Isidre Molas i Batllori

Isidre Molas i Batllori (Barcelona 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1963 i és catedràtic i cap del departament de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral Lliga Catalana (1972) fou un dels iniciadors dels estudis moderns sobre partits polítics catalans en la seva dimensió històrica. També ha impulsat un equip investigador sobre temes electorals i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1993.

Destacat militant clandestí antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissolució 1970, i on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comín, Miquel Roca i Junyent i Josep Antoni González i Casanova. També fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962. Després fou un dels fundadors del PSC, partit en el que ha ocupat importants càrrecs directius, i del que del 2008 n'és president.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 ha estat diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya. Des del 1985 president de la federació de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i 2008 fou elegit senador per l'Entesa Catalana de Progrés, ocupant el càrrec de vicepresident primer del Senat d'Espanya.

Ha traduït llibres, i ha publicat articles sobre temes de ciència política a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, Serra d'Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo, i altres.

[edita] Obres

Precedit per:
Vacant de 2007 a 2008, anterior:
Pasqual Maragall i Mira

President del PSC

2008–-actualitat

Succeït per:
continua en el càrrec