Homosexualitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zèfir i Jacint
Ceràmica grega de figures vermelles, 480 A.C. (Boston Museum of Fine Arts)

L'homosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.[1] L'orientació sexual es distingeix d'altres components de la sexualitat, com ara el sexe biològic, la identitat de gènere i el rol social del gènere.[2] L'orientació sexual existeix en un contínuum entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat exclusives i hi inclou diverses formes de bisexualitat.[2]

Els adjectius més comuns són lesbiana per referir-se a les dones homosexuals, i gai per als homes, tot i que hom fa ús de l'adjectiu gai per referir-se a tots dos, sigui als homes sigui a les dones. Determinar el percentatge de persones que s'identifiquen com a homosexuals ha estat una tasca difícil en els estudis acadèmics.[3] En el món occidental, segons diversos estudis, entre el 2 i el 13% de la població es considera homosexual.[4][5][6]Un report realitzat el 2006 va mostrar que el 20% de la població estudiada va declarar haver tingut algun tipus de sentiment homosexual, tot i que pocs dels participants de l'estudi es van identificar com a homosexuals.[7]

En l'actualitat la descripció de l'homosexualitat com a orientació sexual es contraposa al sentiment que havia abans al món occidental que la considerava immoral o patològica. De fet, des de la dècada de 1970, diverses associacions de psicologia, entre les quals, l'Associació Americana de Psiquiatria i l'Associació Americana de Psicologia van deixar de classificar-la com a trastorn mental; els estudis i les publicacions clíniques modernes argumenten que les atraccions romàntiques, els sentiments i els comportaments homosexuals són quelcom de normal i una variació positiva de la sexualitat humana. Quant a altres societats del món, un estudi de 1950 va reportar que el 70% les considerava una pràctica normal.[8]

Dos homes homosexuals besant-se

La majoria del estats del món no impedeixen el sexe consensual entre persones del mateix sexe no emparentades amb majoria d'edat. Algunes legislacions reconeixen drets idèntics, proteccions i privilegis per a les estructures familiars de les parelles del mateix sexe, incloent-hi el matrimoni. Altres nacions demanen que les persones restringeixin les seva sexualitat a les relacions heterosexuals, i d'altres imposen sancions i fins i tot la pena capital a totes aquelles que tinguin algun tipus de relació física amb persones del mateix sexe.

Etimologia i altres termes[modifica | modifica el codi]

La paraula homosexual significa literalment "mateix sexe" i és un híbrid format pel prefix grec homo (mateix) i de l'arrel llatina sex-. Es va utilitzar per primera vegada en una publicació alemanya anònima de 1869, escrita per l'hongarès austríac Karl-Maria Kertbeny[9] en un pamflet que donava suport a la revocació de les lleis contra la "sodomia" a Prússia. Aquesta paraula va ser utilitzada en Psychopathia Sexualis (1886), un estudi de Richard von Krafft-Ebing sobre el que en aquella època es considerava una desviació sexual.

Algunes persones consideren que el terme és molt "clínic" i prefereixen l'ús dels termes gai i lesbiana. El terme "gai", usat com a substantiu i adjectiu, sovint fa referència a l'homosexualitat masculina, tot i que és freqüent veure'l usat com a sinònim d'homosexual, sigui per homes, sigui per dones. "Gai", en català, així com "gay" en anglès provenen de l'occità antic gai o jai i que en totes dues llengües tenen el significat original d'"alegre", "joiós" o "festiu".[10] En anglès, amb el pas del temps, va començar a adquirir una accepció de viure "sense preocupacions" o "sense inhibicions". Després es va derivar una accepció d'immoralitat sexual, no necessàriament homosexual. No seria sinó fins al segle XX que va adquirir l'accepció d'homosexual masculí. D'aquesta accepció anglesa, el mot català va adquirir el mateix significat durant la segona meitat del segle XX. Per altra banda, el terme "lesbiana" i "lesbianisme", i l'adjectiu "lèsbic", fan referència exclusivament a l'homosexualitat femenina. Aquesta paraula es deriva del nom de l'illa de Lesbos,[11] on vivia la poetessa grega Safo, exclusivament amb dones, la qual s'encarregava del seu ensenyament i que, segons la mitologia, va proferir el seu amor per les dones. A finals del segle XIX, es va començar a utilitzar aquest terme per referir-se al tribadisme, i després a l'homosexualitat femenina en general.

