Tifinagh

De Viquipèdia

Tifinagh ( en neotifinagh, Tifinaɣ en alfabet berber llatí), és un alfabet emprat per alguns berbers per a escriure la seva llengua. No té un ús extens en la comunicació diària, però sovint s'empra com a mitjà per a expressar una identitat berber simbòlicament i en la política.

Taula de continguts 1 Tifinagh o neotifinagh? 2 Història 3 Alfabet libicoberber 4 El tifinagh tradicional (tuareg) 5 L'alfabet neotifinagh 6 Taula del codi de l'alfabet neotifinagh 6.1 Fonts Unicode per al neotifinagh 7 Bibliografia 8 Enllaços externs

[edita] Tifinagh o neotifinagh?

L'alfabet tifinagh original, que té poques grafies i gairebé no té vocals, l'empren tan sols els tuaregs, l'únic poble amazigh que ha conservat l'ús de l'alfabet libicoberber antic. Descendeix d'un alfabet anterior anomenat de vegades líbic o alfabet libicoamazigh, emprat per parlants de les llengües amazigh arreu del Nord d'Àfrica i possiblement a les Illes Canàries fins a la darerria de l'imperi romà.

Les variants modernes han estat restaurades conscientment i adaptades a l'ús modern per intel·lectuals berberistes i activistes en temps recents. Així, doncs, tifinagh en l'ús actual sol voler dir variants del neotifinagh desenvolupades per l'Académie Berbère la dècada de 1960, escrites d'esquerra a dreta i amb vocals. No fa gaire que s'han dissenyat fonts per a ordinador personal (vegeu els enllaços a peu de pàgina).

[edita] Història

Una forma més antiga de tifinagh, de vegades anomenada alfabet líbic o libicoberber tingué més difusió entre els parlants de les llengües berbers arreu del Nord d'Àfrica i a les Illes Canàries. Està documentat des del segle III a. C. Al segle III dC Se'n sol acceptar un origen fenici. La paraula tifiagh és un nom en femení plural i en tamashek fa el plural en tafineqq. Vol dir 'les (lletres) fenícies', segons les opinions més conegudes. Vegeu un debat (en francès) a [1] and [2].

[edita] Alfabet libicoberber

• Hi ha dues variants: oriental i occidental.
• La variant oriental s'emprà a allò que ara és Constantina, la regió d'Aures i Tunísia. És la variant més ben coneguda, gràcies al descobriment d'algunes inscripcions numídies bilingües en líbic i púnic (sobretot a Dougga, Tunísia). Se n'han desxifrat 22 de les 24 lletres que té.
• La variant occidental era més primitiva (Février (1964-1965). S'emprà per tota la costa mediterrània des de la Cabília fins a les illes Canàries. Tenia 13 lletres més.
• L'alfabet libicoberber era del tipus abjad pur i no tenia vocals.
• La geminació no s'indicava.
• S'escrivia de dalt a baix, però també s'han descobert texts escrits de la dreta a l'esquerra i fins i tot en altres ordres.

Fenici	So	Libicoberber oriental
	ʾ
	b
	g
	d
	h
	w
	z
	ḥ
	ṭ
	y
	k
	l
	m
	n
	s
	ɛ
	p,f
	ṣ
	q
	r
	š
	t
	ẓ
	j

[edita] El tifinagh tradicional (tuareg)

Tradicionalment el tifinagh no transcriu les vocals, exceptuat a la darrera paraula. Però, darrerament s'han fet algunes propostes de permetre de transcriure-les. En algunes zones, es combinen els diacrítics de les vocals àrabs amb els caràcters del tifinagh per representar les vocals.

La forma de les lletres canvia prou arreu del territori on s'empra el tifinagh. Canvia la direcció de l'escriptura; és corrent escriure de la dreta a l'esquerra, però les inscripcions líbiques més antigues generalment escrivien de baix a dalt, una orientació gens corrent. De vegades l'alfabet es va emprar per escriure altres llengües veïnes, com el songhai tadgal .

