Macià Alavedra i Moner
| Macià Alavedra i Moner | |
|---|---|
|
|
|
| Mandat 24 d'agost del 1982 – 9 de maig del 1986 |
|
| Precedit per | Joan Vidal i Gayolà |
| Succeït per | Agustí Bassols i Parés |
|
|
|
| Mandat 22 d'octubre de 1989 – 30 de juliol de 1997 |
|
| Precedit per | Ramon Trias i Fargas |
| Succeït per | Artur Mas i Gavarró |
|
|
|
| Naixement | 26 de març de 1934 Barcelona, Barcelonès |
| Partit polític | CDC |
Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934) és un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas. Va passar una part de la seva infantesa exiliat a França. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada.
Taula de continguts |
[modifica] Vida política
El 1952 milità al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democràtic per Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament escollit diputat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995.
El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indústria i energia fins 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per José María Aznar, va negociar la cessió del 30% de l'IRPF a les comunitats autònomes.
El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat President del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins el 2003. També ha estat president de les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.
[modifica] Cas Pretòria
El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, batlle de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.[1] El dia 30 ingressà a presó per ordre del jutge Garzón després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid.
[modifica] Referències
- ↑ «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27 d'octubre de 2009. [Consulta: 27 d'octubre de 2009].
[modifica] Enllaços externs
| Precedit per: Joan Vidal i Gayolà |
Conseller de Governació 1982 - 1986 |
Succeït per: Agustí Bassols i Parés |
| Precedit per: Ramon Trias i Fargas |
Conseller d'Economia i Finances 1989 - 1997 |
Succeït per: Artur Mas i Gavarró |
