Partit dels Socialistes de Catalunya

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Logo-PSC.gif
Partit polític català
President Isidre Molas i Batllori
Secretari general José Montilla Aguilera
Líder {{{líder}}}
Fundació Juliol del 1978
Desaparició Vigent
Seu C/ Nicaragua, 75-77
08029 Barcelona
Ideologia Centre-esquerra, Socialdemòcrata, catalanisme, federalisme
Representació 37 diputats al Parlament de Catalunya
25 diputats al Congrés dels Diputats integrats al PSOE
4 diputats al Parlament Europeu
Partit europeu PSE
Publicació oficial Endavant Digital (en línia)
Lloc web www.socialistes.cat
No s'ha de confondre amb el Partit Socialista Català.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata creat el 16 de juliol de 1978 i radicat a Catalunya . L'òrgan de premsa del PSC és la revista Endavant.

Taula de continguts

[edita] Història

El PSC sorgí de la fusió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE a Barcelona el 1978. El partit hagué d'integrar una multiplicitat de tendències i des de bon començament restà sotmès a la tensió permanent entre la voluntat d'afirmar la sobirania del partit i el seu caràcter nacionalista, i la supeditació als imperatius de la política espanyola, marcada pel PSOE, però també es beneficià de la projecció estatal d'aquest, fruit de la qual és la seva condició de primera força de Catalunya pel nombre de diputats, però no sempre pel de senadors, obtinguts en les eleccions generals, bé que al senat sovint s'ha presentat en coalició amb altres partits d'esquerra i amb independents.

A les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments de Catalunya, l'any 1979, el PSC va aconseguir una gran quantitat d'alcaldies que el va consolidar com a un dels partits forts del nou marc polític català.

A les eleccions del 1980, i amb Joan Reventós com a candidat, va aconseguir uns resultats insuficients per aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya, que va quedar en mans de Jordi Pujol (CiU), que va ocupar el càrrec fins a les eleccions del 2003, quan el PSC va firmar un pacte de govern amb ERC i ICV-EUiA, que va donar la presidència de la Generalitat al socialista Pasqual Maragall, que ostentà el càrrec fins el 2006.

El 1999, la coalició amb la plataforma Ciutadans pel Canvi i IC-V (aquesta darrera només a les províncies de Lleida, Girona i Tarragona) li proporcionà 52 escons, encara quatre per sota CiU, malgrat haver obtingut el nombre de vots més alt.

En les eleccions del novembre del 2003, la coalició PSC-Ciutadans pel Canvi conservà encara la posició de força més votada, però obtingué 42 escons, novament quatre menys que CiU. No obstant això, un acord dels partits d'esquerra possibilità la formació d'un govern de coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, encapçalat per Pasqual Maragall, el qual el desembre esdevingué president de la Generalitat de Catalunya.

Després de tres anys Maragall es va veure abocat a convocar eleccions anticipades en quedar en minoria al parlament després d'haver expulsat els consellers d'ERC del govern. En les eleccions de l'1 de novembre del 2006, ara amb José Montilla com a candidat, la coalició PSC-Ciutadans pel Canvi passa a ser la segona força més votada i obté 37 escons, onze menys que CiU. El nou acord de govern a què arriba amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, fa José Montilla President de la Generalitat en la VIII Legislatura.

El PSC té un vot principalment urbà. Governa les quatre capitals de província (Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona) i les ciutats més importants (L'Hospitalet, Cornellà, Badalona, Terrassa...). És molt fort a l'àrea metropolitana de Barcelona.

A més, aquest partit destaca pels casos recents de corrupció. El 27 d'octubre del 2009 la Guàrdia Civil va detenir Bartomeu Muñoz membre del PSC alcalde de Santa Coloma de Gramenet i altres carrecs institucionals i de partit, per presumpta implicació en un afer de corrupció (operació Pretòria), juntament amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta (polítics vinculats a CDC). El dia 30 a la nit ingressà a la presó de Soto del Real per ordre del jutge Baltasar Garzón després d'haver estat traslladat a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional

Poc dies després, des de la presó, Bartomeu Muñoz va anunciar la dimissió de tots els seus càrrecs tant a les institucions com al partit, del qual també es donà de baixa.

[edita] Símbols

antiga bandera blanca del PSC
Bandera roja del PSC

Els primers anys va utilitzar banderes blanques o vermelles amb el logotip. Darrerament utilitza bandera vermella amb les lletres PSC (també usa rectangle vermell -amb les lletres PSC- sobre fons blanc, i altres variacions).

[edita] Líders destacats

[edita] Primers Secretaris

[edita] Presidents

[edita] Comissió Executiva

Suport en tant per cent de la candidatura PSC-CpC a les eleccions del 2006 al Parlament de Catalunya. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim.


[edita] Organitzacions vinculades

El PSC manté vincles amb la Joventut Socialista de Catalunya, l'organització política juvenil que enquadra els joves militants d'entre 14 i 30 anys. Els Estatuts del PSC recullen la participació de representants de la JSC als òrgans i congressos del partit, regulant entre d'altres la presència del Primer/a Secretari/ària de la JSC a la Comissió Executiva Nacional del PSC, com a membre nat.

[edita] Enllaços externs


Portal Catalunya Política de Catalunya Catalunya

Partits amb representació parlamentària: CiU (48) | PSC (37) | ERC (21) | PPC (14) | ICV-EUiA (12) | C's (3)

Partits històrics: PSUC | LR | EC | FNC | PA
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_dels_Socialistes_de_Catalunya»