Beduí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beduí a Petra, Jordània.

Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica. El nom beduí ve de l'àrab badawwi, que vol dir "nòmada del desert". Tradicionalment, els beduïns s'organitzaven en tribus, cada una liderada per un xeic. Solien tenir ramats de camells, cabres i ovelles, i es movien constantment en cerca de pastures. Eren coneguts també pels seus preuats cavalls i la seva habilitat com a genets. Durant molt de temps, fins ben entrat el segle XX, els beduïns es van oposar a la influència d'altres governs i administracions.

El nom[modifica | modifica el codi]

El nom "beduí" prové de l'àrab (بدوي) bedaui o badawi, que significa habitant del desert de (بدو) bedu o badw en llengua vulgar: allà on no existeix població fixa, és a dir, el desert.

Es dóna el nom de beduïns als àrabs nòmades que viuen als deserts de l'Aràbia Saudita, Síria, Jordània, Iraq i Israel. Són originaris de la península aràbiga. Al segle VII amb les conquestes àrabs, es van expandir pel nord d'Àfrica (Egipte, Algèria, Líbia, Mali, Tunis). Els beduïns actuals estan organitzats en tribus que parlen el badawi, i es consideren descendents del poble àrab.

Història[modifica | modifica el codi]

Beduí del desert de Síria.

Els beduïns de la península aràbiga en temps de Mahoma constituïen un grup social d'uns tres mil membres; aquest grup estava al seu torn dividit en famílies però unit per vincles de sang, que es transmetien per via paterna. La relació entre les diferents tribus va ser sempre difícil i inestable. Les característiques d'aquestes tribus de beduïns eren, a més dels vincles de sang, el sentit de l'hospitalitat, tenir sempre present l'honor i el valor guerrer, i l'estima a la poesia i a l'eloqüència, facultats aquestes que van servir per preservar la "memòria col·lectiva" del poble àrab.

Aquestes tribus nòmades veneraven pedres, arbres, astres, dimonis i certs déus o ídols que eren venerats a la Meca. No eren monoteistes. Eren molt religiosos. Van acceptar de seguida els ensenyaments de Mahoma i es van fer musulmans amb més intensitat i fervor que la resta dels àrabs.

Molt important i definitiu en les conquestes que va promoure l'islam, va ser l'aportació humana dels beduïns. La seva força, agressivitat, i tàctiques de combat van ser, en gran mesura, eficaces per al triomf de l'islam sobre els grans imperis sedentaris veïns. Els beduïns van portar de generació en generació el record dels seus orígens, record que van mitificar com una idíl·lica època primitiva.

Població actual a Àfrica[modifica | modifica el codi]

  • Algèria Algèria: Habiten en el centre d'Algèria, a les regions del Goleja i El Oued. Població estimada: 63.000.
  • Tunísia Tunis: Habiten en el centre, a prop de Gafsa (Qafsa), i al sud. Població estimada: 2.130.000.
  • Líbia Líbia: Les tribus anomenades Kufra viuen al nord, a la regió costanera de Wahat al-Kufra. Les tribus Riyah viuen al centre. La majoria (més de 500.000), les tribus Sanusi viuen a l'est. A la Tripolitània viuen els beduïns Sirtican, a la costa mediterrània. Població estimada: 950.000.
  • Egipte Egipte: Alguns viuen al nord del desert del Sàhara. Les tribus Twara, Tiaha i Jebeliyah van emigrar a la península del Sinaí. Població estimada: 1.300.000.
  • Mali Mali: Les tribus Kunta habiten al Sàhara occidental, a prop de la frontera amb Mauritània. Població estimada: 37.000.

Economia i alimentació[modifica | modifica el codi]

La seva economia es fonamenta en la cria de bestiar i organitzen la seva vida al voltant d'aquesta activitat. Es desplacen constantment a la recerca d'aigua i pastures. S'alimenten principalment de llet i els seus derivats, com un tipus de llard que anomenen ghee. Mengen també pa àzim de blat, de forma arrodonida, dàtils i altres fruits que obtenen als oasis dels deserts.

Vida i costums[modifica | modifica el codi]

Existeixen dues classes ben diferenciades entre els beduïns: els "veritables beduïns" són pastors nòmades i són famosos per les seves caravanes creuant els deserts. Es dediquen al comerç. Els fellahin són agricultors i s'han fet sedentaris; viuen a la vora del desert. Ha aparegut una tercera classe de beduïns, semi-nòmades, que emigren amb els seus animals i que a més s'ocupen d'una agricultura estable.

