Llibre de Tobies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tobies i l'àngel, de Filippino Lippi, 1472

El llibre de Tobies o llibre de Tobit (grec: τωβιτ, hebreu טוביה Tobiah "Yahvé és el meu Déu") és una narració antiga d'origen jueu, inclosa en el còdex de la Septuaginta.

Canonicitat del llibre[modifica | modifica el codi]

És considerat per diverses esglésies com un dels llibres de la Bíblia. Generalment es troba ubicat entre els llibres de Nehemies i Judit. Les esglésies catòlica, ortodoxa, armènia, copta, etíop i altres, consideren aquest llibre part de la Bíblia igual que altres llibres Deuterocanònic, que les esglésies protestants i evangèliques, consideren apòcrifs i fora del cànon.

Manuscrits[modifica | modifica el codi]

Les versions més antigues conegudes del llibre de Tobies són diversos fragments en arameu (4Q196 a 4Q199)[1] i un hebreu (4Q200)[2] que foren trobats entre els Manuscrits de la mar Morta. Les versions o traduccions gregues no han transmès de manera uniforme el text. Entre els còdexs hi ha dues formes, bastant diferents, per una part, el Còdex Vaticanus i el Còdex Alexandrinus, per altra banda el Còdex Sinaiticus. Els dos primers donen una versió breu i el Sinaític, una més llarga, i coincideix amb els fragments arameu i hebreu i que es considera actualment la més propera al text original.[3] La Vulgata llatina depèn de les versions gregues i de la Vetus Llatina, encare que se sap que Sant Jeroni disposà per la seva traducció d'un manuscrit arameu, avui dia perdut.[4] La Vetus Llatina ofereix un text molt afí al Sinaític. Alguns manuscrits tenen interpolacions gnóstiques, que estan presents en la Vulgata Clementina del segle XVII i en versions modernes dependents d'ella. Es conserven també manuscrits siríacs i una versió aramea tardana.[5]

Argument[modifica | modifica el codi]

El llibre de Tobies analitza la presència de Déu en les relacions familiars, expressades en la companyia que l'arcàngel Rafael fer a un jove ple de fe, que va a buscar esposa i finalment es casa després de patir enormes dificultats amb l'ajuda de l'àngel enviat per Déu.

Tobit és un jueu de la tribu de Neftalí deportat a Nínive que esdevingué cec al caure sobre els seus ulls excrements d'aus. Més tard, Tobies, fill de Tobit, troba Sara, una jove verge que casada set vegades, enviudava per culpa del dimoni Asmodeu, que ocasionava la mort als seus esposos en la nit de bodes. Tobies estima Sara des d'abans de conèixer-la per la descripció que el arcàngel li fa: "és intel·ligent, valent i molt bonica i el seu pare és honrat" (6:12). Es casa amb ella, d'acord amb el consell de l'arcàngel, espanta al dimoni fent cremar el cor i fetge d'un peix que havia pescat anteriorment. En tornar, aconsegueix treure la ceguera al seu pare untant-li en els ulls la fel del peix.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre de Tobies Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Milik, Josef Tadeusz (1966) "La patrie de Tobie"; Revue Biblique 73: 522-530.
  2. Schmitt, Armin (2001) "Die hebräischen Textfunde zum Buch Tobit aus Qumran 4Q Tob(e) (4Q200)"; Zeitschrift für die Alttestamentliche Wissenschaft 113(4): 566-582.
  3. Fitzmyer, Joseph A. (1996) Company 14 (1).
  4. Villanueva, Marciano (1971) "Los libros de Tobías, Judit, Ester"; Biblia de Jerusalén: 499-501. Desclée de Broewer: Bilbao.
  5. Neubauer, Adolph (1878) The Book of Tobit: The Text in Aramaic, Hebrew, and Old Latin with English Translations; Oxford. Wipf & Stock Publishers, 2005, ISBN 1-59752-374-7