Guillem I de Tolosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Guillem (desambiguació)».
Sant Guillem d'Aquitània, o
sant Guillem de Gel·lona

Sant Guillem eremita per Antonio de Pereda (ca. 1640) (Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando)
duc, monjo
Naixement ca. 755
Borgonya?
Defunció 28 de maig de 812
Abadia de Sant Guilhem del Desert; des de 1596, un cos atribuït al sant és a l'església de San Lorenzo de El Escorial
Enterrament Sant Guillem del Desert
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Venerat des de la seva mort
Canonització 1066, Roma per Alexandre II
Lloc de pelegrinatge Sant Guilhem del Desert
Festivitat 28 de maig
Fets destacables Duc d'Aquitània i comte de Tolosa (790-806); cosí de Carlemany i heroi de la Chanson de Guillaume; fundador de Sant Guilhem del Desert
Iconografia Com a soldat o coronat, pregant
Patronatge Campins

Guillem I el Sant (768 - 812) fou Duc d'Aquitània (781-806), comte de Tolosa (790-806). El 806 va abdicar i es va retirar a fer vida religiosa, fundant el monestir de Sant Guilhem del Desert, on va morir. Va ser venerat com a sant i el 1066 va ser canonitzat. És conegut com a Guillem d'Aurenja, Guillem d'Aquitània, Guillem de Gel·lona o Sant Guillem de Tolosa.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Teodoric, comte d'Autun i de Aula o Alda o Aldana. Era nét de Gaucelm i, per part de mare, de Carles Martell i per tant, cosí de Carlemany. A la carta del 15 de desembre del 804 s'esmenten tres germans, Teudoí (comte d'Autun mort després del 810), Adalem (comte de Poitou?) i Teodoric (comte de Ripuària + 793), i dues germanes Albana i Berta, i un nebot de nom Bertran. Les dues germanes foren monges al monestir de Gel·lona a partir del 804, en un establiment femení fundat expressament per a elles per Guillem que ocupava el lloc que actualment ocupa l'església de Sant Bartomeu; van fundar una comunitat que es va perpetuar almenys fins al segle XIII; Albana i Berta van morir en olor de santedat i foren enterrades a la capella de Nostra Senyora. D'aquestes dues germanes va agafar el nom un lloc de la diòcesi de Lodeva a uns 4 km del monestir de Gel·lona conegut com el Pech de les dues Verges. Un altra germana de nom desconegut es va casar amb un noble de nom Frèdol que fou missus dominicus de Carlemany i fou la mare de Senegunda, casada amb Fulcoald I comte de Roergue i ancestres de la dinastia roergata de Tolosa.

Fets destacables[modifica | modifica el codi]

Va ser paladí a la cort de l'emperador Carlemany, el qual li va encomanar l'any 781 que es fes càrrec del comtat de Tolosa amb el títol de Duc d'Aquitània. Aquell mateix any es convertí en conseller de Lluís el Pietós. La regió ducal tolosana s'estenia cap a Septimània i la Gòtia al sud dels Pirineus que en els següents anys caigueren en poder dels francs. Portava doncs el títol de duc, però també el de marquès per regir terres frontereres. El 785 va ajudar a la conquesta de Girona i altres punts de Gòthia. El 790 Corsó fou destituït com a comte a Tolosa i Guillem assumi el control directe del comtat i va cedir l'administració de Rasès i Conflent a Berà i del Rosselló a Gaucelm i probablement altres comtats a Adalelm. El 791 va lluitar contra els bascos. El 793 fou derrotat pels àrabs d'Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith a la Batalla d'Orbieu,[1] però aquestos es van haver de retirar cap a la Cerdanya. El 801 va participar en el setge i Conquesta de Barshiluna, junt amb Ademar de Narbona, Berà i d'altres.

