Pau
De Viquipèdia
La pau es defineix en quan la societat no està ni en violència, ni en guerra. La paraula pau deriva del llatí pax i generalment és defineix, en sentit positiu, com un estat de tranquil·litat o quietud, i en sentit oposat com absència d'inquietud, violència o guerra.
Des del punt de vista del Dret internacional, i per extensió de la definició anterior, el terme Pau a un conveni o tractat que posa fi a la guerra (com per exemple, la Pau de Westfàlia). Pot parlar d'una pau social com entesa i bones relacions entre els grups, classes o estaments socials dins d'un país. En el pla individual, la pau designa un estat interior, exempt de còlera, odi i més generalment de sentiments negatius. És, per tant, desitjada per a un mateix i igualment per als altres, fins al punt de convertir-se en una salutació (la pau estigui amb tu) o una fita de la vida. Vinculat al concepte de pau hi ha el pacifisme que és l'actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions.
Taula de continguts |
[edita] Història
- L'ONU (Organització de les Nacions Unides) és l'organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
- La CE va signar, en ocasió del 40 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, la Declaració sobre la Pau de la Cimera Econòmica occidental. Un paràgraf essencial del text deia:
- Quan recordem els terribles patiments de la Segona Guerra Mundial i l'experiència comuna de 40 anys de pau i llibertat, ens comprometem de nou a crear un món en el qual tots els pobles es beneficiïn dels avantatges de la pau, la llibertat i la justícia, preservats de l'opressió, la por i la misèria; un món on l'individu pugui assumir les seves responsabilitats vers ell mateix, la seva família i la seva comunitat; un món en el qual totes les nacions, grans o petites, puguin treballar en comú per a la creació d'un millor futur per a tota la humanitat. (Declaració del 4 de maig de 1985)
[edita] Símbols
Hi ha més de deu símbols que representin la pau o el moviment pacifista: el colom blanc, el cercle amb quatre línies (☮), el signe de victòria amb els dits, la bandera de la pau o Bandera de l'Arc de Sant Martí, les paraules shaloom i salam o les roselles blanques entre d'altres. El símbol de la CND (☮)
[edita] El símbol de la CND (☮)
El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut com a símbol de la pau, fou dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir Campanya per al Desarmament Nuclear). Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment. Aquest símbol fou importat als EUA per l'activista pacifista Albert Bigelow el 1958, i popularitzat el 1960 per l'estudiant de primer any Philip Altbach quan va convèncer a la Únió d'Estudiants per la Pau de distribuir xapes amb aquest símbol als seus campus. Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestàven contra la guerra nascuts del Baby Boom.
Es creu que l'origen d'aquest símbol es deu a les lletres N i D de "Nuclear Disarmament" en alfabet semafòric superposades. En la primera versió oficial de la CND (que fou precedida per una versió de pins de ceràmica amb línies rectes, però que va ser de curta durada), els radis eren més amples a la vora del cercle. Però el 1967 Gerard Holtom escrigué una carta a la revista pacifista Peace News explicant el veritable origen del símbol:"Vaig dibuixar-me a mi mateix: la representació d'un individu desesperat amb les mans obertes cap a fora i cap a baix a la manera dels pagesos del quadre de "Els afusellaments del tres de maig" de Goya. Vaig enllestir el dibuix amb una línia i posant-lo dins d'un cercle", després Holtom va penedir-se el significat de desesperació, ja que creia que la pau era quelcom a celebrar i va voler que s'invertís el símbol. Aquesta aclariment, però, es creu que podria ser un fals intent de l'autor per donar més profunditat al símbol.
Altres sostenen que és la creu torçada o trencada que al·ludeix al culte satànic i que significa quelcom com "arribar a una utopia (societat pacífica) per qualsevol mitjà", un bombarder viatjant sobre el món (el símbol de les bases de bombarders en els cartells de rutes és molt semblant) o la petjada d'un ocell al·ludint el simbolisme del colom de la pau.
[edita] El colom blanc
El colom blanc amb una branqueta d'olivera al pic, reconegut universalment com a símbol de la pau després de les guerres que tingueren lloc durant el segle XX, té un origen bíblic. En el judaisme, el cristianisme i l'islam una branqueta d'olivera significa la pau. El Pentateuc, l'Antic Testament i l'Alcorà expliquen que, en el relat de l'Arca de Noè (Llibre del Gènesi 8:11), aquest encarregà a un colom a veure quin era l'estat del món després del diluvi universal; quan tornà, ho fé amb una branqueta d'olivera al bec, fet que representava que les aigües ja s'havien calmat (és a dir, que el diluvi universal ja havia facabat) i que per això l'havia pogut recollir de la primera olivera que trobà.
