Eduardo Martín Toval
Eduardo Martín Toval (Màlaga 1942) és un polític andalús. Aprovà les oposicions d'Inspector de Treball i el 1967 es traslladà a Barcelona. Allí exercí com a professor de dret del treball a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Políticament es va comprometre amb l'esquerra. Inicialment fou militant de l'ORT del 1970 al 1972,[1] del grup el Topo Obrero però després es passà a Convergència Socialista de Catalunya, des de la qual participà en la creació del PSC-Congrés. Membre destacat del partit, a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Barcelona, i va intervenir molt activament en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1978 i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.[2]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 obtingué un escó i fou el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya.[3] Fou novament diputat per Barcelona al congrés dels diputats a les 1982, 1986, 1989 i 1993, fou portantveu del grup parlamentari socialista des del 1985 i president del grup des del 1986 fins al 1993, on es va guanyar fama d'orador punyent. El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d'optar a l'alcaldia de Màlaga, però fou derrotat per Celia Villalobos (PP). Després de la victòria del PP a les eleccions generals espanyoles de 1996 va romandre apartat de la política. Des del 2004 és conseller de treball i afers socials a l'ambaixada espanyola al Marroc.[4]
Referències [modifica]
- ↑ Enciclopèdia.cat
- ↑ [ http://www.raco.cat/index.php/ActivitatParlamentaria/article/viewPDFInterstitial/73524/84312.]
- ↑ Diputats al Parlament de Catalunya
- ↑ ABC, 20-9-2007
