Tuaregs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un tuareg del desert d'Algèria.

Els tuaregs (en amazigh Itargiyen, en àrab: طوارق «tawarik» del terme berber «twareg» arabitzat pels beduïns a «twarak», plural de targi o targui, nisba de Targa que equival a Fezzan) són un poble nòmada amazic o berber que habita al desert del Sàhara, parlen llengües tuareg dins la família lingüística berber i que tenen el seu propi alfabet, el tifinagh. No es coneix exactament l'etimologia de la paraula àrab طوارق, t.uwâriq (coneguda com a «tuareg») però se sap que és el plural de طرقيtargui o t.arqî (en femení طرقية targuia o t.arqîya), etnònim que, segons sembla, procedeix d'una antiga ciutat del Fezan anomenada Targa (طرقة). Segons la teoria etimològica de Sidahmed Ahmed Luchaa sobre la paraula "tuareg", el seu origen ve de la paraula camí (طريقة - tariga) en àrab, ja que aquests tenien fama de "talla-camins" per atracar les caravanes dels saharauis.

En les llengües berbers, el substantiu comú targa sol al·ludir a una llera fluvial, principalment al tipus de riu de l'Àfrica del Nord que en àrab es coneix com wadi ('riuada' o 'llit' torrencial d'un riu).

En el seu propi idioma aquest poble se sol autodenominar imoshag, imushaq, imuhagh (en cabili: imuhaɣ), paraula que significa 'els lliures' o 'els nobles' i que sembla derivar de tamazight. També es donen a si mateixos el nom de kel tamayaq o kel tamasheg ('els que parlen el tamasheg).

Durant més de dos mil·lennis, els tuaregs van controlar la caravana comercial transsahariana que connectava les grans ciutats al sud del Sàhara amb la costa mediterrània d'Àfrica a través de cinc rutes comercials del desert.

La llengua dels tuaregs és del grup berber (però no la comprenen els berbers del nord) i es troba dividida en vuit dialectes regionals: Hoggar (Algèria); Djanet i Ghat (Tassili n'Ajjer) a Líbia i Algèria; Adghagh (Mali); Tombuctú (Mali, i es parla en algunes comarques de Burkina Faso); Iwellemmedan de l'Oest (regió de Meneka a Mali i algunes zones de Burkina Faso); Iwellemmedan de l'Est (Azawagh al Níger), Aïr (Níger) i Kel-Geres (Níger).[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els tuaregs o imuhagh són un poble berber (o amazigh) de tradició nòmada del desert del Sàhara. La seva població s'estén per cinc països africans: Algèria, Líbia, Níger, Mali i Burkina Faso. Quan es desplacen, cobreixen les seves necessitats i les dels animals pel fet que viuen en unitats familiars extenses que porten grans ramats al seu càrrec. Tenen la seva pròpia escriptura, el tifinagh.

El desenvolupament dels mitjans de transport moderns al Sàhara des de la segona meitat del segle XX ha provocat el declivi de l'activitat comercial de les caravanes tuareg i la sedentarització de part de la seva població a les grans ciutats del sud del desert i del Sahel africà.

La marginació cultural i econòmica els ha portat a emprendre una lluita política i armada des dels anys 1960 i 1990, particularment a Mali i al Níger. Al gener del 2012 els tuaregs de Mali van iniciar una nova rebel·lió i a l'abril van proclamar la independència de l'estat d'Azawad, al nord de Mali (que inclou les ciutats de Tombuctú, Kidal i Gao, declarada la capital), que fins ara no ha estat reconegut per cap país ni cap organisme internacional, i que pel que sembla està vivint un procés d'islamització, l'objectiu final és implantar la xaria.

Origen dels tuaregs[modifica | modifica el codi]

Se'ls suposa principalment descendents dels antics garamants que en l'Antiguitat habitaven el Fezzan. Limitaven al nord amb els mauritans, a l'oest amb els getuls i a l'est potser ja amb els ancestres dels tubus. Durant l'Edat Mitjana els seus llinatges es van vincular amb els dels sanhaja i dels zenates.

En l'antiguitat, es dedicaven a saquejar pobles, controlant a més les rutes del desert. Al segle XII les invasions àrabs i hilalianes els van obligar a adoptar un estil de vida nòmada. Al llarg dels segles han adoptat algunes idees de l'Islam, en la mesura que això no es contradeia amb les seves pròpies creences, mantenint intactes el seu sistema de justícia i les seves lleis.