Altrament, la tradició grega també considera les branques d'olivera com a símbol de pau (la planta era considerada sagrada de l'antiga deessa de la saviesa, Atena), i també el derrotat exèrcit romà utilitzà branques d'olivera com a bandera blanca de rendició.
[edita] Altres símbols de la pau
Altres símbols de la pau poden ser el signe de victòria (que originalment era exclusiu dels moments de victòria) que, més tard durant les protestes contra la guerra del Vietnam (i posteriors protestes contra les guerres), es convertí en símbol de la pau. Es popularitzà gràcies al moviment hippie, i avui en dia encara s'utilitza.
La bandera de la pau està feta de set franges amb els colors de l'arc de sant Martí i la paraula "pau" escrita al mig en color blanc. (no s'ha de confondre amb la bandera gai, la qual només té sis franges, no té la franja de color turquesa i la primera franja és color vermell). Les primeres d'aquestes banderes es van fer amb la paraula "pau" escrita en italià: pace, i portaven un colom dibuixat per Picasso. El nou disseny aparegué el 1961 a la marxa italiana per la pau. En aquests últims anys, degut a la invasió d'Iraq de 2003, la bandera de la pau ha augmentat en popularitat: segons Amnistia Internacional, el productor Franco Belsito va passar de produir-ne un miler d banderes de la pau a l'any a milions de banderes.
La paraula hebrea shalom (en hebreu: שָׁלוֹם), i l'àrab salam (en àrab: سلام) han estat utilitzades com a símbols de pau. Shalom i salam, signifiquen literalment, "pau" i són afins entre si. La congruència de les dues paraules ha arribat a representar "la pau a l'Orient Mitjà" i la fi del conflicte àrabo-israelià.
Altres símbols poden ser les roselles blanques, les aus grua, la campana de la pau japonesa, el logo de la cultura per la pau (o del pacte Roerich) o les palmeres datileres, el fusell trencat (antimilitarisme i no violència) i el casc amb una flor a dins (objecció i insubmissió)
[edita] Pau, política i altres accepcions
Es pot assenyalar que no en totes les cultures es va considerar la pau d'una manera positiva. En pobles com els víkings o els huns, la principal activitat era el saqueig de comunitats properes, s'exalten per contra els guerrers i les virtuts pròpies dels mateixos. L'articulació entre la pau i el seu oposat (com la guerra, la violència, el conflicte o la còlera) és una de les claus:
- L'estatus de l'individu.
- La formació de l'adult.
- Els mitjans admesos.
- El valor de la civilització.
- L'estatus i el paper de les organitzacions (estat, empreses, sindicats, etc.).
Al I Ching, l'oposat a la pau és l'estancament. Simbòlicament, això indica que la pau no és un absolut, sinó una recerca permanent. I a més, indica que el conflicte no és l'oposat a la pau. Convé en un tràmit cap a la pau, transformar el conflicte, no suprimir. Les gestions no-violentes encarnen aquest tràmit de transformació pacífica del conflicte.
Es coneix com a "pau romana" (en referència a la Pax romana de l'Imperi Romà) a una situació en què una força governa exercint poder de forma unilateral, sense estar sotmesa a cap control i sense respectar els drets d'aquells a qui governa. El propòsit de l'expressió és diferenciar a aquesta situació de la que es considera com a veritable pau, ja que encara que no tingui violència o conflictes armats no constituiria una situació ideal o que es desitgi que perduri.
Martin Luther King va deixar dit en la seva Carta de Birmingham, escrita a la presó,[1] que la veritable pau no és simplement l'absència de tensió: és la presència de justícia.
[edita] Pau i religió
[edita] La noció de pau a la Bíblia
En l'Antic Testament quan fa servir l'expressió "pau" (shalom) especialment en les salutacions es refereix a un benestar material i d'esperit: "La pau sigui amb tu" o "amb vosaltres" (cf. Gn 29, 6) i en aquest sentit no s'oposa a la guerra.[2] Aquesta pau només pot venir de Yahveh mateix que vol donar a compensació per la fidelitat del seu poble a l'Aliança tot i que la pau en el seu sentit més ple s'espera per als temps del Messies que és anomenat Príncep de la pau (cf. Is 9, 6) que a més ve a pregonar fins i tot a qui no pertanyin al poble escollit (cf. Zc 9, 6, Sal 72, 7).