[edita] L'alfabet neotifinagh

L'any 1965, un grup de berberistes joves de la Cabília fundaren l' 'Académie berbère', que des de 1967 i fins a la dissolució el 1978 s'anomenà 'Agraw Imazighen', i presentaren una nova versió de l'alfabet, anomenada actualment neotifinagh, que s'escriu de l'esquerra a la dreta, transcriu les vocals i té més lletres. L'Académie berbère va publicar una sèrie de texts i revistes en aquest alfabet, que des d'aleshores s'ha fet popular dins el moviment de la Cabília, el JSK, el 'Mouvement culturel berbère', el 'Rally for Culture and Democracy', i s'ha escampat després a totes les zones on es parla berber. Salem Chaker, professor del INALCO ha proposat un canvi en el neotifinagh (Tafsut 1990#14). Hi ha hagut més propostes, de l'associació Afus Deg Wfus (Roubaix, França), la revista Tifinagh (Marroc), els creadors de software Arabia Ware Benelux (Països Baixos) i la IRCAM marroquina. Fins no fa gaire, es pot dir que no s'havien publicat llibres ni webs en aquest alfabet, perquè els activistes promouen l'alfabet llatí per als usos més seriosos; malgrat tot, el neotifinagh és molt popular per als usos simbòlics i hi ha molts de llibres i webs escrits en un alfabet diferent però amb logotips i títols en neotifinagh. Al Marroc, però, el rei ha adoptat una posició «neutral» entre els partidaris de l'alfabet llatí i els de l'aràbic adoptant l'alfabet neotifinagh a l'any 2003, amb la conseqüència que s'han començat a publicar llibres en aquest alfabet i s'ensenya a diferents escoles. Fora del Marroc, no té cap estatus d'oficialitat. Irònicament, l'estat marroquí durant les dècades de 1980 i de 1990 havia arrestat i empresonat gent per haver emprat aquest alfabet.

[edita] Taula del codi de l'alfabet neotifinagh

Des de la versió 4.10 de la norma Unicode, els caràcters tifinagh estan codificats des de la línia U+2D30 a la U+2D7F. Se n'han definit 55 lletres però sabem que n'hi ha moltes més que no es troben en la norma Unicode. En ISO 15924, el codi Tfng s'ha assignat al neotifinagh.

Representació de les lletres en Unicode (de l'esquerra a la dreta)

Code	+0	+1	+2	+3	+4	+5	+6	+7	+8	+9	+A	+B	+C	+D	+E	+F
U+2D30
U+2D40
U+2D50
U+2D60
U+2D70

Vet ací les lletres i la seva transliteració.

Llegenda dels colors

Color	Valor
	Tifinagh Basic(IRCAM)
	Tifinagh expandit(IRCAM)
	Altres lletres del tifinagh
	Lletres del tuareg modern
	Aquesta casella no s'emprarà

Lletres simples (i lletra modificadora)

Codi Lletra Unicode Transliteració Nom Llatí Aràbic U+2D30 ⴰ a ا ya U+2D31 ⴱ b ب yab U+2D32 ⴲ b ٻ yab fricativa U+2D33 ⴳ g گ yag U+2D34 ⴴ g ڲ yag fricativa U+2D35 ⴵ dj ج yadj de l'Acadèmia Berber U+2D36 ⴶ dj ج yadj U+2D37 ⴷ d د yad U+2D38 ⴸ d د yad fricativa U+2D39 ⴹ ḍ ض yaḍ U+2D3A ⴺ ḍ ض yaḍ fricativa U+2D3B ⴻ e ه yey U+2D3C ⴼ f ف yaf U+2D3D ⴽ k ک yak U+2D3E ⴾ k ک yak tuareg U+2D3F ⴿ k ک yak fricativa U+2D40 ⵀ h b ھ ب yah = yab tuareg U+2D41 ⵁ h ھ yah de l'Acadèmia berber U+2D42 ⵂ h ھ yah tuareg U+2D43 ⵃ ḥ ح yaḥ U+2D44 ⵄ ˤ (ε) ع yaε U+2D45 ⵅ kh (x) خ yax U+2D46 ⵆ kh (x) خ yax tuareg U+2D47 ⵇ q ق yaq U+2D48 ⵈ q ق yaq tuareg U+2D49 ⵉ i ي yi U+2D4A ⵊ j ج yaj U+2D4B ⵋ j ج yaj d'Ahaggar U+2D4C ⵌ j ج yaj tuareg

