Llibre de Tobies
De Viquipèdia
El Llibre de Tobies o Llibre de Tobit (grec: τωβιτ, hebreu טוביה Tobiah "Yahvé es el meu Déu" es una narració antiga d'origen jueu, inclosa en el còdex de la Septuaginta.
Taula de continguts |
[edita] Canonicitat del llibre
Es considerat per varies esglésies com un dels llibres de la Bíblia. Generalment es troba ubicat entre els llibres de Nehemías i Judit. Les esglésies catòlica, ortodoxa, armènia, copta, etíop i altres, consideren aquest llibre part de la Bíblia al igual que altres llibres Deuterocanònic, que les esglésies protestants i evangèliques, consideren apòcrifs i fora del canon.
[edita] Manuscrits
Les versions més antigues conegudes del llibre de Tobies són diversos fragments en arameu (4Q196 a 4Q199)[1] i un hebreu (4Q200)[2] que foren trobats entre els Manuscrits de la mar Morta. Les versions o traduccions gregues no han transmès de manera uniforme el text. Entre els còdexs hi ha dues formes, bastant diferents, per una part, el Còdex Vaticanus i el Còdex Alexandrinus, per altra banda el Còdex Sinaiticus. Els dos primers donen una versió breu i el Sinaític, una més llarga, i coincideix amb els fragments arameu i hebreu i que es considera actualment la més propera al text original[3]. La Vulgata llatina depèn de les versions gregues i de la Vetus Llatina, encare que se sap que Sant Jeroni disposà per la seva traducció d'un manuscrit arameu, avui dia perdut[4]. La Vetus Llatina ofereix un text molt afí al Sinaític. Alguns manuscrits tenen interpolacions gnóstiques, que estan presents en la Vulgata Clementina del segle XVII i en versions modernes dependents d'ella. Es conserven també manuscrits siríacs i una versió aramea tardana[5].
[edita] Argument
El Llibre de Tobies analitza la presència de Déu en les relacions familiars, expressades en la companyia que el arcàngel Rafael fer a un jove ple de fe, que va a buscar esposa i finalment es casa després de patir enormes dificultats amb l'ajuda del àngel enviat per Déu.
Tobit es un jueu de la tribu de Neftalí deportat a Nínive que esdevingué cec al caure sobre els seus ulls excrements d'aus. Més tard, Tobies, fill de Tobit, troba a Sara, una jove verge que casada set vegades, enviudava per culpa del dimoni Asmodeu, que ocasionava la mort als seus esposos en la nit de bodes. Tobies estima a Sara des de avanç de conèixer-la per la descripció que el arcàngel li fa: "es intel·ligent, valent i molt bonica i el seu pare es honrat" (6:12). Es casa amb ella, d'acord amb el consell del arcàngel, espanta al dimoni fent cremar el cor i fetge d'un peix que havia pescat anteriorment. Al tornar, aconsegueix treure la ceguera al seu pare untant-li en els ulls la fel del peix.
[edita] Referències
- ↑ Milik, Josef Tadeusz (1966) "La patrie de Tobie"; Revue Biblique 73: 522-530.
- ↑ Schmitt, Armin (2001) "Die hebräischen Textfunde zum Buch Tobit aus Qumran 4Q Tob(e) (4Q200)"; Zeitschrift für die Alttestamentliche Wissenschaft 113(4): 566-582.
- ↑ Fitzmyer, Joseph A. (1996) Company 14 (1).
- ↑ Villanueva, Marciano (1971) "Los libros de Tobías, Judit, Ester"; Biblia de Jerusalén: 499-501. Desclée de Broewer: Bilbao.
- ↑ Neubauer, Adolph (1878) The Book of Tobit: The Text in Aramaic, Hebrew, and Old Latin with English Translations; Oxford. Wipf & Stock Publishers, 2005, ISBN 1-59752-374-7
|
|||||||||||||||||||||||||||
