Papa Fabià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fabià I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fabià Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
10 de gener de 236 - 20 de gener de 250
Pope-Fabian-1.jpg
Retrat imaginari de Fabià en un gravat de 1900
Emblem of the Papacy SE.svg
Anter
Dades personals
Nom Fabianus (llatí)
Nascut Data desconeguda
Probablement Itàlia, Imperi Romà
Mort 20 de gener de 250
Roma, Imperi Romà
Venerat a Església Catòlica
Esglésies orientals
Església Ortodoxa
Església Anglicana
Canonització Antiga
Festivitat 20 de gener, occidentals
18 de febrer, coptes
25 de juliol, ortodoxos
Iconografia Apareix amb una espasa o una maça, amb tiara papal i un colom al costat, de genolls a punt de ser decapitat. També apareix a vegades amb san Sebastià.
Patronatge Terrissaires, fonedors de plom[1]
Enterrament Sant Sebastià Extramurs

Sant Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes. La seva festivitat se celebra el 20 de gener.

Es desconeixen les dades de naixement, probablement d'origen italià, Fabià era un pagès que es trobava a Roma en el moment de l'elecció del nou bisbe de Roma a la mort d'Anter. Després de l'exàmen de diverses persones, va aparéixer un colom sobtadament que es va col·locar al cap de Fabià i va recordar a l'assentament de l'Esperit Sant sobre Jesucrist, segons la Bíblia. Això va ser considerat un senyal i tot i que era un desconegut, la seva elecció a la votació va resoldre's per unanimitat.[1] Afirma Eusebi que era un laic i un complet desconegut en els assumptes de l'Església i, tanmateix, Cebrià va dedicar-li un elogi: «un home incomparable, la glòria de la seva mort correspon a la santedad de la seva vida».[2]

Els catorze anys de pontificat se situen una època de pau amb una treva amb l'emperador Felip l'Àrab,[1] que permet el creixement de la comunitat cristiana. El Liber Pontificalis[2] li atribueix la divisió de Roma en set districtes, cadascun dirigit per un diaca, donant una major unitat a l'estructura de l'església romana, a més va nomenar set subdiaques per recollir els Actes dels màrtirs cristians, és a dir, les seves actuacions, igual que havia fet el predecessor de Fabià.[1] També degué tenir influència a la cort romana, car va ser responsable de la construcció de més cementiris, la millora de la Catacumba de Sant Calixt, a on va enterrar les restes de Poncià, portat des de Sardenya, i d'Hipòlit de Roma, que havien mort a l'exili.[2][1]

Se li atribueix també l'enviament de sant Dionís, part dels set apòstols de la Gàl·lia, a la dita regió per dur-ne a terme llur evangelització, encara que aquest fet es considera incert.[1]

La treva va acabar amb la repromulgació de la persecució amb l'ascens al tron de Deci. L'emperador volgué obligar als cristians a renegar de Crist i va ordenar que realitzessin algún ritual pagà, tot aquell que no ho fes moriria.[1] Fabià va ser una de les primeres víctimes de la persecució.[2] Llavors, es va decidir escollir a Corneli I per a substituir a Fabià en el bisbat de Roma, però la persecució va retardar l'elecció del nou papa durant catorze mesos, fins el març de 251.[3]

Fabià va ser enterrat a la Cripta dels Papes a la Catacumba de Sant Calixt i més tard les seves relíquies es van traslladar a l'església de Sant Sebastià Extramurs.[2][1] La llosa de la seva primera tomba va sobreviure i va ser descoberta per Giovanni Battista de Rossi el 1850 amb un epitafi grec,[4] el seu cos va ser descobert el 1915.[2]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Fabià

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Farmer, David Hugh. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-860949-31. 
  • Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001. 
  • Meier, P. Gabriel. «Pope St. Fabian». A: Catholic Encyclopedia (Wikisource) (en anglès), 1913. 


Precedit per:
Anter I
Papa
236 - 250
Succeït per:
Corneli I