Masturbació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Masturbació mútua en una il·lustració de Martin van Maële a La Grande Danse macabre des vifs (1905).

La masturbació,[1] tant femenina com masculina, és l'estimulació dels òrgans genitals per tal d'obtenir plaer sexual, podent arribar o no a l'orgasme. El verb «masturbar» fa referència a la pràctica de la masturbació. La masturbació pot realitzar-se per un mateix en solitari o com a estimulació realitzada sobre els genitals d'una altra persona amb les mateixes finalitats plaents, com passa en la masturbació mútua. En català, per referir-se popularment a la masturbació i a l'acte de masturbar-se, s'utilitzen expressions com per exemple cascar-se-la, dit (fer-se un) que es refereix a la masturbació femenina, Manuela o Manola (fer-se una), palla (fer-se una) (castellanisme d'ús freqüent), pelar-se-la, menejar-se-la (val.) o punyeta (fer-se una), entre altres denominacions.

La masturbació sol efectuar-se amb les mans o mitjançant el fregament dels genitals contra algun objecte adequat, com les anomenades « joguines sexuals», per obtenir aquest tipus d'excitació.

S'atribueix a Sigmund Freud el descobriment que la masturbació és una cosa comuna a la infància. Curiosament, el pare de la psicoanàlisi va sostenir fins a una edat avançada que la masturbació adulta era la causa d'una de les formes de neurosi conegudes en aquell temps sota el nom de neurastènia, equivalent en l'actualitat a l'anomenada fibromiàlgia o fatiga crònica.

No obstant això, el coneixement de la sexualitat humana en l'actualitat es deu a un coetani anomenat: Havelock Ellis. Aquest autor no només va assenyalar que la masturbació era comuna en els homes, sinó que també es tractava d'una pràctica habitual en les dones de totes les edats.[2]

Pràcticament tota la població sana es masturba des d'edats primerenques fins al final de la seva vida, si la seva salut li ho permet. L'anàlisi de les estadístiques llancen com a xifra probable d'homes que es masturben entre el 92% o 94%. Per a les dones, les dades són més insegures per la coneguda inhibició femenina a l'hora de reconèixer aquesta pràctica. Però per l'estudi de les diferents xifres manejades pels investigadors, se sap que es masturben entre el 85% i el 93% de les dones, en conjunt. Si l'anàlisi se centra només en les dones orgàsmiques, i ho és el 90% de la població femenina, es troba que es masturben entre el 91% i el 99% d'elles, pràcticament totes. Encara que altres fonts indiquen que el nombre de dones orgàsmiques podria ser molt menor. Segons el Journal of the American Medical Association, un 43% de les dones americanes segueixen patint disfuncions que els impedeixen arribar a l'orgasme.

Masturbació masculina[modifica | modifica el codi]

La forma més habitual de masturbació en els homes consisteix a agafar-se el penis amb la mà, i moure'n rítmicament la pell amunt i avall.

Els tocaments i carícies sobre l'escrot i els testicles ajuden també a proporcionar plaer i a facilitar l'arribada a l'orgasme. Especialment sensible és també la part de pell que hi ha sobre la pròstata entre els testicles i l'anus.

L'anus esdevé també un element de gran importància com a generador de plaer en la masturbació, especialment en les practicades per homosexuals, però també entre els heterosexuals. La utilització de vibradors en l'home com a objecte en la masturbació és menys comuna que en les dones, llevat de la comunitat gai. Els homes no circumcidats no solen necessitar l'ús de lubricants, perquè el prepuci ja mitiga els efectes del frec directe per si sol, encara que n'hi ha que els empren per afegir sensacions a la seva activitat. L'ús de lubricants és més freqüent entre els homes que tenen el seu penis circumcidat, amb la finalitat de facilitar el lliscament de la mà sobre el gland. Existeixen aparells elèctrics i mecànics perquè els homes es masturbin: nines inflables, vagines artificials, bombes de buit, etc. També poden utilitzar vibradors, concentrant la seva activitat sobre la pell que uneix el gland i la resta del penis.

La masturbació masculina acostuma a acabar amb un fort plaer anomenat orgasme que va acompanyat d'una ejaculació.

Masturbació femenina[modifica | modifica el codi]

La forma més típica de masturbació femenina consisteix a estimular el clítoris i els llavis vaginals amb els dits introduint-los discrecionalment en la vagina. La utilització de vibradors, especialment dissenyats per a assolir més intensitat de plaer, ha afavorit en moltes dones la pràctica masturbatòria com a font de plaer solitari. També les boles xineses que s'insereixen dins la vagina han contribuït a popularitzar la masturbació amb objectes sexuals.

Les pràctiques masturbatòries femenines van també sovint acompanyades de l'autoestimulació dels pits, especialment els mugrons, com a parts especialment sensibles del cos. Més rarament la dona opta per l'autoestimulació anal. La gran majoria de les dones es masturben ficades al llit, o al bany, i amb les cames obertes, un 10% ho fa cap per avall i amb les cames més juntes o molt juntes. La meitat d'aquestes últimes no empren els dits per masturbar-se, sinó que es freguen contra un coixí, amb els llençols o muntant en algun peluix. El 3% de les dones es masturben en qualsevol postura simplement contraient les cuixes. Un altre 2% ho fa emprant el doll d'aigua de la dutxa o la banyera. I hi ha un 2% més que ho fa sense mans, estimulant només amb fantasies. Malgrat les nombroses tècniques existents per masturbar-se, la majoria de les dones (71%) solen ser-ne fidel a una d'elles durant tota la seva vida.

No totes les dones, a diferència dels homes, tenen la capacitat de poder assolir l'orgasme a través de la masturbació. És força comuna la utilització d'alguna mena de lubrificant per facilitar el moviment dels dits o dels objectes per la vulva i la vagina.

Masturbació en altres espècies animals[modifica | modifica el codi]

La conducta masturbatòria ha estat documentada en un ventall ampli d'espècies. Es coneixen individus d'algunes espècies que han creat eines per a propòsits masturbatoris.[3]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Masturbació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jesús Ramos Brieva. Una trobada amb el plaer. La masturbació femenina. Madrid: Espasa-Calp, 2002. ISBN 84-670-0279-4. 
  3. Bagemihl, Bruce. Biological Exuberance: Animal Homosexuality and Natural Diversity. St. Martin's Press, 1999. ISBN 0-312-19239-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masturbació Modifica l'enllaç a Wikidata