Pentateuc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pentateuc
De la sèrie d'articles sobre
Judaisme
Star of David.svg
Penteteuch.jpg
Fragment del Pentateuc
Vegeu també:

Història del judaisme
Abraham
Èxode
Regne d'Israel
Diàspora
Holocaust
Israel

Doctrina Jueva
Deu manaments
Messies
Xabbat
Yom Kippur
Sinagoga

Les Escriptures
Tanakh
Torà
Talmud
Mixnà

Llengües jueves
Hebreu
Arameu
Jiddisch
Judeoàrab
Judeocatalà
Judeocastellà
Judeogrec

Llibres de la Torà
o el Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Torà centenària exposada a la Sinagoga Shlomo Ben Adret, del Call de Barcelona

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els enseyaments jueus com la Torà.

Torà (de vegades transcrit Torah) és un mot hebreu que significa ensenyament, instrucció, o específicament Llei. Per això també és conegut com el Llibre de la Llei.[1]

Els cinc llibres són: el Gènesi (Bereixit בְּרֵאשִׁית ), l'Èxode (Xemot שְׁמוֹת), el Levític (Va-yiqrà וֶיִּקְרָא), els Nombres (Bemidbar בְּמִדְבֶּר) i el Deuteronomi (Devarim דְּבָרִים). En la versió grega de la Torà, aquests cinc llibres conformen el Pentateuc (del grec πεντάτευχος que vol dir "cinc contenidors"), Hamixà Humxé Torà (חֲמִשָׁה חֻמְּשֵׁי תוֹרָה; hebreu que vol dir "Les cinc parts de la Torà"), i cadascun d'ells és un Hummaix (חֻמָּש "cinquè").

Els llibres han estat redactats per la fusió de textos diversos, segons la hipòtesi documental (que alguns crítics estenen a altres volums bíblics).

Judaisme[modifica | modifica el codi]

A la tradició jueva, distints rabins, mestres de la llei, van anar afegint els seus comentaris al text de la Torà, i les edicions més completes d'aquest llibre o d'altres, com ara el Talmud, recullen aquests afegits. Són molt valorats els comentaris de Raixí.

Nivells d'interpretació[modifica | modifica el codi]

A nivell religiós, dins el judaisme, la Torà té quatre nivells o menes de ser interpretada, que s'anomenen: Peixat (פְּשָׁט), Rémez (רֶמֶז), Deraix (דְּרַשׁ) i Sod (סוֹד). Les inicials d'aquests quatre mots formen la paraula Pardés, literalment "hort dels arbres fruiters" (el paradís, pels cabalistes).[2]

  1. Peixat: el nivell d'interpretació que pren en compte el sentit literal del text, tal com les paraules són enteses a la vida diària per les persones.[2]
  2. Rémez: pren en compte el sentit al·legòric del text bíblic, fa al·lusió a les coses tal com les persones poden comprendre-les.[2]
  3. Deraix: el nivell d'interpretació que pren en compte el sentit interpretatiu de les escriptures sagrades, la qual cosa serveix per la reglamentació i legislació tradicionals del judaisme. Per aconseguir aquest objectiu, s'utilitzen mètodes com ara les referències, les comparacions entre mots i versicles bíblics, i fins i tot les analogies.[2]
  4. Sod: és el mètode místic de la interpretació, del qual es deriva la càbala, i amb el qual se cerca el sentit ocult del text sagrat, que només es podria trobar amb l'estudi dels textos originals a les seves llengües originals.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llibre de la Llei», a Enciclopedia.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sidur ha-mercaz, pp. 27 i 28.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Melamed, Meir Matzliah (comentaris i notes). Sidur ha-mercaz (en castellà). Jerusalem: Centro Educativo Sefaradí Jerusalem, 1983. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentateuc Modifica l'enllaç a Wikidata