Nas

De Viquipèdia

Nas humà de perfil

El nas és una protuberància que forma part del sistema respiratori en els vertebrats. Es divideix en dos compartiments separats pel septe nasal, els quals tenen dos orificis de sortida anomenats narius. En els éssers humans, el nas està situat centralment a la cara; a la majoria del altres mamífers es troba a la part superior del musell.

La forma del nas humà està determinada per l'ós etmoides i pel septe nasal.

[edita] Anatomia

Paret medial del nas.

El nas es divideix en dos compartiments separats pel septe nasal, els quals tenen dos orificis de sortida denominats narines. El nas acaba en les coanes -obertures que comuniquen amb la faringe-.

A les parets laterals trobem els cornets, que s'encarreguen de calentar i fer net l'aire que va cap els pulmons. Davall de cada cornet existeixen uns espais denominats meats, que comuniquen el nas amb els sins paranasals i també hi desemboca el conducte nasollacrimal.

L'estructura òssia del nas està constituïda per ossos, cartílags durs i cartílags molls. Els óssos durs formen la part superior i els laterals del pont, mentre que els cartílags formen els laterals de les fosses nasals i el septe nasal.

Les parets nasals estan revestives per mucoses que tenen com a funció essencial el condicionament de l'aire inhalat. A més, la mucosa atrapa l'aire i lleva la pols i els gèrmens de l'aire quan s'introdueix al nas.

[edita] Funció

A la majoria dels mamífers, el nas és l'òrgan primari que s'utilitza a l'olfacció. Mentre que l'animal olora, l'aire atravessa les estructures del nas i arriba a l'epiteli olfactori. A la superfície de l'epiteli olfactiu, els odorants (molècules de l'olor) contacten amb els receptors que transdueixen les característiques de l'odorant al cervell a través d'impulsos elèctrics. El nas i les estructures associades també fa habitualment funcions de condicionament de l'aire que entra ver l'organisme, escalfant-lo i/o humidificant-lo, tot i que hi ha casos com el del camell al qual el nas té una funció de retenir la humitat abans de ser exhalat.

[edita] Malalties del nas

Sinusitis. Inflamació de la mucosa que recobreix els sins paranasals, produïda principalment per l'obstrucció dels conductes que arriben a les fosses nasals.
Rinitis. Inflamació de la mucosa de les fosses nasals, generalment produïda per la grip o per al·lèrgies.
Epistaxis. Sagnat de les fosses nasals, pot produir-se per una gran varietat de causes, entre les que destaca l'hipertensió, la inflamació de la mucosa o els traumatismes digitals (rascar-se).
Foruncle nasal. Abscés cutani produït per la infecció bacteriana del fol·licle pilós.

[edita] Diferències entre mamífers

Trompa d'un elefant

En els cetacis, el nas s'ha reduït als orificis nasals i s'ha mogut cap a la part de dalt del cap, amb la qual cosa han obtingut una forma del cos més hidrodinàmica i la possibilitat de respirar en un medi en el qual estan sempre submergits. Pel contrari, el nas de l'elefant, denominada trompa, s'ha desenvolupat fent-se llarga i musculosa, fins el punt de convertir-se en un òrgan manipulador.

[edita] Percepció de la direcció

El nas humit dels gossos els results útils per percebre la direcció. Els sensibles receptors de fred de la pell detecten el punt en què el nas es refreda més, mostrant al gos la direcció d'on prové l'olor que acaba de percebre.^[1]

[edita] Orientació magnètica

Els sers humans i els micos tenen una petita quantitat de magnetita al nas, concretament a l'ós etmoides, entre els ulls, que podria ser un mecanisme d'orientació magnètica amb respecte al camp magnètic de la Terra. La possibilitat d'orientació magnètica dels éssers humans, com ocorre en aus i animals aquàtics, és molt controvertida.