Bercari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Bercari de Der».

Bercari (francès Berchier o Berthier) († 686) fou un majordom de palau de Nèustria que va exercir el càrrec del 686 a la seva mort el 688 en el regnat de Teodoric III.

Es va casar amb Anstruda,[1] filla del majordom Warattó (681-684 i 685-686) i de Ansefleda. A la mort del seu sogre el 686, Ansefleda va posar tota la seva influència per fer elegir al seu gendre del que potser esperava una política moderada d'amistat amb Austràsia [2][3] Però Bercari es va acostar a la política d'Ebroí i va voler sotmetre els nobles al poder central; els nobles descontents van augmentar, i alguns, com el bisbe sant Rieul de Reims es van exiliar a Austràsia .[4] Rieul va instigar a Pipí d'Héristal a expulsar del poder a Bercari. La guerra va esclatar el 687 i Bercari fou derrotat per Pipí a la decisiva batalla de Tertry lliurada el mes de juny.[5] Bercari encara s'oposava a la pau i per poder ajustar-la Ansefleda va fer matar el seu gendre,[6] després del qual la pau entre Nèustria i Austràsia va ser un fet. El nou majordom fou Nordebert, un fidel de Pipí. Un diploma del seu temps datat el 30 d'octubre del 688 assenyala a Teodoric III, la reina Crodoquila i Bercari fent una donació a l'abadia de Saint-Denis.

No està aclarit si fou la vídua Anstrudis, o una filla d'aquesta i de Bercari de nom Adaltrudis la que es va casar amb Drogó de Xampanya, fill de Pipí.[7]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. esmentada als Annales Metenses: "Austruda filia Warattonis quondam…maioris domus derelictam Bertarii"
  2. Annales Metenses
  3. El continuador de Fredegari explica: " En aquesta època l'esmentat Warattó, majordom de palau, va morir. Tenia una esposa noble i enèrgica anomenada Ansefleda, el gendre de la qual, de nom Bercari, va agafar el càrrec de majordom de palau. Era de baixa altura i de intel·ligència dèbil, inconsistent i manipulable, que rebutjava amb força l'amistat dels francs i els seus consells".
  4. El continuador de Fredegari diu: "Com que (la política de Bercari) els molestava i els francs Audoram, Reol i d'altres es van separar de Bercari i es van lligar a Pipí d'Héristal per hostatges, tenint-hi relacions d'amistat, i van marxat contra Bercari i la resta dels francs"
  5. El continuador de Fredegari segueix: Pipí va reunir les forces armades de l'Austràsia, i es va dirigir contra el rei Teodoric i contra Bercari als que va fer la guerra. Es van trobar a Vermand al lloc anomenat Tertry i van lliurar el combat. Pipí i els seus austrasians es van imposar i Teodoric va fugir amb Bercari. Pipí, vencedor, els va perseguir i va sotmetre aquesta regió"
  6. Continuador de la Crònica de Fredegari: "En el temps que va seguir el mateix Bercari fou mort per fals amics cortesans a instigació de la dama Ansefleda, la seva sogre. Després d'això Pipí va rebre sota la seva protecció a Teodoric amb els seus tresors, i agafant tot al càrrec al palau, va retornar a Austràsia"}
  7. La principal referència és la carta de Childebertus rex Francorum datada el 14 de març del 697 "Drogus socer suos…Bercharius…coniuge sui Adaltrute" publicada a la Monumenta Germaniae Historica, Diplomatum Imperii I, Diplomata Regum Francorum, nº 70, pàgina 62, que és contemporània i la fa filla de Bercari i Anstrudis. Als Annales Metenses i a la Gesta Fontanellensium se l'anomena també com a esposa de Drogó de Xampanya fill de Pipí i Plectrudis, però el primer diu ""Austrudem filia Warattonis quondam…maioris domus derelictam Bertarii" i el segon afegeix "filia Warattonis [et] Ansfledis coniugis eius" mostrant (i provocant) confusió entre la mare i filla suposada,

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Munumenta Germaniae Historica: SS rer Merov II, p. 171, Crònica de Fredegari(Continuador), 5
  • Munumenta Germaniae Historica: Annales Mettenses 693,SS I, pàgina 321.
  • Munumenta Germaniae Historica: Gesta Abbatum Fontanellensium, 8.1, SS II, pàgina 280.