Sant Dionís de París

De Viquipèdia

Sant Dionís de París
Venerat en	París, València
Festivitat	9 d'octubre
Iconografia	Bisbe. Porta el seu propi cap

Sant Dionís (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe de la ciutat de París. La llegenda sobre el personatge es va elaborar en el segle IX des de l'abadia de Saint-Denis d'on era el patró. La seva biografia es confon amb la de sant Dionís l'Areopagita, coetani de Jesús, segurament aquesta confusió ve fomentada per l'interès de l'abadia de Saint-Denis en apropar el seu patró amb l'inici del cristianisme.

[edita] Hagiografia

Segons la seva hagiografia, hauria estat enviat a predicar a les Gàl·lies pel papa Fabià I amb dos ajudants: Eleuteri i Rustic. Segons recull Iacopo da Varazze a la Llegenda Àuria els tres personatges foren empresonats a París pel fet que predicaven el cristianisme amb un èxit rotund. L'endemà del seu empresonament fou posat al foc en una graella i després llençat a les feres que no el van atacar, en vista de la situació els botxins el van tancar en un forn encès i finalment fou crucificat, però no va morir i fou retornat a la presó, on va combregar de la mà de Jesús.

Al dia següent els tres sants foren decapitats a Montmatre (cap l'any 250). Aquesta llegenda explicaria el nom del lloc (Montmatre > Mont del martiri) tot i que la versió més versemblant relaciona el nom amb el déu Mart (Montmartre > Mons Martis).

La diferència entre els dos Dionís, el de París i l'Areopagita, rau en què aquest últim fou convertit pel mateix sant Pau i martiritzat a Atenes l'any 95, però en altres versions va viatjar a les Gàl·lies, on fou decapitat.

Un dels episodis que més singularitzen el personatge és el que explica que un cop Dionís fou decapitat amb una espasa (els seus companys amb una destral), el sant bisbe es va incorporar, va aplegar el cap i va caminar fins els lloc del seu enterrament, un cementiri d'època romana on més endavant s'aixecaria una tomba i finalment l'actual basílica de Saint-Denis. Aquest episodi possiblement estigui inspirat en la iconografia del personatge que l'acostuma a representar com un bisbe amb el seu propi cap a les mans, tal com passa amb altres sants que també es representen d'una manera anàloga.

[edita] Iconografia

El personatge vesteix de bisbe, amb la mitra. Habitualment no té cap, només el que porta a coll, però hi ha altres versions més edulcorades on es representa d'una manera normal però amb un segon cap a les mans. Altres versions poden portar altres atributs, com les cadenes que fan referència al seu empresonament. També es representa rebent la comunió de Jesús a la presó.

[edita] Bibliografia

• LOUIS RÉAU. Iconografía del arte cristiano. Tomo 2, Volumen 3. Ediciones del Serbal. Barcelona, 1997 ISBN 84-7628-208-7
• SANTIAGO DE LA VORÁGINE. La leyenda dorada, 2.Alianza Editorial. Madrid, 1987 ISBN 84-206-7030-8