Conceptes bàsics de la sexualitat i el comportament homosexual[modifica | modifica el codi]

Per a entendre la sexualitat humana, s'han de distingir alguns conceptes que l'integren, entre els quals, el sexe biològic, la identitat de gènere i l'orientació sexual.[2]

La identitat de gènere fa referència al sentiment o identificació interna que té una persona de ser home o dona. Segons alguns estudis psicològics, la identitat de gènere es desenvolupa molt d'hora durant la infantesa, i se solidifica entre els 2 i els 3 anys.[12] Per a la gran majoria dels homosexuals, la seva identitat de gènere és consistent amb el seu sexe biològic,[12] és a dir, l'home homosexual es veu i es considera a si mateix com a home — i per extensió la dona homosexual com a dona — de la mateixa manera que els heterosexuals. Només si la identitat de gènere no s'estableix en una persona, o si és inconsistent amb el seu sexe biològic, es pot experimentar una aflicció psicològica, coneguda com a disfòria de gènere en la psicologia i la psiquiatria actuals,[12] i en la majoria dels casos és exclusiva dels transsexuals.

L'orientació sexual o orientació de gènere, per altra banda, descriu un patró d'atracció durador o permanent, emocional, romàntic i/o sexual cap al sexe oposat, al mateix sexe, a tots dos o a cap. Fa referència als desigs i preferències que té una persona quant a la seva parella sexual i íntima.[12] L'orientació sexual es basa en construccions psicològiques conscients i inconscients profundament sostingudes per la persona i, com han mostrat Alfred Kinsey i altres acadèmics, és una dimensió i no pas una categoria.[12] Això vol dir que les persones poden experimentar un rang ampli de preferències i desigs sexuals cap a les persones del sexe oposat i del mateix sexe.

Així doncs, en termes generals, un home s'identifica com a homosexual si s'identifica com a home — la seva identitat de gènere és consistent amb el seu sexe biològic — i té, però, una atracció sexual cap a altres homes de manera gairebé preferent o exclusiva. Una persona la identitat de gènere del qual és consistent amb el seu sexe biològic però no prefereix les dones més que els homes, s'identifica com a bisexual. Aquestes són formes d'identificar-se, però, malgrat els usos actuals de la societat, no són categories de comportament sexual mútuament excloents, en entendre el rang ampli de preferències que una persona pot experimentar al llarg de la seva vida o les experiències sexuals que pugui tenir de manera esporàdica. A més a més, el fet que una persona experimenti o participi d'un comportament o acció catalogada com a homosexual no indica necessàriament que sigui clarament homosexual dins una categorització predeterminada i rígida.[12] En molts casos, l'orientació sexual es presenta en un continuum entre l'homosexualitat o heterosexualitat exclusives, amb diferents graus de comportaments bisexuals; és a dir, de manera més fluïda, per exemple, on algunes persones que s'indentifiquen com a heterosexuals participen d'algun tipus d'activitat homosexual.[12] L'orientació sexual defineix no només l'activitat sexual sinó aquelles persones amb les quals una persona pot tenir una relació satisfactòria emocionalment, en un vincle de sentiment d'amor, pertinència o intimitat.[13]

En anys recents, i emulat l'ús de la medicina, en especial l'epidemiologia nord-americana, la recerca social tendeix a definir l'orientació sexual en base al comportament sexual en fer ús dels termes "homes que tenen relacions sexuals amb altres homes" o "dones que tenen relacions sexuals amb altres dones" sense importar la seva identificació com a "homosexuals" o "heterosexuals". Així, les diverses organitzacions de salut poden fer suggeriments mèdics sense incórrer en una categorització o identificació personal.

Les persones amb una orientació homosexual poden expressar la seva sexualitat en diverses maneres, no necessàriament en les seves accions o comportaments sexuals. Molts d'ells tenen relacions sexuals de manera predominant amb persones del mateix sexe — o més específicament, amb persones amb la mateixa identitat de gènere, és a dir, homes que s'identifiquen com a homes, amb altres homes que s'identifiquen com a homes. Tot i així, n'hi ha d'altres, d'homosexuals, que tenen relacions sexuals amb persones del sexe oposat, relacions bisexuals, o que no practiquen cap tipus d'activitat sexual (celibat). Les recerques científiques indiquen que molts homosexuals volen i assoleixen tenir relacions de parella duradores. Per exemple, les dates d'una enquesta indiquen que entre el 40 i el 60% dels gais i el 45 i el 80% de les lesbianes, mantenien una relació romàntica amb una altra persona.[14] Altres estudis han trobat que les parelles del mateix sexe i les parelles de sexe oposat són similars quant a la seva satisfacció en la seva relació de parella i el seu compromís mutu,[14] i que tant els homosexuals com els heterosexuals tenen les mateixes expectatives i ideals sobre les relacions romàntiques.[15]

