Manuscrits de la mar Morta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coves de Qumran.

Els Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran és una col·lecció de milers de fragments de més de 900 manuscrits que van ser descoberts entre el 1947 i el 1956 a Cisjordània.[1] Els textos, d'origen jueu, van ser escrits en hebreu, arameu i grec, probablement per autors o copistes de la branca hebraica dels essenis. Van ser trobats en onze coves a prop de la mar Morta. Els primers set rotlles foren descoberts per un beduí a prop de Qumran, en territori pertanyent a l'antic regne de Judà.

La majoria dels manuscrits es poden datar entre l'any 200 aC i el 66 dC. Formen part dels texts més antics de què es disposa en hebreu de l'Antic Testament bíblic. Probablement foren amagats pels essenis arran de les revoltes jueves contra els romans per aquelles dates.

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

Fragments exposats al Museu Arqueològic d'Amman.

Classificació dels manuscrits:

Estudi[modifica | modifica el codi]

L'estudi dels manuscrits bíblics de Qumran ha demostrat que, en l'època anterior a l'aparició del cristianisme, la tradició textual bíblica era molt més plural i variada del que s'esperava. Per exemple, el manuscrit 4QJutges ha estat qualificat com un dels més importants; ens mostra un text antic més breu que el transmès pel llibre bíblic. Això prova que el llibre tingué un llarg procés editorial i va admetre al llarg del temps interpolacions diverses.[3] Altres manuscrits publicats recentment demostren que alguns llibres bíblics, com el Llibre de Jeremies, tingueren una segona edició, generalment corregida i augmentada.

Identificació d'O'Callaghan[modifica | modifica el codi]

Fragment 7Q5.

El papiròleg català Josep O'Callaghan Martínez, publicà el 1972 els resultats de les seves pròpies investigacions sobre els papirs de la VII Cova. Carsten Peter Thiede recuperà i amplià els seus plantejaments a la dècada del 1980. La comunitat científica des del principi ha posat en dubte la cientificitat de les seves afirmacions. En les conclusions dels experiments el papiròleg O'Callaghan determinà les identificacions següents.

Cova 1[modifica | modifica el codi]

La Cova 1 va ser descoberta a l'hivern o la primavera de 1947. Va ser excavada per primer cop per Gerald Lankester Harding i Roland de Vaux a partir del 15 febrer fins al 5 de març de 1949.[4] A més dels set rotlles, a la Cova 1 s'hi van trobar gerres i bols, la composició química i la forma dels vasos descoberts era semblant a la de l'assentament de Qumran.

Els set rotlles originals de la Cova 1 són:

Relació amb el cristianisme primitiu[modifica | modifica el codi]

L'estudi dels Manuscrits de la mar Morta, ratifica la relació entre el cristianisme primitiu i els essenis que esperaven el Regne de Déu, enfrontats als sacerdots i escribes fariseus i saduceus, les castes dominants jueves, que els perseguiren.

Malgrat tot, no es poden confondre els essenis, autors d'aquests manuscrits, amb els cristians. Freqüentment alguns han tractat d'identificar Jesús de Natzaret amb el Mestre de Justícia que fundà la congregació essènia autora dels manuscrits, però el nom de Jesús no s'esmenta ni una sola vegada en els rotlles. A més a més l'anàlisi de l'antiguitat dels rotlles trobats, com els estudis arqueològics i l'anàlisi històrica, mostren que el Mestre de Justícia va viure a inicis del segle II aC.

La importància rau en l'evidencia que algunes de les ensenyances dels manuscrits són similars al cristianisme i per tant podrien ser antecedents teològics del Nou Testament.

Alguns estudiosos pensen que els manuscrits i especialment el corrent espiritual i el testimoni de vida dels essenis autors dels Manuscrits de la mar Morta foren una font del cristianisme primitiu i prepararen en el desert el camí de Jesús. La mateixa vida de Joan Baptista, que va viure a la rodalia de Qumram, podria portar a interpretar-se com un element que preparà el camí per al missatge del natzarè.

El fet que Pau va viatjar pel Desert i tornar a Damasc, completant un període de tres anys,[5] fa pensar a alguns en el temps d'iniciació i prova dels essenis, tant segons Flavi Josep com segons els Manuscrits de la Mar Morta (1QS VI 14-23): primer any, temps d'iniciació i instrucció per l'afiliació provisional i dos anys de prova.

Calendari[modifica | modifica el codi]

Un altre fet que vincula totes dues religions és el calendari. Els essenis de Damasc, com l'oposició galilea i els zelotes de Masada, celebraven les festes religioses amb un calendari diferent a l'oficial: l'antic hebreu, d'origen cananeu o amonita (Morgenstern 1955), també comentat en el Llibre dels Jubileus, el Llibre d'Henoc, 4Q 327 i el "Rotlle del Temple" (una sèrie de disposicions per les festes i sacrificis).

Jesús també celebrà el seu últim sopar segons el calendari de Damasc.[6] Era un dimarts a la nit, segons el nostre punt de vista o l'inici del dimecres segons el punt de vista jueu i no un dijous com diu la tradició. Després, Jesús morí l'endemà (dimecres o dijous) en la nit en què se celebrava la Pasqua oficial[7] segons el calendari lunar (d'origen babilònic-grec), rebutjat per la Comunitat de Qumram i pels Rotlles.

