Nacionalistes d'Esquerra
De Viquipèdia
Nacionalistes d'Esquerra (NE) fou una coalició electoral formada el 1979 per grups i personalitats de tendència independentista (un sector del PSAN, Front Nacional de Catalunya, Col·lectiu Comunista de Catalunya ,Bandera Roja...) amb l'objectiu d'obtenir representació parlamentària i institucional. La seva estructura era assembleària, i reivindicà el dret d'autodeterminació en un marc confederal, alhora que es definia com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc. Les seves figures representatives foren Jordi Carbonell, Josep Maria Espinàs, Magda Oranich, Avel·lí Artís i Gener i Armand de Fluvià.
Es presentà per primera vegada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i va obtenir uns 45.000 vots però sense obtenir cap escó, ja que competia electoralment amb el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN).
L'any 1984 va renovar la direcció del partit amb gent exclosa d'ERC com Jaume Nualart i alguns independents com Felip Solé i Sabarís i Josep Dalmau, es va presentar per darrera vegada en solitari, en les eleccions al Parlament de Catalunya, i va obtenir 36.000 vots i cap escó.
El 1985 es va integrar a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, juntament amb el sector renovador d'ERC, acabat d'escendir, però una part del partit, encapçalada per Joan Oms i Armand de Fluvià i Escorsa, s'hi va oposar i va formar el Moviment d'Esquerra Nacionalista.
[edita] Enllaços externs
  |
Aquest article és un esborrany sobre política. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
