Nasamons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàNasamons
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata

Els Nasamons (grec antic: Νασαμω̃νες, Nasamones)[1] van ser un poble amazic del nord d'Àfrica que apareix a les fonts al llarg de tota l'antiguitat clàssica com a habitants de les terres de l'interior de la Cirenaica i dels Sirtes, com també a l'entorn d'Augila. Es tractava d'una de les tribus nòmades més importants de l'antiga Líbia.[2] Segons Heròdot[3] i Estrabó, vivien a la costa, entre els ausquises i els psils, als quals conqueriren i els foragitaren del seu territori.[4] En canvi, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu els situen entorn de l'oasi d'Augila, on Heròdot afirma que es desplaçaven a l'estiu. És probable que habitassin totes aquestes regions en un moment o altre de la història, car al cap i a la fi eren un poble nòmada. També és probable que, per la pressió dels cireneus i dels púnics, haguessin de desplaçar-se i que fos llavors que conquerissin el territori dels psils.[2] Atès el costum que hom els atribueix d'ornar-se el cap amb plomes d'estruç,[5] hom s'ha aventurat a identificar-los amb els temehu de les fonts egípcies.[6]

Segons Heròdot, diu que es dedicaven a la ramaderia i que a l'estiu deixaven els seus ramats a la vora del mar i anaven terra endins a recol·lectar dàtils a l'oasi d'Augila. També caçaven llagosts, les quals assecaven al sol i les esmicolaven i es prenien les pólvores resultants amb llet. Esmenta també de la seva promiscuïtat sexual: eren polígams i tenien les dones en comú. També parla de l'ús especial dels pactes i juraments, i afegeix que es destacaven per les seves pràctiques endevinatòries: visitaven els sepulcres dels seus avantpassats, els dirigien oracions i els hi feien sacrificis, i en acabar, s'hi adormien, i allò que els apareixia en somnis era l'averany que rebien.[7] El seu territori produïa una pedra preciosa anomenada Nasamonitis.[8]

Els esmenten Heròdot (segle v aC),[3][9] el Periple de Pseudo-Escílax (segle iv aC),[10] Estrabó (segle i aC),[11] Diodor de Sicília (segle i aC),[12] Plini el Vell (segle i),[13] Dió Crisòstom (segle i),[5] Claudi Ptolemeu (segle ii),[14] Aulus Gel·li (segle ii),[4] Pausànias (segle ii)[15] i Cassi Dió (segle iii),[16] entre molts altres. Procopi (segle vi)[17] no els esmenta, però sembla que s'hi refereix quan diu que els habitants de l'oasi d'Augila no es cristianitzaren fins als temps de Justinià.

Referències[modifica]

  1. ↑ Plini (Història Natural, V 33) diu que els grecs originàriament els anomenaven mesamnones, perquè vivien entre sorramolls.
  2. ↑ 2,0 2,1 Smith, William. «Dictionary of Greek and Roman Geography», 1854. [Consulta: 7 desembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Heròdot, Història, llibre IV, capítol 172.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gel·li, Les Nits Àtiques, llibre XVI, capítol 11.
  5. ↑ 5,0 5,1 Dió, Sobre l'aspecte personal, secció 3.
  6. ↑ Heròdot. Traducció i notes de Carlos Schrader. Libro IV. Madrid: Gredos, 1979, p. 444. 
  7. ↑ Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 220. ISBN 8481641618. 
  8. ↑ Samuel Butler. «Africa Septentrionalis». A: Atlas of Ancient & Classical Geography. Richard Clay & Sons, Limited, 1908. 
  9. ↑ Heròdot, Història, llibre II, capítols 32-33.
  10. ↑ Periple de Pseudo-Escílax, secció 109.
  11. ↑ Estrabó, Geografia, llibre XVII, capítol 3, secció 20.
  12. ↑ Diodor, Biblioteca Històrica, llibre III, capítol 49.
  13. ↑ Plini, Història Natural, llibre V, capítol 33.
  14. ↑ Ptolemeu, Geografia, llibre IV, capítol 5, secció 21.
  15. ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, llibre I, capítol 33.
  16. ↑ Dió, Història Romana, llibre LXVII, capítol 4.
  17. ↑ Procopi, Els Edificis, llibre VI, capítol 2, secció 14.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nasamons&oldid=32825041»