Code Lletra Unicode Transliteració Nom Llatí Aràbic U+2D4D ⵍ l ل yal U+2D4E ⵎ m م yam U+2D4F ⵏ n ن yan U+2D50 ⵐ ny ني yagn tuareg U+2D51 ⵑ ng ڭ yang tuareg U+2D52 ⵒ p پ yap U+2D53 ⵓ u w و ۉ yu = Tuareg yaw U+2D54 ⵔ r ر yar U+2D55 ⵕ ṛ ڕ yaṛ U+2D56 ⵖ gh (γ) غ yaγ U+2D57 ⵗ gh (γ) غ yaγ tuareg U+2D58 ⵘ gh (γ) j غ ج Aïr yaγ = yaj d'Adrar U+2D59 ⵙ s س yas U+2D5A ⵚ ṣ ص yaṣ U+2D5B ⵛ sh (š) ش yaš U+2D5C ⵜ t ت yat U+2D5D ⵝ t ت yat fricativa U+2D5E ⵞ ch (tš) تش yatš U+2D5F ⵟ ṭ ط yaṭ U+2D60 ⵠ v ۋ yav U+2D61 ⵡ w ۉ yaw U+2D62 ⵢ y ي yay U+2D63 ⵣ z ز yaz U+2D64 ⵤ z ز yaz de Tawellemet = yaz d'arpó U+2D65 ⵥ ẓ ﻈ yaẓ U+2D6F ⵯ +w ۥ+ Senyal de labiovelarització = Tamatart = <super> 2D61

Dígrafs (pot haver-hi lligadures)

Codi Lletra Unicode Transliteració Nom Llatí Aràbic U+2D5C U+2D59 ⵜⵙ ts تس yats U+2D37 U+2D63 ⴷⵣ dz دز yadz

Codi Lletra Unicode Transliteració Nom Llatí Aràbic U+2D5C U+2D5B ⵜⵛ ch (tš) تش yatš U+2D37 U+2D4A ⴷⵊ dj دج yadj

[edita] Fonts Unicode per al neotifinagh

• DejaVu
• Code2000
• Hapax Berbère
• MPH 2B Damase
• Fixedsys Excelsior (font estilitzada ornamental, no adequada per a l'escriptura cursiva)

[edita] Bibliografia

• Aghali-Zakara, Mohamed (1994). Graphèmes berbères et dilemme de diffusion: Interaction des alphabets latin, ajami et tifinagh. Etudes et Documents Berbères 11, 107-121.
• Aghali-Zakara, Mohamed; and Drouin, Jeanine (1977). Recherches sur les Tifinaghs- Eléments graphiques et sociolinguistiques. Comptes-rendus du Groupe Linguistique des Etudes Chamito-Sémitiques (GLECS).
• Ameur, Meftaha (1994). Diversité des transcriptions : pour une notation usuelle et normalisée de la langue berbère. Etudes et Documents Berbères 11, 25-28.
• Boukous, Ahmed (1997). Situation sociolinguistique de l'Amazigh. International Journal of the Sociology of Language 123, 41-60.
• Chaker, Salem (1994). Pour une notation usuelle à base Tifinagh. Etudes et Documents Berbères 11, 31-42.
• Chaker, Salem (1996). Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère. Etudes et Documents Berbères 14, 239-253.
• Chaker, Salem (1997). La Kabylie: un processus de développement linguistique autonome. International Journal of the Sociology of Language 123, 81-99.
• Durand, O. (1994). Promotion du berbère : problèmes de standardisation et d'orthographe. Expériences européennes. Etudes et Documents Berbères 11, 7-11.
• O’Connor, Michael (1996). The Berber scripts. The World’s Writing Systems, ed. by William Bright and Peter Daniels, 112-116. New York: Oxford University Press.

• Encyclopaedia of Islam, s.v. Tifinagh.

[edita] Enllaços externs

• http://www.ancientscripts.com/berber.html
• http://ennedi.free.fr/tifin.htm
• Ircam Official website of the Royal Institute of the Amazigh Culture (in French)
• http://www.mondeberbere.com/langue/tifinagh/tifinagh_origine.htm
• http://www.omniglot.com/writing/tifinagh.htm
• Unicode character picker for Moroccan Tifinagh
• Tifinagh Font for Windows