Estudis acadèmics[modifica | modifica el codi]

La manifestació de l'orientació sexual està subjecta a la variabilitat. Per tant, ha estat comú que les persones homosexuals en les societats heteronormatives estimin, es casin i tinguin fills amb persones del sexe oposat, una pràctica comuna per raons principalment socials en les societats que rebutjaven les relacions homosexuals, i per amagar l'orientació sexual. La situació oposada va ocórrer en societats homonormatives en què els homes se sentien principalment atrets al sexe oposat, però tenien relacions homosexuals prescrites per llur cultura. Ambdues adaptacions són formes de comportament sexual de situació. Una altra manifestació, i més comuna, del comportament sexual de situació, és el sorgiment d'actes homosexuals a les presons.

Antropologia[modifica | modifica el codi]

Nombrosos investigadors que estudien la construcció social de les relacions entre persones del mateix sexe han suggerit que el concepte d'homosexualitat s'hauria d'explicar com a concepte d'"homosexualitats". Diuen que les relacions homosexuals han estat i segueixen sent organitzades de maneres categòricament distintes per les societats de diferents regions. Aquestes variacions han estat agrupades per l'antropòleg Stephen O. Murray en tres formes d'associació:

  • Igualitària: dues persones de qualsevol edat. A més a més, ambdues ocupen el mateix paper socialment acceptat com a heterosexuals. Aquest tipus d'associació és l'actual de la societat occidental.
  • Estructurada per gènere: cadascú ocupa un paper de gènere diferent. Aquest tipus d'associació és comuna a l'Orient Mitjà i l'Àsia.
  • Estructurada per edat: dues persones de diferents edats, sovint un adolescent i un adult. Aquest tipus d'associació era comuna durant la Grècia Antiga, i practicada també pels samurai, i a la Xina.

En les formes d'estructura per gènere o per edat, sovint un membre ocupa el paper "passiu" i l'altre el paper "actiu". Entre homes, el paper passiu significa ser el receptor de semen (per mitjà de la fel·lació o el sexe anal; en algunes cultures del Pacífic la recepció de semen era indispensable per a rebre "força" i "vida").

Alguns antropòlegs argumenten l'existència d'un quart tipus d'homosexualitat, l'homosexualitat estructurada per classe social, però molts acadèmics creuen que aquesta no és independent de la resta de les formes.

Usualment, en una societat en particular, una forma d'homosexualitat és predominant, encara que les altres coexisteixin. L'historiador Rictor Norton assenyala que a la Grècia Antiga les relacions igualitàries coexistien (encara que amb menys privilegis) amb la institució de la pederàstia. L'homosexualitat igualitària s'està convertint en la principal forma practicada al món occidental.

Hipòtesis biològiques sobre l'origen de l'homosexualitat[modifica | modifica el codi]

Teoria hormonal prenatal[modifica | modifica el codi]

Una hipòtesi recent de la formació de l'orientació sexual és la teoria hormonal prenatal. Aquesta diu que l'exposició prenatal d'un fetus a determinats nivells de les hormones circulants del cos de la mare determinen l'orientació sexual. No obstant això, aquesta determinació ha d'incloure el concepte de subjectivitat genètica. Els estudis entre bessons recolzen la teoria amb una raó de concordança elevada entre bessons idèntics que comparteixen el 100% de llur material genètic. Els bessons fraternals i els germans nascuts en temps diferents només comparteixen el 50% de llur material genètic (en terme mitjà) i la probabilitat que siguin ambdós homosexuals és menor.

Diferències psicològiques[modifica | modifica el codi]

Alguns grups de psicòlegs, principalment als Estats Units han declarat que les tendències homosexuals són apreses, i que els homosexuals poden ser "guarits" de les seves tendències. La majoria, encara que no tots, dels psicòlegs que promouen aquesta teoria, coneguda com la teoria de la "teràpia reparativa", també professen la fe cristiana. No obstant això, uns altres psicòlegs no accepten aquesta teoria, donant evidència de què el tractament pot ocasionar danys psicològics, i per tant la majoria de les organitzacions mèdiques no l'han acceptada.

