Khilderic III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Khilderic III
Rei dels francs
Jean Dassier (1676-1763) - Childéric III roy de France (754).jpg
Representació (s XVIII) de l'efígie de Khilderic III
Regnat 743751
Predecessor Teodoric IV
Successor Pipí el Breu

Khilderic III (mort aproximadament 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, era el catorzè i darrer rei de la dinastia Merovíngia.

El tron havia estat vacant durant set anys quan el majordom de palau, Carloman i Pipí el Breu, decidí en 743 reconèixer Kilderic com rei. Ni el seu llinatge ni la seva relació a la família Merovíngia són coneguts amb certesa. Pot haver estat el fill de Khilperic II.

La destitució de Kilderic III

No va prendre part en cap afer públic, que fos dirigit, pels majordoms de palau. Quan, en 747, Carloman es retirà a un monestir, Pipí decideix agafar la corona reial. Pipí envià cartes al papa Zacaries I, preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa responia que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En 751, Kilderic era destronat i tonsurat, deposit et detonsit, a les ordres del successor de Zacaries, Esteve II, perquè, segons Einhard, quia non erat utilis, "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En 752, ell i el seu fill Theuderic es traslladen al monestir de Saint-Bertin, encara que alguns diuen que ell va anar a Saint-Omer i Teodoric a Saint-Wandrille. Moria aproximadament quatre anys més tard. Sota el carolingis rebia mala premsa, sent anomenat un rex falsus, rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui havia usurpat el seu tron.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khilderic III Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Teodoric IV
Rei dels Francs
743 - 751
Succeït per:
Pipí el Breu