Nègueb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 30° 30′ 00″ N, 34° 55′ 01″ E / 30.500,34.917

Desert de Nègueb

El desert del Nègueb (en hebreu נֶגֶב, en àrab النقب, an-Naqab o al-Nakb, els beduïns pronuncien Nagb) és un desert d'Àsia, situat a la regió del Pròxim Orient, al sud d'Israel. En àrab significa "sec", mentre que en hebreu bíblic, Nègueb va prendre el significat de "sud", per la ubicació del desert.[1]

Aquest desert ocupa una àrea d'uns 13.000 km², amb forma de triangle invertit amb el vèrtex meridional situat a Eilat, sobre la costa del Mar Roig. A l'oest limita amb la península del Sinaí (Egipte), i a l'est amb la zona meridional de Jordània, fent frontera amb la vall d'Aravà. La ciutat principal és Beersheba, situada al costat septentrional del desert (200.000 habitants). Altres ciutats importants són Eilat, Dimona, Mitzpé Ramon i Rahat.

El Nègueb posseeix importants trets de tipus geològic i cultural. Respecte al geològic, es tracta d'un lloc inhòspit, amb temperatures pròximes als 50 °C, amb presència d'erms de pissarra, i amb canons arrasats per l'erosió. Els seus recursos minerals són escassos, si bé destaca l'existència de filons de coure i mostres de petroli. Destaca l'existència de tres cràters o circs erosius, denominats ha-Majtesh ha-Gadol (El Gran Cràter), ha-Majtesh ha-Katán (El petit cràter) i el Cràter Ramon, que possiblement sigui la major estructura cratèrica no meteòrica de la Terra.

Detall ruines del desert de Nègueb

Des del punt de vista històric, la d'inhospitalitat de la zona ha dissuadit a la major part de les cultures a explotar aquest territori. No obstant això, existeixen evidències d'ocupació durant el període nabateu (segle III aC - segle I), com són les restes de les ciutats nabatees de Avdat, Shivta, Kurnub i la capital nabatea, Petra). També destaca la posterior influència romana i després bizantina en aquesta regió.

David Ben-Gurión va veure en el desenvolupament del Nègueb una de les claus del futur econòmic i demogràfic d'Israel, i va passar els seus últims anys a Sedé Boker, al Nègueb septentrional, on hi va morir i hi està sepultat. Segons la Bíblia, al Nègueb s'hi trobaven els erms de Zin, mentre que en el Sinaí els erms de Parà.

Història[modifica]

El Nègueb és esmentat al Genèsis diverses vegades i diu que fou el lloc on Abraham va acampar amb la seva gent i va excavar els pous anomenats Be'ersheva (àrab Bir al-Sab).

La tribu beduïna més antiga que es coneix són els Bali que van ajudar al emperador Heracli contra els musulmans invasors. Els Djudham que van ajudar a Amr ibn al-As en la seva invasió d'Egipte es creu que també vivien a la zona. Amb el nom Nagb, Nakb o Nakab no figura a les cròniques àrabs. El nom hauria estat donat pels israelians con Négueb (Negev), convertit en Nagb pels beduïns (que vol dir "coll de montanya") i arabitzat com a Nakab o Nakb. L'etimologia popular ho fa derivar del coll de muntanya pel que la caravana egípcia de pelegrinatge baixava del Sinaí central al golf d'Aqaba.

Al segle XIV s'esmenta la tribu dels Djubarat que encara existeix. Sota mamelucs i otomans la regió va dependre de Gaza, districte governat per un caimacan. Al segle XVI s'esmenta la tribu dels Wuhaydat que va expulsar als Ayid que durant els 300 anteriors havien dominat la part sud de la regió. Grups de tribus d'Aràbia del nord-oest van emigrar a vegades a aquesta regió fugint de les sequeres i es van confederar amb grups locals esdevenint tribus independents. Bersheba fou fundada pels otomans el 1901 i des de llavors fou la capital de la regió. Al segle XIX les confederacions tribals principals eren els Tiyaha i els Tarabin, establerts durant la invasió d'Egipte per Napoleó el 1899, que van rebutjar cap al nord la confederació dominant aleshores, els Wubaydat. Després se'ls van unir els Azazima i durant tot el segle XIX es van disputar el territori fins el 1890 quan els otomans van fixar els límits territorials de cada tribu.

Quan es va establir l'estat d'Israel els beduïns van fugir a Egipte i Jordània i dels 65.000 que hi havia només van quedar 13.000. [cal citació]Van tornar a arribar a 65.000 el 1990, quan ja la immensa majoria eren sedentaris.

Notes[modifica]

  1. L'enciclopèdia de l'Islam diu que en hebreu Néguev vol dir "país sec" i en àrab "coll de montanya"

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nègueb