Resultat de modificacions no genètiques[modifica | modifica el codi]

Hi ha un debat considerable sobre els factors que produeixen l'orientació sexual en els humans, si aquesta no és produïda genèticament des de la concepció. Algunes de les propostes inclouen l'exposició del fetus a certes hormones (o nivells d'aquestes), com s'ha esmentat abans. Freud, i uns altres psicòlegs, particularment aquells de les tradicions psicoanalítiques i del desenvolupament, han proposat que les experiències formatives de la infantesa són claus en la formació de l'orientació sexual. Com a exemple, Freud creia que tots els adolescents humans són predominantment homosexuals i transicionen cap a l'heterosexualitat durant l'adultesa; Freud creia que aquells que romanien dins l'homosexualitat durant l'adultesa havien experimentat un esdeveniment traumàtic que havia aturat el seu desenvolupament sexual. No obstant això, creia que tots els adults, fins i tot els que s'havien desenvolupat "sanament", encara conservaven una homosexualitat latent en diversos graus. El consens mèdic i científic modern és que els factors biològics —siguin genètics o adquirits dins de l'úter— produeixen experiències característicament homosexuals (com ara comportament atípic), o que contribueixen en la formació de l'orientació sexual.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Dels estudis genètics, els de Kinsey i d'altres dels Estats Units, s'ha estimat que el 37% dels homes han tingut, com a mínim, alguna relació o contacte homosexual que ha acabat en l'orgasme.[16] Els mateixos estudis s'ha estimat que de persones que han tingut contactes exclusivament homosexuals, com a terme mitjà, són el 6%.[16]

Homosexualitat en la història i les civilitzacions[modifica | modifica el codi]

Els costums sexuals han variat força amb el pas del temps, i de regió a regió. Aquestes i l'orientació de diversos personatges precontemporanis encara són estudiats. La cultura "gai" occidental moderna, producte de la psicologia del segle XIX i dels anys posteriors a l'alliberament homosexual post-Stonewall, és una manifestació nova de l'amor entre persones del mateix sexe. Per tant, no és l'estàndard, si es vol estudiar i entendre les concepcions i opinions històriques sobre el sexe entre persones del mateix sexe.

Els acadèmics accepten que personatges històrics importants com ara Sòcrates, Alexandre el Gran, Miquel Àngel, Donatello, Christopher Marlowe i Lord Byron tenien relacions, també o únicament, amb uns altres homes. Sovint han estat catalogats amb els termes "gai" o "bisexual", però això seria una introducció anacrònica d'una construcció social moderna de la sexualitat que no existia aleshores. Les variacions dels estàndards moderns de la bellesa, els papers socials, les posicions sexuals, i les disparitats d'edat, eren tan diferents que les projeccions modernes no tenen cap significat per als personatges històrics.

La majoria de la recerca sobre l'homosexualitat històrica no utilitza la dicotomia polar entre l'homosexualitat i l'heterosexualitat, ja que és una concepció moderna. L'argument que s'utilitza és que cap persona de l'antiguitat va experimentar l'homosexualitat com una forma de sexualitat exclusiva, permanent i/o definida. D'altres, però, han criticat aquest argument citant Plató, que sembla indicar l'existència de l'homosexualitat exclusiva.

Amèrica[modifica | modifica el codi]

Dansa de celebració de l'individu de dos esperits

En la societat dels amerindis nord-americans l'homosexualitat estava centrada en la figura de l'individu de "dos esperits". Aquestes persones sembla que eren reconegudes per la majoria de les tribus, cadascuna de les quals tenia un terme particular per parlar-ne. Usualment, els individus de dos esperits eren reconeguts des de la infantesa i els pares tenien l'elecció d'escollir-ne el camí, i si el nen acceptava, era criat de la manera necessària, aprenent els costums del gènere que havia seleccionat. Els individus de dos esperits eren normalment xamans o es creia que tenien poders especials que no tenien els xamans ordinaris.

Àsia[modifica | modifica el codi]

Homosexualitat japonesa

Les relacions homosexuals a la Xina, conegudes com "el plaer del préssec mossegat" o el "costum del sud" van ser registrades des del 600 aC. Aquests eufemismes s'utilitzaven per descriure l'activitat, però no pas la identitat. Aquestes relacions estaven caracteritzades per les diferències en l'edat i la posició social dels participants.

