Pius X

Pius X

Papa de l'Església Catòlica
4 d'agost de 1903–20 d'agost de 1914
Instaurare omnia in Christo
← Lleó XIII Benet XV →
Dades personals
Nom	Giuseppe Melchiore Sarto
Nascut	2 de juny de 1835 Riese, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac
Mort	20 d'agost de 1914 (als 79 anys) Palau Vaticà, Roma, Itàlia

sant Pius X

Tomba del papa al Vaticà
Papa, confessor
Enterrament	Basílica de Sant Pere (Vaticà), a la nau de l'Epístola (abans, a la cripta)
Commemoració en	Església Catòlica Romana
Beatificació	3 de juny de 1951, Roma per Pius XII
Canonització	3 de setembre de 1954, Roma per Pius XII
Lloc de pelegrinatge	Vaticà, Riese
Festivitat	20 d'agost
Fets destacables	Patriarca de Venècia
Patronatge	Pelegrins malalts

Pius X (en llatí: Pius X, en francès: Pie X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto quan va ser escollit Papa.

Trajectòria prèvia

El seu nom de naixença era Giuseppe Melchiorre Sarto. Va ser el segon fill dels deu que va tenir el matrimoni de Giovanni Battista Sarto (1792?1852), de professió carter, i Margarita Sanson, costurera (1813?1894). Va Ser batejat el 3 de juny de 1835. Els seus pares, si bé eren humils, valoraven la instrucció.

Va realitzar els seus estudis primaris en l'escola del seu poble natal. Va rebre les primeres lliçons de llatí del rector del poble. En 1846 va començar el segon ensenyament en el Liceu Clàssic de Castelfranco Véneto. El 20 de setembre de 1850 va ser tonsurat pel bisbe de Treviso, qui li va concedir una beca per a ingressar en el seminari de Pàdua aquesll mateix any. Giuseppe Sarto El 22 de desembre de 1851 i el 6 de juny de 1857 va rebre les ordres menors; el 19 de setembre de 1857, el subdiaconat, i el 27 de febrer de 1858, el diaconat. El 18 de setembre d'aquest mateix any va ser ordenat sacerdot en Castelfranco Véneto per Giovanni Antonio Farina, bisbe de Treviso. Va ser rector de Tombolo (Treviso) fins a 1867, quan va ser nomenat arxipreste de Salzano i canonge de la catedral de Treviso. Des de 1875 va ser rector del seminari conciliar d'aquesta ciutat, i en 1879 el van nomenar director espiritual del mateix i també canceller de la curia episcopal trevisana, examinador prosinodial i vicari capitular.

Episcopat i cardenalat

En 1884 el papa Lleó XIII el nomena bisbe de Màntua, el 10 de novembre i 10 dies després és consagrat pel cardenal Parocchi, vicari General de Roma. Lleó XIII en 1891 el nomena assistent al tron pontifici i en el consistori del 12 de juny de 1893 és creat cardenal prevere del títol de S. Bernardo alle Terme. Dos dies despres és promogut a patriarca de Venècia.

Papat

El conclave que es reuní a la mort de Lleó XIII va durar quatre dies i van ser necessàries set votacions per arribar a un acord. El cardenal Sarto va ser triat papa el 4 d'agost de 1903 i això en segona opció, doncs dos dies abans Jan Puzyna de Kosielsko, cardenal del títol de Ss. Vitale, Gervasi i Protasi i príncep-arquebisbe de Cracovia, havia presentat en el conclave el veto de Francesc Josep I, emperador d'Àustria-Hongria, a l'elecció de Mariano Rampolla del Tindaro, secretari d'estat, camarlenc i cardenal del títol de Santa Cecília i que gaudia de les preferències dels reunits. A pesar de les protestes de la majoria del conclave per aquesta anacrònica (i no obstant això canònicament legal) intromissió, el cardenal Rampolla va optar per retirar la seva candidatura i així evitar posteriors conflictes. Pío X va ser coronat papa el 9 d'agost següent pel cardenal Luigi Macchi, Cardenal protodiáca de Santa Maria in Via. Amb posterioritat Pius X va dictar pena d'excomunió per als cardenals que intentessin vetar una candidatura en nom d'un poder polític.

Pius X va governar l'Església amb mà dura. Va mostrar-se contrari al modernisme dins de la teologia i dels estudis bíblics, i a la democràcia, sobretot quan la definien "cristiana", ja que hi veia una font d'anarquia. Va endegar la confecció del Codi de Dret canònic (en llatí: Codex Iuris Canonici), que tanmateix no pogué veure promulgat en vida. Va reformar la litúrgia per facilitar la celebració de l'eucaristia als fidels, va promoure el catecisme i va rebaixar l'edat de la Primera Comunió.

Poc temps abans de morir va esclatar la Primera Guerra Mundial, en què es va mantenir neutral. En destaca el seu rebuig a la petició de l'emperador Francesc Josep I, que li demanava la benedicció per als seus exèrcits, amb la resposta: Jo només beneeixo la pau.

Va morir el 20 d'agost de 1914. Pius XII va canonitzar-lo el 3 de setembre de 1954 i va convertir-lo en sant patró dels pelegrins malalts. El seu dies natalis se celebra el 21 d'agost.

Obres

• Pascendi Dominici Gregis: una condemna virulent del modernisme, sensualisme i positivisme.

• 

  Estàtua del papa sant a Sant Pere del Vaticà

Precedit per: Lleó XIII

Papa 1903 - 1914

Succeït per: Benet XV

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pope Pius X