El calendari esseni és el mateix que segueixen la majoria dels llibres del Tanaj, per exemple Ezequiel (al contrari d'Ester, que no s'ha trobat en Qumram). Com demostrà Jaubert (1953), el calendari esseni era l'observat pels redactors sacerdotals de les Cròniques i pel Pentateuc i s'usà a Judea durant tota l'època de l'hegemonia persa i segons Barthélemy (1955), fins que començà l'època hel·lènica.

Ensenyances[modifica | modifica el codi]

Els Manuscrits de la Mar Morta són claus per a la comprensió més clara de la manera com es desenvoluparen el cristianisme i el judaisme. Diferents escrits de Qumram toquen temes claus ensenyats per Jesús i els cristians:

  • la Nova Aliança (Document de Damasc VI:19 i Mateu 26:28;
  • la vinguda del Fill de l'Home, el Fill de Déu, anomenat Fill de l'Altísim (4Q246), que expiaria els pecats dels altres (4Q540; Document de Damasc XIV:19)
  • el Messies engendrat per Déu (1Q28a) i (4Q381, 4Q540);
  • l'Esperit Sant (1QHa XX; Document de Damasc II:12, VII:4, 4Q267);
  • el "Pou d'Aigua Viva" (1QHa XVI);
  • baptisme, temps en el desert després de la conversió (4Q414);
  • el Sopar Sagrat de pa i vi (1Q28a; 1QS VI);
  • el sacerdoci de Melquisedec i la seva identificació amb el Messies (11Q13; Hebreus 7);
  • rebuig a tota riquesa material :(Regla de la Comunitat XI:2 amb Lluc 16:4; 4Q267,2,II amb 1 Timoteu 6:10). Condemna del saqueig i explotació (4Q267,IV; 4Q390);
  • els fills de la Llum (Regla de la Comunitat III:13, 4Q260)
  • justificació per la Fe i salvació per la Gracia (1QH V; 11Q5 XIX);
  • humilitat, pobresa d'esperit (1Q33 XIV; 4Q491), benaventurats els humils (Mateu 5:3-4, 11Q5, 1QHa VI), "respondre humilment al arrogant" (Mateu 5:40);
  • caritat, amor, compartir (4Q259 III; 4Q267 18 III);
  • la imperfecció dels judicis humans en contrast amb la Justícia divina, rebuig a la venjança humana (4Q269, Romans 12:17, 19, 21); no donar a un home la recompensa del mal", ni fer justícia per conta propi (Document de Damasc IX:9, 4Q269) sinó respondre al mal amb bé (Regla de la Comunitat X:17-18, 4Q258);
  • perdó pel que es converteix (Regla de la Comunitat X:20)
  • correcció fraterna mútua (1QS V; 5Q12, Mateu 18:15-17); confessió (Jaume 5:16) i millor penediment que sacrifici d'animals (1QS IX);
  • la caiguda dels reis de la terra (1QM XI), el Temps del Judici, la Nova Jerusalem (2Q24; 5Q15);
  • la comunitat d'amor (1QS II) i fe com temple de Déu;
  • el rebuig al repudi de l'esposa (Document de Damasc IV:21; 4Q271);
  • condemna d'interpretacions "fàcils" (4Q169) de la Paraula de Déu, rebuig a canviar la Paraula de Déu per les tradicions humanes... Mateu 15:3-9).
  • denúncia de la hipocresia dels fariseus (1QHa XII) i de les pràctiques dels saduceus (1Q14; 4Q162),(Document de Damasc I:18-21, 4Q267)

Preparant el camí[modifica | modifica el codi]

Malgrat que queda clar que els rotlles de Qumram no foren escrits pels cristians, és impossible sostenir que no tenen res a veure amb el cristianisme primigeni. El seu camí fou preparat d'alguna manera pels essenis.

Aquest és el temps de preparar el camí en el desert (4Q258)
Com està escrit: "en el desert, prepareu el camí..., adreceu en l'estepa una calçada pel nostre Déu" (1QS VIII, Lluc 3:2-11).
Els cels i la terra escoltaran al seu Messies, i tot el que hi ha en ells no s'apartarà dels preceptes sants. ¡Encoratgeu-vos, els que busqueu el Senyor en el seu servei! ... Perquè el Senyor mirarà als piadosos i cridarà els justos, i sobre els pobres posarà el seu Esperit, i els fidels renovarà en el seu poder. Doncs honrarà els piadosos sobre el tron de la reialesa eterna, alliberant els presoners, donant la vista als cecs, adreçant els torts... curarà els malferits, i els morts els farà viure, anunciarà bones notícies als humils, satisfarà els indigents, conduirà els expulsats i els qui tenen gana els enriquirà.
(4Q521;Lluc 4:17-22; Mateu 11:2-6).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Discovery». The Digital Dead Sea Scrolls. Google i The israel museum. [Consulta: 13 agost 2013].
  2. Los Manuscritos del mar Muerto, sus secretos revelados, John Desalvo, 2008
  3. E.Tov (editor principal de l'equip de Qumran).
  4. VanderKam, James C., Els Rotlles de la mar Morta en l'actualitat, Grand Rapids: Eerdmans, 1994, p. 9.
  5. Gàlates 1:17-18
  6. (Jaubert 1957; vegeu: Mateu 26:17-20; Marc 14:12-17; Lluc 22:7-14
  7. Joan 18:28,39; Joan 19:31

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuscrits de la mar Morta Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 31° 44′ 27″ N, 35° 27′ 31″ E / 31.74083°N,35.45861°E / 31.74083; 35.45861