El 804 va fundar el monestir de Gel·lona sota la guia de Benet d'Aniana i dependència del monestir de Aniàna, i és per això que especialment a França és conegut com a Guillem de Gel·lona. El 806 es creu que va estar a l'assemblea general de Thionville celebrada a principis d'any i va comunicar a Carlemany la seva intenció de retirar-se de la vida política i militar per dedicar-se a Déu al seu monestir. Devic i Vaisette narren la seva retirada seguint l'Acta sanctorum ordinii sancti Benedicti, saec. 4, part I, nº 18, Vita S. Guillelmi, que dona idea de com eren les coses aquell temps: "després de convèncer a la seva família i amics es va posar en viatge i després de donar grans almoines i alliberar alguns del seus serfs va anar cap Alvèrnia, els pobles de la qual estaven sotmesos al seu govern (ducal) i es va presentar a Brioude, on va fer una demostració de la seva renuncia al món a l'església del cèlebre màrtir Sant Julià que com ell mateix havia estat home de guerra. es va prostrar davant la seva tomba i va fer la seva pregaria i després de deixar la seva cuirassa i el seu escut, que va oferir junt amb altres presents, va anar al vestíbul de l'església i va penjar el seu arc preparat amb una gran fletxa , el seu carcaix i la seva espada, en la cerimònia habitual en aquestos casos. Després d'aquest dia va deixar de viatjar com a gran senyor i va anar com a pelegrí arribant així a Lodeva; en entrar en aquesta diòcesi es va descalçar i es va revestir d'un cilici portant a les mans el tros de la verdadera creu que li havia regalat l'emperador, i va seguir cap al lloc del seu retirament. L'abat de Gel·lona i els monjos, advertits de la seva arribava van anar en processó a rebre'l i el van precedir en el camí cosa que va molestar a la seva modèstia, i així va entrar al monestir on fou revestit de l'hàbit religiós el dia de sant Pere, 29 de juny del 806. Des del primer moment el seu esperit i el seu cor van estar en consonància amb la seva opció i ja no es va mirar més que com el darrer dels monjos; va esdevenir un model de regularitat i de virtut per l'exactitud de les seves pràctiques de la regla, per la seva humilitat, la seva penitència i l'exercici dels oficis més baixos i més humiliants, de manera que es pot dir que va fer més bé al seu monestir pel seu exemple i la reputació de les seves gran virtuts que pels grans regals que li havia fet i les terres considerables que li havia donat".

Entre les millores que Guillem va aplicar al monestir foren l'acabament dels edificis mercès a la liberalitat dels seus fills Bernat (futur Bernat de Septimania) i Gaucelm del Rosselló; també va fer millorar el camí que portava al monestir que era rocós i escarpat d'un costat i amb el riu Erau a l'altra, aconseguint obrir un nou camí millor i a resguard de les inundacions del riu. El cultiu a la vora del monestir fou també iniciativa seva, tot i que la zona era rocosa i erma.

Va morir el 28 de maig del 812 [2] i se'l va venerar com a sant. Fou enterrat a la dreta del gran altar de l'església del monestir, del costat de l'Epístola, i encara s'hi conserva; donat la veneració popular se li va haver de construir un altar. L'any 1066 l'església catòlica el va canonitzar oficialment com a sant i el seu altar fou consagrat i les seves relíquies exposades en una caixa de plom. El 1568 els calvinistes es van apoderar de l'abadia però els monjos van amagar la caixa sota el gran altar on se la va trobar el 1679; per un braç del sant que es conserva al monestir es suposa que fou un home robust i de gran altura.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Casat en primeres núpcies amb la goda Cunegunda d'Austràsia, filla de Carloman I, Rei dels Francs, junts van tenir 2 fills:

D'un segon matrimoni amb Guitburga va tenir a:

La maternitat de Berà no està establerta sense dubte i podria haver-hi un tercer matrimoni amb una dama goda que seria la autèntica mare de Berà. Com que una filla de Guillem anomenada Romil·la (de la que no se sap la mare) es identificada amb la que va ser la muller i doncs germanastra de Berà, cas de què s'hagués produït aquest matrimoni (que no era excepcional a l'època) Berà probablement hauria d'ésser fill de la primera muller per poder casar-se amb una dona més jove que ell; però com que el successor de fet (encara no hi havia dret hereditari) de Guillem fou el fill Bernat (dit Bernat de Septimània) fill de la segona dona, la incògnita persisteix. Si Berà fos fill de la segons dona Romil·la no seria la seva esposa sinó una dama d'una altra família, però llavors l'enfrontament entre els bàndols de Berà i de Bernat-Gaucelm no s'explicaria.

Precedit per:
Corso de Tolosa
Comtat de Tolosa
790-806
Succeït per:
Bigó de Tolosa
Precedit per:
Corso de Tolosa
Ducat d'Aquitània
781-812
Succeït per:
Bigó de Tolosa

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Michael A. Newth, Heroes of the French epic: a selection of chansons de geste
  2. Hi ha dubtes sobre aquesta data, i sobre l'any que podria ser també el 813

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem I de Tolosa