Clítoris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clítoris
Clitoris anatomy unlabeled.jpg
Diagrama representant la disposició en visió frontal dels òrgans genitals externs femenins. El clítoris és l'estructura rosada amb forma de Y invertida.
Gray subject #270 1266
Artèria nodridora Artèria dorsal del clítoris, Artèria profunda del clítoris
Retorn venós Venes dorsals superficials del clítoris, Venes dorsals profundes del clítoris
Innervació Nervi dorsal del clítoris
Precursor Tubercle genital
MeSH Clitoris
Aparell reproductor femení: 1. Trompa de Fal·lopi, 2. Ovari, 5. Glàndules de Skene, 7. Clítoris, 8. Vestíbul de la vulva, 9. Llavi menor, 10. Llavi major, 11. Fímbria o franja ovàrica, 13. Úter, 14. Fòrnix, 15. Coll uterí, 17. Vagina.
3. Bufeta urinària, 4. Símfisi púbica, 6. Uretra, 12. Còlon sigmoide, 16. Recte, 18. Anus

El clítoris és un òrgan erèctil femení localitzat en la part superior de la vulva. S'hi concentren multitud de terminacions nervioses que produeixen plaer sexual. La seva estimulació es fa generalment de manera indirecta i preferiblement amb lubricació. Està unit als llavis menors que recobreixen parcialment les seves arrels i les seves terminacions també arriben a l'anomenat punt G o esponja uretral. Aquest punt es troba situat aproximadament entre a uns 5 centímetres de l'entrada vaginal, a la cara anterior del cos, però a l'igual que amb la pròstata de l'home, és més fàcil d'estimular quan ja existeix excitació per part de la persona. De fet, normalment són només visibles la caputxa i el gland, que estan en la part superior dels llavis menors, i que formen només una desena part del volum total del clítoris.

La majoria de les dones arriben a l'orgasme a partir de l'estimulació del clítoris, que es pot donar directament sobre el seu gland, amb la fricció indirecta de les seves arrels o de l'anomenat punt G.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

El clítoris es correspon, en el desenvolupament embrionari, amb al penis dels homes. De fet comparteixen els mateixos teixits i funcionament. La principal diferència morfològica amb el penis és que el conducte urinari, la uretra, no travessa el seu cos, sinó que està situat exteriorment en una localització inferior. I a l'igual que el penis, en arribar a l'excitació sexual, s'hi produeix la seva erecció i la inflamació dels seus teixits en omplir-se de sang.

I també experimenta espasmes durant l'orgasme, però a diferència del penis, si es continua estimulant durant aquests espasmes és possible arribar a experimentar diversos orgasmes seguits. Tanmateix, aquest últim fet depèn de la concentració sexual de la dona, i/o l'habilitat i compenetració amb la seva parella o companys sexuals.

En el seu gland també s'hi dóna una gran diversitat de mides i formes. Durant la seva relaxació, bé pot restar gairebé invisible sota la seva caputxa, o bé pot ser tan gran com un penis petit. Però la mida no determina pas la capacitat sensitiva d'aquest òrgan que té el triple de corpuscles de Kraüse, per superfície epitelial, que el gland masculí. Per aquest mateix motiu la seva estimulació directa pot arribar a ser molesta i resulta molt més plaent l'estimulació del tronc. El gland també disposa de glàndules lubricants que produeixen esmegma clitoridi.

La seva caputxa, equivalent al prepuci masculí, també està composta per dues capes de pell. La capa interna és una mucosa amb glàndules que produeixen uns enzims per protegir la zona d'infeccions.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista anterior de la vulva d'una dona adulta (amb pèl púbic eliminat):
1. Caputxa del clítoris, 2. Clítoris, 3. Llavis menors, 4. Vagina, 5. Llavis majors

La literatura mèdica menciona per primer cop l'existència del clítoris cap al segle XVI, si bé hi ha disputes sobre el moment exacte. Renaldo Columbus (també conegut com a Mateo Realdo Colombo) fou un professor de cirurgia en la Universitat de Padova, a Itàlia, i va publicar el 1559 un llibre anomenat De re anatomica en el que descriu "la seu del plaer femení". Columbus conclou que "com que ningú ha descobert aquests detalls i el seu propòsit, si es permet que li doni noms a les coses que descobreixo, hauria de ser anomenat l'amor o dolçor de Venus."

El descobriment de Columbus fou rebutjat pel seu successor en la universitat, Gabriele Falloppio (descobridor de les trompes de Fal·lopi), que s'adjudicà el ser el primer a descobrir el clítoris. L'anatomista danès Caspar Bartholin, qui va viure en el segle XVII, va rebutjar ambdues pretensions, dient que el clítoris ja era àmpliament conegut per la ciència mèdica des del segle II.

Els investigadors Masters i Johnson, John Garabedian i el Dr. Matt Jaeger de la Universitat de Kentucky efectuaren extensius estudis sobre el clítoris.

En els anys 1970 la paraula clítoris era considerada ofensiva en els mitjans de comunicació estatunidencs, però en els últims anys ha desaparegut de la llista de paraules tabú. Es creu que el primer que usa la paraula clítoris en la televisió dels EUA fou el Dr. Rich O'Brien, un col·lega de Harvard de Garabedian, durant el xou del Dr. Ruth Westheimer.

Clitoridectomia cultural (ablació)[modifica | modifica el codi]

En algunes cultures es practica la clitoridectomia, és a dir, la mutilació del clítoris, amb motiu de marcar el pas de nena a dona dins una cerimònia d'iniciació (per bé que en alguns casos es practica en nounades). Les creences o raons amb pocs o cap fonament mèdic d'aquesta pràctica van des de increment de la feminitat, la puresa i la submissió de la dona, a la reducció del desig sexual per evitar infidelitats, evitar la mort de l'home per contacte físic, augmentar la fertilitat o facilitar el part.

És una pràctica molt estesa a força països africans i de l'Orient Mitjà, i també en comunitats procedents d'aquests països en altres llocs del món. En aquests últims casos la pràctica resulta més difícil pel control sanitari, el rebuig social i judicial cap a l'ablació.

Hi ha una gran relació entre la mutilació genital femenina i la masculina (circumcisió), de manera que arreu on les dones són mutilades els homes també. La relació inversa no es dóna necessàriament.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clítoris