Basílica de Saint-Denis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Façana de la basílica

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic situada a Saint-Denis, al nord de París, a la regió de l'Illa de França. Té l'estatus de catedral des del 1966, però continua essent una abadia.

Història[modifica | modifica el codi]

Des del Baix Imperi, existia un cementiri a Saint-Denis. Al segle IV es va construir un mausoleu al mateix lloc on es troba avui l'altar major. Al segle V, santa Genoveva va adquirir les terres del voltant i hi va fer construir una església, que va ser ampliada en dues ocasions durant l'època merovíngia, especialment durant el regnat de Dagobert I. Cap a l'any 630, hi va ser enterrat sant Dionís (primer bisbe de París) amb els seus dos companys: el sacerdot Rústic i el diaca Eleuteri. Cap al 750 es va començar a construir un nou santuari per ordre de Pipí I el Breu. Durant l'època carolíngia s'hi va construir una església de planta basilical, amb tres naus i un transsepte, edifici que es va anar renovant fins al segle XIV. Durant la primera meitat del segle XII, l'abat Suger, conseller de Lluís VI i de Lluís el Jove va fer enderrocar l'església carolíngia i va fer construir-ne una de gòtica. Amb Suger, l'abadia va adquirir molta més importància: s'hi guardaven relíquies i es va convertir en necròpolis reial i dinàstica.

Des de la mort d'Hug Capet la basílica conté les tombes dels reis de França, amb l'excepció de Felip I, que fou enterrat al monestir de Saint-Benoît-sur-Loire.

El primer dels reis capets, Hug, fou abat laic de Saint-Denis, el qual s'aprofità del potencial de l'abadia per tal de reforçar el seu poder.

El 22 d'agost de 1291 una butlla del papa Nicolau IV, firmada a Orvieto, va ratificar la butlla de Celestí III que atorgava als religiosos de Saint-Denis el privilegi de no estar sotmesos a cap sanció canònica per part de ningú excepte els seus abats, sempre que no disposessin d'una llicència especial per part del pontífex.

A l'abadia de Saint-Denis, els reis de França hi acudien a resar i agafar l'oriflama abans de marxar a la guerra o a les croades.

El 1576, durant les guerres de religió, els protestants i els catòlics hi van mantenir una violenta batalla, i el 1593 Enric IV va abjurar el protestantisme.

Saint-Denis i el seu patrimoni[modifica | modifica el codi]

La basílica de Saint-Denis, és la primera de la llista dels Monuments històrics de 1840. Els arquitectes que van participar a la restauració van ser:

  • 18131846: François Debret. Sota la direcció d'aquest arquitecte es van detectar unes esquerdes a la torre nord, fet que va obligar a enderrocar-la. En aquell moment, es va creure que l'Escola de Belles Arts no preparava adequadament als seus arquitectes per tal d'intervenir a la restauració dels edificis antics. A partir d'aquí, va sorgir la idea de la preparació especifica per als arquitectes que es dediquessin a la restauració de monuments històrics d'aquella època.
  • 18461879: Eugène Viollet-le-Duc. Es féu càrrec de la restauració de l'edifici salvant-lo de la ruina. Va finalitzar la restauració rectificant gran part del que havia realitzat Debret i va reorganitzar les tombes reials que actualment encara es conserven.

Un altra obra que conté la basílica és el primer orgue realitzat per Aristide Cavaillé-Coll. Aquest instrument, construït el 1840, inclou un nombre considerable d'innovacions convertint-lo en un prototip únic a tot el món, iniciant l'era de l'orgue romàntic (tot i que és considerat com a orgue clàssic francès). Dotat de seixanta nous jocs repartits en tres teclats i pedaler (però sobre quatre plans sonors manuals) es conserva, quasi integre, en el seu estat original, fet que el converteix en un dels instruments més destacats de França.

Tot i la reparació del presbiteri, l'alcalde de Saint-Denis va retreure -aprofitant les Jornades del Patrimoni de 2006- que no es presentessin projectes per realitzar la restauració de la façana sud (14 milions d'euros), de la pedra i els portics romans de la façana oest, així com els vitralls que van ser substituïts per uns de plàstic.

La basílica com a panteó dels reis de França[modifica | modifica el codi]

Vitrall de la basílica de Saint-Denis.

Dagobert I fou el primer rei que va voler ser enterrat a Saint-Denis. De fet, i donada la seva condició de necròpolis dels reis de França, la basílica ha tingut un paper important en la història del patrimoni de França. El 1793, durant la Revolució Francesa, la majoria de sepultures van ser profanades, i les despulles es van enterrar a un ossari de la cripta.

Napoleó Bonaparte va ordenar les primeres restauracions de les tombes reials el 1805. L'any 1816 Lluís XVIII va encarregar la reconstrucció de la necropolis reial, reubicant les restes dels Borbons a les seves respectives sepultures. A més, va fer traslladar a la basílica les despulles del seu germà Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta d'Àustria que havien sigut executats durant la Revolució.

Avui, les tombes són exposades al transepte, el cor i el deambulatori de l'església, com també a la a cripta. En elles són inhumades bona part dels reis i reines de França, així com altres persones reials i nobles. Des d'un punt de vista artístic, són veritablement destacables els mausoleus de Lluís XII, d'Anna de Bretanya, de Francesc I i el d'Enric II.

Reis i reines soterrats[modifica | modifica el codi]

La nau i alguns sepulcres reials.
Monuments en memòria de Lluís XVI i Maria Antonieta.

Altres personatges enterrats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Saint-Denis

Coord.: 48° 56′ 08″ N, 2° 21′ 35″ E / 48.93556,2.35972