Nèustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nèustria, l'any 852.

Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia. El territori de Nèustria cobria la regió nord-oest de l'actual França, i la seva capital era Soissons.[1]

A la mort del rei dels francs, Clodoveu I, el 511, aquest va dividir el seu regne entre els seus fills:

Tanmateix, el terme Nèustria –derivat de Niuster, «el més nou»– només sembla haver sorgit un segle després. El triomf de Clotari II el 613 va ser el triomf de Nèustria, a la qual es va annexar l'Aquitània. Però després de la mort de Clotari III, Nèustria va ser sotmesa a un rei imposat per Austràsia, i d'aquesta manera Aquitània va passar a ser independent el 670.

Ebroïn va fer l'intent de tornar a donar a Nèustria l'estatut de regne independent, però va durar poc temps, ja que va ser vençut a Testry per Pipí, duc d'Austràsia, el 687, llogarret de la Picardia, situada a 13 km al sud de Péronne. A partir de llavors, Nèustria va passar a ser un estat vassall d'Austràsia, dirigit per la casa d'Héristral.

Tot i així, la distinció entre Nèustria, Austràsia o Borgonya va subsistir, encara que tendint a desaparèixer. Així, després del tractat de Verdun del 843, el nom de Nèustria designava tan sols l'oest de la Baixa Nèustria. Finalment va perdre el seu nom per adoptar el de Normandia (en francès, Normandie, i originalment Northmannie), un cop va ser cedida al normand Rol·ló, el 912.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi; Garrido, David. «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nèustria Modifica l'enllaç a Wikidata