La població estimada de persones que parlen llengües berbers és de 25 milions, dels quals 1,2 milions es consideren tuaregs.

Territori tuareg[modifica | modifica el codi]

El poble tuareg habita a la zona nord i occidental del Sàhara i el nord del Sahel africà. Per als tuaregs el Sàhara no és un desert sinó diversos junts. D'entre els deserts del nord-oest d'Àfrica destaca el Tiniwan. També es poden citar nombrosos deserts, que ells diferencien entre més i menys àrids, plans o muntanyosos: [cal citació]

  • Adrar
  • Tagant
  • Tawat (Touat) Tanezruft
  • Adghagh n Fughas
  • Tamasna
  • Azawagh
  • Adar
  • Damargu
  • Tagama
  • Manga
  • Ayr
  • Tarramit (Termit)
  • Kawar
  • Jado
  • Tadmait
  • Admer
  • Igharghar
  • Ahaggar
  • Tassili n'Ajjer
  • Tadrart
  • Idhan
  • Tanghart
  • Fezzan
  • Tibesti
  • Kalansho i
  • El desert libi.
Àrea de distribució del poble tuareg.

Organització social[modifica | modifica el codi]

L'estructura bàsica de la societat tuareg és el llinatge (tawshit), grup de parents que reconeixen un antecessor comú. Els fills pertanyen al llinatge de la mare i hereden d'ella, però la llar s'estableix en els aghiwan o campaments del llinatge del pare. Cada llinatge pertany a una categoria social determinada i fa part d'una ettebel (comunitat social o 'tribu'). Els llinatges designen un amghar, el seu líder (home) i el consell de líders es designa entre els guerrers (homes), l'amenokal, cap del ettebel.

La botiga ehe és identificada amb el matrimoni i la llar. La dona ha de fabricar-la, amb pells o teixits de cistelleria i ella és la seva propietària. Les dones tenen autoritat en el campament, ja que l'home està freqüentment absent, en les seves activitats com a pastor, comerciant o guerrer. Generalment la dona sap escriure i és més instruïda que el seu marit, participa en els consells i assemblees del llinatge i és consultada en els assumptes de la tribu.

El festeig entre dones i homes solters, vidus o divorciats es realitza en llocs denominats ahal. Allà es conversa, es canta, s'interpreta música, es reciten poesies i es concerten cites d'amor. El matrimoni es realitza després que la dona ha acceptat un pretendent i ell la sol·licita al sogre, pagant una dot, generalment en bestiar. La dona porta el seu bestiar personal a la nova llar i pot divorciar-se i casar-se amb un altre pretendent, si es considera maltractada per l'espòs.

Estratificació social tradicional[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment la societat tuareg és jeràrquica i distingeix entre nobles i vassalls i entre ilellan (lliures) i íklan (esclaus).

Lliures (ilelan)[modifica | modifica el codi]

Aristocràcia (imayeghan)[modifica | modifica el codi]

Els caps pertanyen a la casta imúšaɤ (imajeghan: lliures nobles) encarregats de la defensa, la guerra, les incursions per robar bestiar i el comerç en caravanes. Els majaghan han menyspreat altres activitats en benefici de les seves habilitats com a guerrers i polítics. La seva propietat sobre major nombre de bestiar i la possessió d'esclaus els permet dedicar-se a la poesia, als esports i a tradicions cortesanes.

Sacerdots (ineslemen)[modifica | modifica el codi]

Una casta de clergues, els ineslemen ('els de l'islam') o morabits, instrueixen amb l'Alcorà, donen guia espiritual, confeccionen amulets, celebren matrimonis, donen nom als nens, resolen litigis de família i imparteixen justícia. Les seves esposes, al contrari d'altres dones, no han de ser vistes per fora de la botiga sense estar cobertes, ni viatjar sense una llitera amb arcs d'un teixit blanc.

Pastors (imghad)[modifica | modifica el codi]

Tuaregs del desert d'Algèria.

Els pastors lliures ímɤad (imghad plural; amghid singular) són propetaris de cabres i alguns camells. A l'Ahaggar són anomenats kel ulli, 'els de les cabres'. En alguns llocs tenen també ovelles i fins i tot bovins i els correspon pasturar també els ramats dels aristòcrates del seu ettebel, dels quals es consideren vassalls. Alguns llinatges de pastors són mestissos iregeynatan (singular arageyna) i se'ls considera també lliures encara que amb un estatus propi.