En el Nou Testament l'expressió ειρενη manté el sentit donat a l'Antic Testament, però també es veu influït pel context més grec que implica una absència d'enemics o contrarietats:
| « | suportant-vos uns als altres per amor, posant obstinació a conservar la unitat de l'Esperit per l'enllaç de la pau. | » |
|
—Ef 4 2-3 |
||
Tanmateix, és per la unió amb Crist i la reconciliació que Ell ha obtingut que es pot parlar de veritable pau entre tots siguin aquests jueus o gentils (cf. Rm 5, 1-5, Ef 2, 14-22).
[edita] Educació per la pau
Al llarg de la història s'ha conclòs que la pau pot i s'ha d'aprendre, i per fer-ho possible s'ha de supeditar en el procés educatiu la comunicació de coneixements, amb la invenció-suport-abstenció de certs hàbits / rutines i amb una sèrie de pautes i valors. Hi ha qui també opina que la pau no es pot adquirir a través de l'educació "no es pot educar a ningú per la pau, (encara que hi ha activitats encaminades al foment de la pau com s'indicarà posteriorment). Aquesta és una condició que només pot obtenir-se a través de l'acció social ". Sempre hi ha hagut un cert interès i anhel per la pau, se sap que el concepte de la seva educació específica té els seus orígens filosòfics molt més antics a una dècada.
La pau és el procés de recerca de justícia en els diferents nivells de relació humana. Aquest és un concepte dinàmic el qual ens porta a fer brollar, arrostrar i resoldre els conflictes de manera no-violenta, per tal d'assolir una concòrdia de la persona amb si mateixa, amb la natura i amb els altres.
La recerca per la pau té un caràcter desús en tant a disciplina amb demanda científica. Pretén introduir introspecció en la ciència, albirar les causes de la guerra i de la violència per soscavar la seva autenticitat com a instrument polític i fomentar així condicions de pau. Entre les seves característiques definitòries destaquen: "interdisciplinarietat, transdisciplinarietat, caràcter normatiu, orientació cap a l'acció, la seva naturalesa internacional i la cerca de receptors diversos."
Hi ha un dit que diu: "no hi ha un camí cap a la pau, la pau és el camí". Per això, la reiteració en l'educació per la pau rau tant en el seu mètode com en el seu contingut. La pau no és una meta, sinó un procés, pel que cal aprendre a entrar en els conflictes i resoldre'ls de manera positiva sense utilitzar la coacció.
La idea d'educar contra l'harmonització, per la rebel lia, està abismals adaptat a la filosofia i pràctica no violenta. L'educació ha d'estar orientada a acabar amb la guerra, pel que ha de compaginar "la capacitat de rebel·lar-se i regular els conflictes per mètodes incruentes", així, s'ha de fer aflorar els conflictes en l'educació, fins i tot engendrats. I el fet de vulnerar ha d'implicar a assumir la responsabilitat de les conseqüències de les pròpies determinacions.
La necessitat d'educar en valors per la indisciplina i per l'enfrontament ens porta a un altre problema de l'educació per la pau, el problema de l'elecció, el conformisme o la pseudoespeciació cultural. El conformisme s'ha desenvolupat en èpoques actuals, i en aquest procés ha tingut un paper destacat en l'educació. La pseudoespeciació cultural, conserva la guerra, el militarisme i l'acceptació de la idea de l'enemic.
[edita] Referències
- ↑ Carta de Birmingham escrita a la presó
- ↑ Fins i tot es diu "marxar en pau cap a la guerra" (cf. 2Sm 11, 7).
[edita] Bibliografia
- Antonio Monclús; Carmen Sabán. Educación para la paz. Editorial Síntesis, educación, 1999.
- Martín Rodriguez Rojo. La educación para la paz y el interculturalismo como tema transversal. Editorial Oikostau, 1995.
- José Joaquín Gómez Palacios. Educación para la paz. Madrid: Editorial CCS, 1992.
- D. Hicks. Educación para la paz. Ediciones Morata, S.L, 1993.
- Beatriz Aguilera; Anna Bastida; Paco Cascón; Antonio García Vázquez; Montserrat González; Rafael Grassa; Calo Iglesias; Xesus Jares; Javier López; Miguel Martínez; Antonio Poleo. Educar para la paz. Propuesta posible. Edición los libros de la catarata, 1994.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
Orígens dels símbols de la pau
