Tekna
 El país tekna (vermell) i rutes de migració (groc) | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 709,000[1] |
| Llengua | Àrab hassania, chelja |
| Religió | Islam sunnita |
| Grups relacionats | altres amazics |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Marroc - Guelmim-Es Semara, zona de Tarfaya Sàhara Occidental - Saguia el Hamra | |
Els tekna són una confederació tribal saharaui seminòmada[2] d'origen amazic sanhadja lamta.[2][3][4] Els seus components avui habiten el sud del Marroc i el nord del Sàhara Occidental, però, tradicionalment tenen les rutes de migració més àmplies. En l'actualitat la seva població s'estima en al voltant de 709.000 individus.[1]
Demografia[modifica]
Les tribus tekna parlen àrab hassania i la varietat chelja de l'amazic en diversos graus.[5] Tots ells són musulmans de l'escola malikita de l'islam sunnita.[6] El seu estil de vida tradicional era en part nòmada basat en el pasturatge de camells i cabres, i en part sedentària, controlant les rutes importants de comerç de caravanes saharauis.
Els Tekna es divideixen en diverses tribus de parla amaziga i de parla àrab, que s'organitzen en dues confederacions tribals o leff:[7]
- Confederació Aït Djemel (Tekna occidental), formada per les tribus Aït Lahcen, Izerguiyen, Yaggout, i Aït Moussa Ou Ali ;
- Confederació Aït Atman (o Aït Bella) (Tekna oriental), formada per les tribus Azouafit, Aït Oussa, Aït Brahim, i Aït Hmad.
Història[modifica]
Durant el segle xvii, sota el sultà del Marroc Mulay Ismail van prendre el control sobre el territori del riu Muluya al sud de Senegal i Timbuctu. Contingents de tropes tekna foren enviats a la vall del Senegal en nom del sultà.[8]
Després de 1765 els tekna es van revoltar, adquirint una major autonomia.[9] El 30 de maig de 1767 Mulay Muhammad III, sultà del Marroc, va signar un tractat de pau i comerç amb el rei Carles III d'Espanya, reconeixent que el Marroc no controlava les tribus Tekna.[10]
No obstant això, en el moment de la colonització espanyola i al principi del segle xx, les tribus tekna van reconèixer el sultà del Marroc com el seu senyor, si bé merament religiosos, ja que mai van existir relacions de sobirania territorial per part del Sultà del Marroc.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Project, Joshua. «Berber, Tekna :: Joshua Project». [Consulta: 21 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Gaudio, Attilio. Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture (en francès). KARTHALA Editions, 1993. ISBN 9782865374113.
- ↑ Castellino, Joshua. International Law and Self-Determination. The Hague: Martinus Nijhoof publishers, 2000, p. 239–243. ISBN 90-411-1409-2.
- ↑ Barbier, Maurice. Le conflit du Sahara occidental: Réédition d'un livre paru en 1982 (en francès). Editions L'Harmattan, 2003-06-01. ISBN 9782296278776.
- ↑ Claire Cécile Mitatre, « Le couloir ouest-saharien : un espace gradué », L'Année du Maghreb, VII (2011), p.211-228
- ↑ Gaudio, Attilio. éditions Karthala. Les Populations du Sahara occidental, 1993., p. 101
- ↑ http://www.telquel-online.com/archives/161/images/shema.pdf Arxivat 2014-05-30 a Wayback Machine.
- ↑ Attilo Gaudio (1993), Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture, p.106
- ↑ Attilo Gaudio (1993), Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture, p.107
- ↑ Pedro Giménez de Aragón Sierra. «Proyecto Ibn Jaldun. VII. El colonialismo español en el s. XIX: África. 2. Chafarinas, Sidi Ifni y el Sáhara.» (en castellà). Junta de Andalucía. [Consulta: 15 juny 2010].
- ↑ Histoire et géographie de l'Europe. Tekna Confederation (Tekna). Depends upon Morocco
- ↑ International Court of Justice. Advisory Opinion of 16 octubre 1975 Arxivat 26 de març 2008 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- (francès) Attilo Gaudio, "Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture", ed. Karthala 1993, (Chap. VIII, pp. 97–116) (ISBN 2-86537-411-4) [1]
- Tekna a les tribus du Maroc
Pobles amazics | ||
|---|---|---|
| Antics |  | |
| Medievals | ||
| Moderns | ||
| Temes relacionats | ||
| Tribus del Marroc | |
|---|---|
