Carloman (fill de Carles Martell)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Carloman».
sant Carloman

Portada gravada de Fuldensium Antiquitatum (1612), amb Sant Bonifaç a l'esquerra i Carloman a la dreta
confessor
Nom secular Carlomannus
Naixement 707
Austràsia
Defunció 17 d'agost de 754
Viena del Delfinat (Isera, França)
Enterrament Abadia de Montecassino
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització No ha estat canonitzat oficialment: venerat d'antic
Festivitat 17 d'agost
Fets destacables Majordom de palau d'Austràsia (741-747), fill de Carles Martell
Orde Benedictins

Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747. Retirat, es féu monjo benedictí. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era el fill major del majordom de Nèustria i Austràsia, Carles Martell, i de Rotruda (695-724). El 741, a la mort del seu pare, heretà Austràsia, Suàbia i Turíngia, on governà com a majordom (o cap del govern), sense voler prendre el títol de rei. Lluità contra el ducat d'Aquitània, els alamans, els bavaresos i els saxons, als que derrotà.

Promogué, influït per Sant Bonifaci de Fulda, que es posà sota la seva protecció, entre 742 i 744, una política de reforma moral dels costums del clergat i de respecte pel patrimoni de l'Església i les seus episcopals.

En 747, renuncià al poder i es va fer religiós. Va reunir-se amb el papa Zacaries I i li demanà poder passar a l'estat clerical, i es retirà a l'abadia benedictina de Montecassino, deixant el poder al seu germà Pipí el Breu, amb els seus títols i possessions.[1]

En 751 va voler intervenir per impedir la coronació del seu germà com a rei dels francs, però el papa aconseguí de detenir-lo a la Provença i l'obligà a tornar a Montecassino. El 753 fou enviat a França a una missió de pau i morí a Viena del Delfinat el 754. Fou sebollit a l'abadia de Montecassino.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Carloman va tenir un fill:

  • Drogó (? - ca.753), majordom de palau d'Austràsia, associat al seu pare; després de 747 fou enviat a un monestir pel seu oncle Pipí el Breu.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou venerat per l'Església, i figura com a sant en diversos martirologis antics. No va tenir un procés de canonització formal, i altres santorals el llisten com a beat o venerable.


Precedit per:
Carles Martell
Majordom de palau d'Austràsia
741 - 747
Succeït per:
Pipí el Breu


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons alguns historiadors, Carloman es retirà per expiar les culpes de les morts produïdes en les guerres on havia participat, que havien estat molt cruentes, especialment la campanya del 746). Altres sostenen que Pipí el Breu, amb la complicitat del papa, van induir-lo a aquesta decisió.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carloman (fill de Carles Martell)