Jehovà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tetragràmaton

Jehovà o Jahvè és, segons la Bíblia on apareix citat unes 7.000 vegades, el nom propi de Déu. És una de les transcripcions de יהוה. Aquestes lletres corresponen aproximadament a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH, segons la transliteració escollida (les vocals no s'escriuen en hebreu antic). Aquest grup de quatre lletres s'anomena tetragrama o "tetragràmaton".

Significat[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició jueva, el tetragrama està relacionat amb la forma causativa de l'imperfectiu del verb hebreu הוה (ha·wah, "ser, esdevenir"), i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que s'esdevingui".

Algunes tradicions li donen el significat de "L'Ésser Immutable". Segons la Bíblia, així es va revelar a Moisès (Èxode 3:14 i 6:2-8). Aquestes ho justifiquen amb l'argument que el tetragrama vindria de tres formes verbals amb la mateixa arrel YWH: les paraules HYH haya [היה]: "ell era", HWH howê [הוה]: "ell és", i YHYH yihiyê [יהיה]: "ell serà" es combinarien per donar la idea d'atemporalitat.

Transcripcions[modifica | modifica el codi]

Jehovà és potser la forma del nom diví més coneguda en català, fins i tot en Jacint Verdaguer la va fer servir en obres seves, com ara "Canigó". De tota manera s'ha de dir que existeixen altres variants del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a 2 raons principalment: la primera, que en l'alfabet hebreu antic no s'escrivien les vocals, per tant es desconeix si aquestes eren EOA, AE, UO o d'altres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els jueus, aquesta pronunciació va desaparèixer completament.

La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels teòlegs cristians de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts a posteriori, per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Aquesta reconstrucció, però, sembla ser una de les menys plausibles, ja que els diacrítics corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en hebreu). La intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, doncs, no era fer que יהוה es pronunciés /jehowah/, sinó recordar al lector que en arribar a aquesta paraula, per a no contravenir la inefabilitat del nom de la divinitat (els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle III presumiblement per aquesta raó, vegeu els Deu Manaments), havia de dir "Adonai".

Pronunciació[modifica | modifica el codi]

Malgrat que la pronunciació del nom de Déu no està clara, sí que és possible d'esbrinar-la fins a cert punt segons els compostos hebreus. Tot seguit es mostren en aquesta taula alguns exemples.

Nom en Hebreu transcripció Forma del nom en català Significat
יאזניהוּ ya'ăzanyâh Jaazanies Jah escolta
יאשׁיּהו yô'shîyâh Josies Aquell guarit per Jah
יאתרי ye'âtheray Jeaterai Guiat per Jah
יבחר yibchar Ibhar Jah tria
יבניה yibneyâh Ibneies Jah construeix
יבניּה yibnîyâh Ibnijes Aquell a qui Jah edifica
יברכיהוּ yeberekyâhû Jeberequies Jah beneeix
יגדּליהוּ yigdalyâhû Igdalies Jah és gran
ידידיה yedîydeyâh Jedidies Estimat per Jah
ידיה yedâdâh Jedaies Alabat per Jah
ידעיה yeda'yâh Jedaies Jah ha sabut
יהּ yâhh Jah Jah (forma curta del nom diví)
יהוּא yêhû' Jehu Jah és Ell
יהואחז yehô'âchâz Jehoacaz Jehovà ha mesurat
יהואשׁ yehô'âsh Jehoas Donat per Jah
יהוה yehôvâh Jehovah Jehovà o Yavé (forma llarga del nom diví)
יהוזבד yehôzâbâd Jehozabad Jehovà ha proveït
יהוחנן yehôchânân Jehohanan Jehovà ha donat
יהוידע yehôyâdâ‛ Jehoiadà Jehovà sap
יהויכין yehôyâkîyn Jehoiaquin Jehovà estableix
יהויקים yehôyâqîym Jehoiaquim Jehovà aixeca
יהויריב yehôyârîyb Jehoiarib Jehovà lluita
יהונדב yehônâdâb Jehonadab Jehovà ho vol
יהונתן yehônâthân Jonatàs o Jehonathan Jehovà ha donat
יהוסף yehôsêph Josep Jehovà ha afegit
יהועדּה yehô‛addâh Jehoadà Jehovà ha engalanat
יהועדּן yehô‛addân Jehoaddan Jehovà s'alegra
יהוצדק yehôtsâdâq Jehozadac o Josedec Jehovà és just
יהורם yehôrâm Jehoram o Joram Jehovà és exaltat
יהושׁבע yehôsheba‛ Jehoseba Jehovà ha jurat
יהושׁבעת yehôshab‛ath Jehosabeat Jehovà és una promesa
יהושׁע yehôshûa‛ Josuè o Jehosuè Jehovà és salvació
יהושׁפט yehôshâphâṭ Jehosafat Jehovà ha jutjat

Origen de la creença en Jehovà com a Déu únic[modifica | modifica el codi]

Hi ha estudiosos que creuen que la creença monoteista en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'Aton imposada per Akhenaton i que podria haver estat duta fins a terres aramees a través dels apiru, un poble que havia saquejat l'Egipte antic; aquesta teoria, però, no compta amb gaires proves sòlides que la recolzin.

Altres creuen que es tracta d'una evolució local dels déus de la zona: si bé la gran majoria de creences hi eren politeistes, també era habitual que hi hagués un déu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un déu únic.

Les inscripcions més antigues que fan esment de Jehovà semblen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos éssers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Així, una gerra de ceràmica trobada a Kuntillet Ajrud, datada entre el 950 i el 850 aC, portava la inscripció: "A Yahweh de Samaria i a la seva Aixera". Una altra inscripció trobada en una tomba de Jirbet el-Qom, datada entre el 800 i 700 aC, diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deessa. Cap així la possibilitat que Jehovà evolucionés d'un consort de la deessa que va acabar adoptant el paper principal.

Segons l'arqueòleg William G. Dever, els hebreus adoraven diferents déus: Jehovà va evolucionar d'un simple déu consort de la deessa Aixera passant a adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un zoroastrisme de caràcter monoteista), va rebutjar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.[1]

Al·leluia[modifica | modifica el codi]

L'expressió 'Al·leluia' significa lloeu Jah, forma abreujada de 'Jehovà'

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • W. G. Dever. Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud. Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jehovà