloc demana la dimissió de Duran pel cas Pallerols», Ara.cat, 2013,
- ↑ Barcelona, Editorial Timun Mas, 1991, 256 pàgines
- ↑ Barcelona, Editorial Planeta, 1995, 200 pàgines, ISBN 9788408015055
- ↑ Barcelona, Editorial Pòrtic, 288 pàgines, ISBN 978-84-7306-888-8
- ↑ Barcelona, Editorial Columna, 2007, 256 pàgines, ISBN 9788466408103
- ↑ Barcelona, Editorial Columna, 2011, 336 pàgines, ISBN 9788466414869