L'homosexualitat al Japó, coneguda com a shudo o nanshoku, termes amb influència de la literatura xinesa, ha estat documentada per milers d'anys com a element integral de la vida monàstica budista i de la tradició dels samurais. Aquesta cultura d'amor entre persones del mateix sexe va produir tradicions de pintura i literatura que documentaven i celebraven aquestes relacions.

De manera similar, a Tailàndia, els kathoey han estat part de la societat del país per molts segles, i llurs reis tenien amants d'ambdós sexes. Els kathoey eren homes que es vestien com a dones i eren acceptats per la societat.

Europa[modifica | modifica el codi]

Els documents occidentals més antics (siguin obres literàries, objectes d'art o materials mitogràfics) que mostren relacions homosexuals provenen de l'Antiga Grècia. Ens ensenyen un món en què les relacions amb dones i amb homes joves eren el fonament essencial de la vida amorosa d'un home. Les relacions homosexuals eren una institució social construïda al llarg del temps i que s'estenia d'una ciutat cap a una altra. Aquesta pràctica, un sistema de relacions entre un home adult i un adolescent abans de la majoria d'edat, eren valorades pels seus beneficis pedagògics i com a control poblacional, encara que ocasionalment es deia que causava desordre. Plató va lloar-ne els beneficis en els seus primers escrits, però més tard va proposar la prohibició.

L'emperador romà Teodosi va decretar una llei el 6 d'agost del 390 que condemnava els homosexuals passius a ser cremats en una foguera. Justinià I, a la fi del seu regnat, va incloure els homosexuals actius en aquesta llei (el 558) argumentat que aquesta conducta duria la destrucció de les ciutats per la "ira de Déu".

Catalunya[modifica | modifica el codi]

L'homosexualitat a Catalunya ha tingut una història paral·lela a l'europea, en tant que els homosexuals que hi han viscut sota els règims, cultura i costums habituals del país, i per tant, la repressió ha estat el motiu constant, des de la Baixa Edat Mitjana fins al segle XX. Bàsicament es parla d'una certa permissivitat durant la conquesta romana de la Tarraconense i la posterior invasió visigòtica, l'assimilació a la manca de virilitat i la burla, en l'Alta Edat Mitjana, i les condemnes cada cop més dures des de la Baixa Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XVIII. A partir del segle XIX, i l'entrada d'idees provinents tant del romanticisme en aspectes culturals, com de la psicologia i la medicina moderna, l'homosexualitat ocupa una posició més discreta, ja despenalitzada en certs moments. No serà fins al segle XX en que tornarà a ser objecte de condemnes per part del franquisme.[17]

Sitges ha estat modernament reconeguda com una destinació "gay friendly"[18] i des del 2010 [19] hi té lloc la "Gay Pride", una desfilada i trobada festiva.

La història de l'homosexualitat a Catalunya ha estat estudiada pel periodista Albert Torras i Corbella

Legislació[modifica | modifica el codi]

Homosexualitat legal
  •  Matrimoni homosexual1
  •  Algun tipus d'unió civil1
  •  Matrimoni reconegut però no realitzat1
  •  Reconeixement només a nivell federal1
  •  Unions homosexuals no reconegudes
Homosexualitat criminalitzada/restringida
  •  Restriccions de llibertat d'expressió
  •  Pena sense aplicació
  •  Pena de presó
  •  Fins a cadena perpetua
  •  Pena de mort

Els cercles indiquen aplicacions locals o específiques.
1Pot incloure lleis o decisions judicials que atorguen reconeixement legal però encara sense vigor.
 Vegeu aquesta plantilla 

La majoria de les nacions no impedeixen les relacions sexuals consensuals entre dues persones no relacionades i amb una edat mínima. Algunes jurisdiccions a més, reconeixen els drets individuals, protecció i privilegis per a les estructures familiars entre les parelles del mateix sexe, incloent-hi el matrimoni. Algunes nacions ordenen que tots els individus restringeixen les seves activitats sexuals a les relacions heterosexuals, i a d'altres l'activitat homosexual és il·legal. En aquests països, els homosexuals poden rebre des de penes mínimes a la pena capital—a alguns països musulmans fonamentalistes. Hi ha, tanmateix, una gran divergència entre la política oficial i la seva aplicació.

