Vés al contingut

Eduard Tarragona i Corbella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Tarragona i Corbella
Nom original(es) Eduardo Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1917 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona
  Procurador en Corts
6 de novembre de 1967 – 29 de desembre de 1969

11 de novembre de 1971 – 30 de juny de 1977
  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986
CircumscripcióBarcelona
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitAlianza Popular
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
16 novembre 1982 – 23 abril 1986

Circumscripció electoral: Barcelona

Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 29 desembre 1969
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata

Eduard Tarragona i Corbella (Balaguer, 20 d'abril de 1917 - Barcelona, 29 de març de 2007)[1] fou un empresari i polític català.

Trajectòria

[modifica]

Durant la guerra civil espanyola lluità amb les tropes franquistes. Fou alumne de l'IESE i directiu de Galerías Tarragona. Es dedicà a fer d'empresari del sector del moble, fundant el 1956 Muebles Tarragona i el 1981 Expomobi.[2] Va presentar-se en les eleccions a procurador en Corts en les Corts franquistes pel terç familiar l'any 1967, en què surti elegit darrera de Joan Antoni Samaranch.[3][4] De totes maneres el 1969 dimití abans d'acabar el seu mandat "perquè no hi podia fer res",[5] i novament entre 1971 i 1977,.[6] Demanava que un ministre del govern espanyol residís a Catalunya i que tingués mossos d'esquadra a les seves ordres i que s'acabés la discriminació econòmica de Catalunya. Les seves campanyes electorals eren bilingües. També fou regidor de l'ajuntament de Barcelona de 1973 a 1979 sota les alcaldies de Joaquim Viola i Sauret i Enric Massó i Vázquez.

El 1976 se'l va vincular a l'Esquerra Democràtica de Catalunya de Ramon Trias i Fargas,[7] però a les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà com a independent al Senat d'Espanya, i no fou escollit. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat per Aliança Popular per la província de Barcelona i fou Vocal de la Comissió de Defensa.[8] El 1986 deixà la política i fou col·laborador del Cercle d'Economia.

Obres

[modifica]
  • Temas económicos (1959)
  • El dirigente, la empresa y la coyuntura (1960)
  • Una hora decisiva (1960)
  • Conferencias y artículos de un industrial catalán (1961)
  • La clave del desarrollo: combatir el signo negativo de nuestra balanza comercial (1965)
  • Lo económico y lo político: mensaje a la clase media (1966)
  • El libro negro de un procurador familiar (1971)
  • Las elecciones norteamericanas vistas por un procurador familiar: experiencias de un viaje durante las elecciones presidenciales de 1968 (1971)
  • El libro rojo de los subnormales (1972)
  • Una voz que se ha hecho oír: los votos tienen voz (1973)
  • Las elecciones de 1936 en Cataluña (1977)
  • 331 preguntas al gobierno (1984)

Referències

[modifica]