Joan Reventós i Carner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner

30 de novembre de 1995 – 1999
Precedit per Joaquim Xicoy i Bassegoda
Succeït per Joan Rigol i Roig

1978 – 1983
Precedit per càrrec nou
Succeït per Raimon Obiols i Germà

1983 – 1996
Precedit per càrrec nou
Succeït per Raimon Obiols i Germà
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juliol de 1927
Barcelona (Barcelonès)
Defunció 13 de gener de 2004 (als 76 anys)
Barcelona (Barcelonès)
Partit PSC

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004), va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Nascut el 26 de juliol de 1927 a Barcelona, era nét de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines anti-franquistes i nacionalistes, entre d'elles el Grup Torras i Bages i la Comissió Abat Oliba.

Trajectòria durant el franquisme[modifica | modifica el codi]

El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Barral i Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'Educació.

El 1974 s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard després d'un procés d'unificació en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) l'any 1978, del qual va ser elegit primer secretari.

L'etapa democràtica[modifica | modifica el codi]

Va formar part del govern de Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i membre de l'Assemblea de Parlamentaris. També va formar part de la comissió final negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona.

El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.

Víctima d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el gener de 2004.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Càrrec nou
Primer Secretari del PSC
19781983
Succeït per:
Raimon Obiols
Precedit per:
Càrrec nou
President del PSC
19781996
Succeït per:
Raimon Obiols
Precedit per:
Càrrec nou
Cap de l'Oposició de facto
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19801984
Succeït per:
Raimon Obiols
Precedit per:
Joaquim Xicoy
President del Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19951999
Succeït per:
Joan Rigol