La seva llar són les tendes baixes, de forma rectangular, fetes amb pèl de camell o de cabra. S'enrotllen pels costats perquè pugui circular l'aire, i quan plou o hi ha tempestes de sorra, es tanquen hermèticament. Una part de la botiga és per als homes i els convidats, l'altra és per a les dones i nens.

Els beduïns usen roba lleugera per suportar la calor. Porten túniques que cobreixen el cos sencer, excepte la cara, mans i peus. El vestit dels homes es diu thawb i és de cotó blanc. De vegades porten damunt mantells de seda o jaquetes de cotó que es diuen kibrs, subjectes amb cinturons de cuir.

S'organitzen per grups de parentiu. La unitat més petita és la família, després segueix el clan i finalment, la tribu.

Els nens petits es queden a cura de les seves mares fins que compleixen els set anys, en què ja acompanyen al pare en la seva tasca. Les dones preparen els menjars, cusen, teixeixen, carreguen les botigues, recullen llenya i s'ocupen dels nens i dels ancians. També es diu que són transhumants, una altra de les seves característiques, com a l'inici del neolític.

Religió[modifica | modifica el codi]

La majoria dels beduïns són musulmans sunnites. Segueixen mantenint creences ancestrals en esperits o genis. Alguns beduïns han adoptat el sufisme. Els sufís són musulmans místics que tracten d'arribar a un grau superior de consciència per així obtenir una relació més íntima amb Al·là.

Vestit[modifica | modifica el codi]

Els beduïns, per suportar la calor extrema del desert, utilitzen roba lleugera, túniques que permeten la circulació de l'aire i llibertat de moviment, proporcionant protecció contra el sol i la sorra. Els seus vestits es dissenyen per cobrir el cos sencer llevat de la cara, mans i peus.

El vestit principal per als homes és el thawb de cotó blanc o la túnica gris. A sobre de la túnica, els homes porten mantells de seda llarga o jaquetes de cotó anomenades kirbs. Les jaquetes estan obertes per davant i porten fermalls de cuir.

Amb la calor que fa al desert, per una banda es protegeixen del sol i la sorra, però per una altra tenen encara més calor! Doncs, resulta que al portar roba, en comptes d'anar gairebé despullats, el que passa és que la roba actua d'aïllant. Això vol dir que com que hi ha un teixit que s'interposa entre la calor i el cos, aquest triga més a escalfar-se. La roba en un lloc com el desert, ha de facilitar l'evaporació de la suor de la pell, però rendir amb un màxim d'aïllament. És per això que les túniques són lleugeres i folgades.

Per altra banda, la roba blanca, com les túniques dels beduïns, reflecteix més radiació, i si va millor, en indrets amb temperatures tan elevades, tots els pobles que viuen al desert haurien de portar roba de color blanc. Doncs, resulta que els tuaregs, un altre poble que viu al desert, van vestits de color blau, fins i tot se'ls coneix com els homes blaus. Sembla, per tant, que el color no és tan important.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hourani, Albert, 1991. Historia de los pueblos árabes. Círculo de Lectores. ISBN 84-226-5980-8
  • Gardner, Andrew and Timothy Finan. Navigating Modernization: Bedouin Pastoralism and Climate Information in the Kingdom of Saudi Arabia. MIT Electronic Journal of Middle East Studies 4 (Spring): 59-72.
  • Gardner, Ann. "At Home in South Sinai." Nomadic Peoples 2000.Vol.4,Iss. 2; pp. 48–67. Detailed account of Bedouin women.
  • Jarvis, Claude Scudamore. Yesterday and To-day in Sinai. Edinburgh/London: W. Blackwood & Sons; Three Deserts. London: John Murray, 1936; Desert and Delta. London: John Murray, 1938. Sympathetic accounts by a colonial administrator in Sinai.
  • Lancaster, William. The Rwala Bedouin Today 1981 (Second Edition 1997). Detailed examination of social structures.
  • S. Leder/B. Streck (ed.): Shifts and Drifts in Nomad-Sedentary Relations. Nomaden und Sesshafte 2 (Wiesbaden 2005)
  • Lithwick, Harvey. "An Urban Development Strategy for the Negev's Bedouin Community;" Center for Bedouin Studies and Development and Negev Center for Regional Development, Ben-Gurion University of the Negev, August 2000
  • Mohsen, Safia K. The quest for order among Awlad Ali of the Western Desert of Egypt.
  • Thesiger, Wilfred (1959). Arabian Sands. ISBN 0-14-009514-4 (Penguin paperback). British adventurer lives as and with the Bedu of the Empty Quarter for 5 years

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beduí