Els Països Baixos foren el primer Estat a reconèixer el matrimoni homosexual. En l'actualitat, el següents estats reconeixen el matrimoni homosexual:

Al Nepal la judicatura ha autoritzat el matrimoni homosexual, però encara no s'ha legislat. Per altra banda la unió civil entre homosexuals és reconeguda a setze països tots els quals es troben a Amèrica, Europa i Oceania. Per contra, les penes contra les unions entre homosexuals o l'activitat homosexual és part de la legislació de molts països de l'Àfrica, l'Orient Mitjà i el Sud-est de l'Àsia.

Al Regne Unit la llei que permetrà els matrimonis entre persones del mateix sexe està en tràmit parlamentari i molt possiblement entrarà en vigor el 2014.

Percepció actual de l'homosexualitat a Espanya[modifica | modifica el codi]

Segons un estudi realitzat pel govern espanyol, en 2010, un 15% de persones a Espanya, i un 18% si només es compta els homes, opinen que l'homosexualitat és una malaltia; i aquesta opinió és més comú a partir dels 55 anys. De fet hi existeixen psiquiatres que apliquen teràpies per a «curar»-la. Un 23% dels homes i un 17% de les dones estan «poc o gens d'acord» amb el fet que l'homosexualitat sigui una opció respectable.[21]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Homosexuality» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online, 2011. [Consulta: 8 maig 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sexual orientation and homosexuality» (en anglès). American Psychological Association. [Consulta: 8 maig 2011].
  3. LeVay, Simon (1996). Queer Science: The Use and Abuse of Research into Homosexuality. Cambridge: The MIT Press ISBN 0-262-12199-9
  4. Investigators ACSF. «AIDS and sexual behaviour in France». Nature, 360, 6403, 1992, pàg. 407–409. DOI: 10.1038/360407a0. PMID: 1448162.
  5. Billy JO, Tanfer K, Grady WR, Klepinger DH. «The sexual behavior of men in the United States». Family Planning Perspectives, 25, 2, 1993, pàg. 52–60. DOI: 10.2307/2136206. PMID: 8491287.
  6. Binson, Diane; Michaels, Stuart; Stall, Ron. «Prevalence and Social Distribution of Men Who Have Sex with Men: United States and Its Urban Centers». The Journal of Sex Research, 32, 3, 1995, pàg. 245–54. DOI: 10.1080/00224499509551795.
  7. McConaghy et al., 2006
  8. «homosexuality» (en anglès). Ahe Columbia Encyclopedia.. [Consulta: 1 de juny de 2011].
  9. «Homosexuality» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 11 de febrer de de 2011. [Consulta: 15 de gener de 2012].
  10. «gai» (en català). Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 1 de juny de 2011].
  11. «lesbià» (en català). http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0176078. [Consulta: 1 de juny de 2011].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 «Homosexuality» (en anglès). Homoexuality, Introduction, Definitions, and Key Concepts. Dra. Patricia H Bazemore, et al., 4 d'agost de 2011. [Consulta: 15 de gener de 2012].
  13. «Page 30 Case No. S147999 in the Supreme Court of the State of California, In re Marriage Cases Judicial Council Coordination Proceeding No. 4365(...) - APA California Amicus Brief — As Filed» (PDF). [Consulta: 2010-12-21].
  14. 14,0 14,1 What is Nature[Enllaç no actiu]
  15. Charlotte, Baccman. «Expectations of romantic relationships: A comparison between homosexual and heterosexual men with regard to Baxter's criteria». Social Behavior and Personality, 1999 [Consulta: 29 juliol 2009].
  16. 16,0 16,1 Homosexualitat. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 de febrer de 2009]
  17. Torras i Corbella, Albert. Gais i Lesbianes de la Història de Catalunya. 
  18. Michael Euade, Catalonia, A Cultural Guide Oxford University Press, 2008 (anglès)
  19. «Edición del viernes, 18 junio 2010, página 52 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
  20. http://www.cadenaser.com/internacional/articulo/ley-matrimonio-gay-inglaterra-gales-recibe-visto-bueno-reina-isabel-ii/csrcsrpor/20130717csrcsrint_4/Tes
  21. El 15% de persones encara considera l'homosexualitat una malaltia El Periódico, 19 de juny de 2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homosexualitat