Artesans (inadan)[modifica | modifica el codi]

Els inhæd ˤ Aen (o inadan) són una casta d'artesans, originalment ferrers, treballen també la terrisseria, el cuir (especialment les dones) i la fusta. Fabriquen i reparen eines, cadires de muntar, artefactes domèstics i altres objectes. En diverses comunitats els artesans provenen d'esclaus lliberts.

Esclaus (íklan)[modifica | modifica el codi]

Com en altres ètnies del nord i de l'oest d'Àfrica i del desert, en la societat tuareg es va desenvolupar la servitud. Els íklan van ser dominats o capturats pels tuareg i forçats a traslladar-se. S'exerceixen com esclaus domèstics en els campaments, al servei dels ilellan. Una part s'encarrega de l'agricultura al sud del territori tuareg i produeix per als seus senyors. Un home lliure eventualment pot casar-se amb una dona de la seva servitud, en aquest cas els fills es consideren lliures. Les normes franceses d'«alliberament dels esclaus» van tendir a debilitar l'economia tuareg i a doblegar la seva feroç resistència al colonialisme. Prop del 7% de la població del Níger (incloent totes les ètnies) són esclaus.

Federacions tuaregs[modifica | modifica el codi]

Els tuaregs es troben organitzats en ettebel ('tribus' de vegades anomenades federacions o confederacions) sent les principals:

  • Kel Ahaggar del Hoggar (a Algèria), sent Ahaggar: 'llar'.
  • Kel Adagh, de l'Adrar dels Ifoghas (a Mali), sent adagh: 'muntanya'.
  • Ayyer (a l'est d'Algèria i a l'oest de Líbia).
  • Kel Antessar, confederació a la zona de Tombuctú.
  • Kel Aïr de l'Aïr (al Níger).
  • Kel Gress, confederació al sud del Níger.

El terme kel significa: 'gents de' o 'els de'. Així kel dinnig són 'els de l'Orient' i kel ataram 'els de l'Occident'.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia de l'Islam, X, 408 i 409

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ghoubeid Alojaly, Karl Prasse, Ghabdouane Mohamed, Dictionnaire touareg-français, Copenhague, Museum Tusculanum, 2003 (2 vols., 1031 p.) - ISBN 87-7289-844-5
  • Francis James Rennell Rodd, People of the veil. Being an account of the habits, organisation and history of the wandering Tuareg tribes which inhabit the mountains of Air or Asben in the Central Sahara, London, MacMillan & Co., 1926 (repr. Oosterhout, N.B., Anthropological Publications, 1966)
  • Heath Jeffrey 2005: A Grammar of Tamashek (Tuareg of Mali). New York: Mouton de Gruyer. Mouton Grammar Library, 35. ISBN 3-11-018484-2
  • Rando et al. (1998) "Mitochondrial DNA analysis of northwest African populations reveals genetic exchanges with European, near-eastern, and sub-Saharan populations". Annals of Human Genetics 62(6): 531-50; Watson et al. (1996) mtDNA sequence diversity in Africa. American Journal of Human Genetics 59(2): 437–44; Salas et al. (2002) "The Making of the African mtDNA Landscape". American Journal of Human Genetics 71: 1082–1111. These are good sources for information on the genetic heritage of the Tuareg and their relatedness to other populations.
  • Edmond Bernus, "Les Touareg", pp. 162–171 in Vallées du Niger, Paris: Éditions de la Réunion des Musées Nationaux, 1993.
  • Andre Bourgeot, Les Sociétés Touarègues, Nomadisme, Identité, Résistances, Paris: Karthala, 1995.
  • Hélène Claudot-Hawad, ed., "Touregs: Exil et Résistance". Révue du Monde Musulman et de la Méiterranée, No. 57, Aix-en-Provence: Edisud, 1991.
  • Claudot-Hawad, Touaregs, Portrait en Fragments, Aix-en-Provence: Edisud, 1993.
  • Hélène and Hawad Claudot-Hawad, "Touaregs: Voix Solitaires sous l'Horizon Confisque", Ethnies-Documents No. 20-21, Hiver, 1996.
  • Mano Dayak, Touareg: La Tragedie, Paris: Éditions Lattes, 1992.
  • Sylvie Ramir, Les Pistes de l'Oubli: Touaregs au Niger, Paris: éditions du Felin, 1991.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuaregs