Vulva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aparell reproductor femení: 1. Trompa de Fal·lopi, 2. Ovari, 5. Glàndules de Skene, 7. Clítoris, 8. Vestíbul de la vulva, 9. Llavi menor, 10. Llavi major, 11. Fímbria o franja ovàrica, 13. Úter, 14. Fòrnix, 15. Coll uterí, 17. Vagina.
3. Bufeta urinària, 4. Símfisi púbica, 6. Uretra, 12. Còlon sigmoide, 16. Recte, 18. Anus
Vulva
Gray subject #270 1264
Artèria nodridora Artèria púbica interna
Retorn venós Vena púbica interna
Innervació Nervi púbic
Limfa Nòduls limfàtics inguinals superficials
Precursor Tubercle genital
Plec urogenital
MeSH Vulva

La vulva és la part més externa dels genitals femenins que envolten l'obertura de la vagina.[1]

Parts de la vulva[modifica | modifica el codi]

Vulva

Als éssers humans consta de la glàndula de Bartholin, dels llavis majors i menors, del clítoris i de l'obertura de l'entrada de la vagina (anomenada introit vaginal o orifici vaginal). No s'ha de confondre la vulva amb la vagina.

Glàndula de Bartholin[modifica | modifica el codi]

Les glàndules de Bartholin són cadascuna de les dues glàndules de l'aparell genital femení que desemboquen a cada costat de l'orifici vaginal dels mamífers, llevat dels cetacis, sirenis i pinnípedes; i que segreguen un líquid mucós, destinat a lubrificar l'aparell genital en el moment del coit.[2]

Llavis majors i menors[modifica | modifica el codi]

Els llavis són cadascuna de les vores de la vulva. N'hi ha dos tipus: els llavis majors, que són dos plecs cutanis, recoberts de pèl i que delimiten l'obertura vulvar; i els llavis menors, que són dos plecs mucosos situats sota els llavis majors i que protegeixen les estructures vulvars profundes.[3]

Els llavis majors són cadascun dels dos llavis que cobreixen als corresponents llavis menors dels extrems de la fenedura vulvar formant plecs de la pell de teixit adipós, coberts pel vell púbic després de la pubertat. L'extrem anterior de cada llavi conflou en un plec que forma la caputxa del clítoris, el qual embolcalla. Aquests llavis es reuneixen en un plec posterior amb forma de lletra 'u'. Aquesta, els llavis majors i la caputxa del clítoris conformen la totalitat dels límits de la superfície de la vulva. Poden ser grans o petits, curts o llargs i tenir diverses mides. Tot això és normal. Poden ser sexualment sensibles i inflar-se una mica quan la dona s'excita.

La ninfa[4] o llavis menors també són sensibles i poden inflar-se durant l'excitació sexual. Es troben dins dels llavis majors, de la caputxa del clítoris fins a la part de baix de la vagina rodejant els orificis de la vagina i la uretra. Dins la vagina, i mitjançant uns petits conductes, les glàndules de Bartholin, quan són estimulades, secreten un fluix (moc) que lubrica la vagina durant el coit.

Poden variar d'un color rosat a un cafè fosc, segons el color de la pell de la dona. De la mateixa manera que els mugrons, els llavis menors poden canviar de color quan la dona madura. Alguns cops sobresurten entre els llavis majors, i poden ser arrugats o llisos.

Clítoris[modifica | modifica el codi]

Clítoris, al centre de la imatge

El clítoris situat sota el punt on els llavis menors es troben. El cap, o gland, del clítoris pot aparèixer més petit que un pèsol, o ser més gran que la punta d'un dit. Però només la punta del clítoris es pot veure a dalt de la vulva, en els plecs suaus on els llavis es troben, sota la pell de la caputxa del clítoris. La resta del cos esponjós del clítoris, més de 9 cm, es troba amagat dins del cos. Pot tenir diverses mesures, i pot també tenir distints graus de sensibilitat. De la mateixa manera que el penis, el clítoris es posa rígid i s'infla durant l'excitació sexual. L'objectiu del clítoris és únicament donar plaer. A diferència del penis o de la vagina, el clítoris no té un paper important en el coit o en la reproducció. El clítoris es troba només per fer que la dona senti plaer, i és molt sensitiu. Una de les maneres de produir plaer i estimular el clítoris és mitjançant la realització d'un cunnilingus. Té uns 8.000 terminals nerviosos, dues vegades més que el penis.

Secrecions i olors[modifica | modifica el codi]

Probablement aquesta és la font de majors preocupacions sobre la vulva. De la mateixa manera que la major part del cos humà, la vulva pot ser problemàtica. Durant la pubertat, la vagina comença a produir una secreció que pot ser incolora o blanca, la leucorrea. Aquesta és la forma en què la vulva es neteja ella mateixa, ja que les secrecions expulsen els gèrmens i altres substàncies indesitjables. Quan s'ovula o es produeix excitació sexual la vagina produeix una secreció transparent i lubricant considerada un lubricant natural.

L'olor característica de la vulva té una acceptació subjectiva pels individus, hi ha qui pensa que és agradable i qui pensa el contrari, però en una dona saludable, per regla general, l'olor natural de la seva vulva és agradable. Si fa realment mala olor, com a peix o llevat o amb una altra olor forta i desagradable, és aconsellable el consell ginecològic, ja que sol ser produïda per una secreció que pot ser un senyal que hi ha una infecció vaginal que s'ha de tractar immediatament.

Salut i higiene[modifica | modifica el codi]

Amb l'esforç d'eliminar totes les olors i secrecions naturals, moltes dones i noies abusen de dutxes i desodorants femenins. La vagina es neteja a ella mateixa, els rentats excessius poden alterar el balanç de bacteris útils que es troben a la vagina i arribar a què la dona tingui vaginitis: inflamació de la vagina.

La salut de la vulva és lligada a la manera de viure i el coneixement de cada dona, el cuidat anímic personal, l'alimentació sana, i l'exercici i la neteja periòdica amb un sabó específic, molt suau, i amb molta aigua, aplicat amb la mà sempre del front cap enrere.

Malalties associades[modifica | modifica el codi]

Infeccions[modifica | modifica el codi]

Malalties inflamatòries[modifica | modifica el codi]

Càncer[modifica | modifica el codi]

Úlceres[modifica | modifica el codi]

Trastorns del desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Denominacions populars[modifica | modifica el codi]

Algunes denominacions populars que es fan sobre la vagina són:[cal citació]

  • el cony (és la denominació històrica catalana)
  • el gallonet (a Pego) o gall (a Menorca)
  • la figa (la més comuna al País Valencià)
  • la patata (algunes contrades del Principat)
  • l'anxova (Mallorca)
  • la cleca (Mallorca)
  • la poma (a l'Alcoià i Mallorca)
  • la xima (al valencià apitxat)
  • la xona (al menorquí i al valencià apitxat)
  • sa fufa (al menorquí)
  • el parrús (a Catalunya)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • KAUFMAN, Raymond H.: Malalties Benignes de la Vulva i la Vagina, Elsevier, 1996. ISBN 84-8174-118-3.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vulva