Clotari III
| Clotari III | |
|---|---|
| Rei de Nèustria i Borgonya | |
 |
|
| Representació de l'efígie de Clotari III | |
| Regnat | 658–vers 673 |
| Predecessor | Clodoveu II |
| Successor | Teodoric III |
Clotari III[1](652–673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II. A la mort del seu pare el 658 heredà els regnes sota la regència de la seva mare Bathilda.
En un principi el regne d'Austràsia havia d'anar incorporat a l'herència de Clotari. Però durant els primers anys de regència, entre el 660 i el 662, la noblesa austrasiana va reivindicar més autonomia demanant un rei propi. Els neustrians van concedir a Austràsia la seva voluntat i es va coronar rei un altre fill de Clodoveu II, el germà de Clotari Khilderic II.
El poder real, però, residia en la noblesa neustriana com a conseqüència de la progressiva pèrdua d'influencia de la monarquia franca en els últims temps. Fins i tot després d'assolir la majoria d'edat el 669, el govern del regne estava en mans del majordom de palau Ebroin. És possible, però, que en aquest punt va començar a exercir certa autoritat que quedaria troncada amb la seva mort la primavera del 673.
Va ser enterrat a la Basílica de Saint-Denis i fou succeit pel seu germà Teodoric III. És considerat un dels primers "reis mandrosos".
Vegeu també [modifica]
Notes i referències [modifica]
- ↑ Com en la majoria de noms bàrbars que apareixen en textos romans, existeixen diverses versions del nom llatinitzat: Chlotharium, Cholthachar, Choltar, Clotaire, Chlotochar, o Hlothar. El nom evolucionaria al llatí "Lotari"
|
|||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clotari III |
