Auda de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna ( 732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.

Matrimoni i nens[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Teodoric I d'Autun, comte d'Autun citat el 742 i el 750, fill de Teoderic, comte, i descendent de Bertrada de Prüm. D'aquest matrimoni van néixer:

Una filiació posada en dubte[modifica | modifica el codi]

Les úniques informacions relatives a la seva filiació són:[5]

  • Un necrologi aquità, citat per Dom Jean Mabillon que precisa que Alda, mare de sant Guillem, era la germana d'Hiltruda i de Landrada.
  • Eginhard parla de Teodoric II, comte d'Autun, i el qualifica de parent de Carlemany.
  • El 840, Thegan, a la Vita Hludowici, parla de Bernat fill de Guillem de Gel·lona i indica que és «de soca reial».

La majoria dels historiadors identifiquen Hiltruda, germana d'Alda, a Hiltruda, esposa del duc Odiló de Baviera, i filla de Carles Martell i de Rotruda, i consideren Alda i Landrada com filles d'aquests últims. Des del punt de vista onomàstic, Landrada pot ser vinculada a Landrada, mare de Sant Chrodegang i propera parenta de Rotruda.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Landrada
 
Rotruda
 
Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Chrodegang
bisbe de Metz
 
Pipí el Breu
rei dels Francs
 
Hiltruda
x Odiló de Baviera
---->
 
Hiltruda
<----
 
Landrada
 
Aldana
x Teodoric I
comte d'Autun
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teuduí
comte d'Autun
 
sant Guillem
de Gel·lona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodoric II
comte d'Autun
 
 
 
 

Tanmateix l'historiador alemany Eduard Hlawitschka ha discutit aquesta construcció genealògica el 1965[6][7] avançant els arguments següents:

  • De les tres germanes, només Hiltruda és esmentada com a filla de Carles Martell per una font contemporània, Landrada no és citada més que per una Vita tardana de sant Chrodegang, que la menciona com a mare del sant i filla de Carles, la qual cosa és cronològicament impossible.
  • Un nét de Carles Martell, el duc Wala, es va casar amb una néta d'Alda, i Hlawitschka se sorprèn que les autoritats religioses no s'hagin oposat al matrimoni basant-se en la consanguinitat.
  • Hlawitschka troba sorprenent que el necrologi no menciona que Alda era germana de Pipí I el Breu.
  • Finalment, explica que la referència a la «soca reial» és explicable pel fet que Teodoric I d'Autun, descendent de Bertrada de Prüm, és procedent dels merovingis i emparentat amb Bertrada de Laon, néta de Bertrade de Prüm i mare de Carlemany.

Diversament seguida, la seva demostració no sembla vertaderament concloent:[8]

  • La menció del passatge erroni que presenta Landrada com a mare de sant Chrodegang i filla de Carles Martell ve segurament d'una confusió entre Landrada, mare de sant Chrodegang, i una altra Landrada, filla de Carles Martell, el que milita a favor de l'existència d'una filla de Carles Martell d'aquest nom.
  • En l'època dels Carolingis, el matrimoni no era encara un sagrament religiós, sinó només un acte civil, i nombrosos exemples ensenyen que els impediments deguts a una consanguinitat no eren encara respectats.
  • Es té d'altre exemples de cartes presentant pares propers als reis carolingis i per als quals el parentiu amb els reis no és mencionat. D'altra banda, Hiltruda estava llavors en mals termes amb Pipi el Breu i Carloman, i les seves germanes haurien compartit potser aquesta oposició.
  • Finalment «de soca reial» significa ser procedent d'una família reial (merovíngia o carolíngia), el que exclou la parentela per Bertrada de Prüm, i no devia ser en aquell temps (sota el regnat de Lluís el Pietós) políticament correcte i de bon to el recordar un parentiu amb l'antiga dinastia.

Aquests arguments reforcen doncs la filiació d'Auda.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodoric III
rei dels Francs
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada de Prüm
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernari
 
Chrodlindis
 
Caribert
comte de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Chrotais
 
Carles Martell
 
Rotruda
 
Landrada
mare de Chrodegang
 
 
 
 
 
Teoderic
comte
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat
comte
 
Pipí el Breu
rei dels Francs
 
Hiltruda
x Odiló de Baviera
 
Landrada
 
Aldana
germana de Landrada
i d'Hiltruda
 
Teodoric I
comte d'Autun
 
 
 
Bertrada de Laon
x Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
rei dels Francs
emperador
 
 
 
sant Guillem
de Gel·lona
 
Adalelm
 
Teudui
comte d'Autun
 
Abba
religiosa
 
Berta
religiosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wala
comte
 
 
 
 
 
Chrodlindis
 
Bernat
de soca roial
 
 
 
Teodoric II
parent de Carlemanya
 
 
 
 
 
 

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Foundation for Medieval Genealogy.
  2. 2,0 2,1 2,2 Riché, 1983, pàg. 369, taula XXIII
  3. 3,0 3,1 Settipani, 1993, pàg. 174-176
  4. Settipani, 1993, pàgs. 344-345.
  5. Settipani, 1993, pàg. 173-174.
  6. Hlawitschka, 1965, pàgs. 76-78
  7. Settipani, 1993, pàg. 174
  8. Settipani, 1993, pàgs 175-176

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4), p. 173-6
  • Eduard Hlawitschka, Die Vorfahren Karls des Großen, Düsseldorf, ed. H Beumann, 1965