Burkina Faso

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Unité, Progrès, Justice (Unitat, Progrés, Justícia)

Idiomes oficials

Francès

Capital

Ouagadougou
13° 00′ N, 2° 00′ O / 13, -2(i) 13° 00′ N, 2° 00′ O / 13, -2

Ciutat més gran Ouagadougou

Govern

President
Primer Ministre

República
Blaise Compaoré
Tertius Zongo

Superfície
- Total
- Aigua (%) 274.200 km² (72è)
0,1%

Població
- Estimació 2005
- Cens 2003
- Densitat 13.925.313 (63è)
13.228.460
51 hab/km² (119è)

Moneda Franc CFA (XOF)

Fus horari
- Estiu (DST) GMT (UTC)
GMT (UTC)

Independència de França
5 d'agost del 1960

Himne nacional Une Seule Nuit (Una sola nit)

Domini internet

.bf

Codi telefònic +226

Gentilici Burkinès, burkinesa

Burkina Faso és una república de l'Àfrica Occidental situada a la conca superior del riu Volta. Limita al nord i a l'oest amb Mali, a l'est amb Níger i Benín, i al sud amb Togo, Ghana iCosta d'Ivori. La capital i principal ciutat és Ouagadougou i la segonda ciutat més poblada és Bobo-Dioulasso. El seu nom significa "país dels homes integrats".

[edita] Història

El país està poblat des de 7000 aC per comunitats caçadores-recol·lectores que segueixen els costums de la zona. S'han trobat restes dels Dogon.

El segle XV va passar a formar part de l'Imperi Songhai, una de les potències de la regió. El segle XIX va estar dominat pels Mossi fins que esdevingué un protectorat francès

Depèn de França des de 1919 fins 1960, amb el nom colonial d'Alt Volta mantingut fins agost de 1984. Actualment és una república multipartidista. S'ha superat la inestabilitat política de la dècada dels 80 i actualment impera la democràcia.

[edita] Política

[edita] Geografia

Burkina Faso

Burkina Faso és un país relativament pla, sense muntanyes d'importància. El creua un ample riu, abans anomenat Volta i ara dividit en diversos rius que va donar nom al país durant l'època colonial. Aquest riu forma nombrosos llacs i permet el conreu del sòl. El seu curs, però, és irregular i sovint se'l troba només en forma de torrents.

El clima és tropical, amb una estació plujosa de 4 mesos i vents càlids que vénen del Sàhara.

Hi ha 30 províncies administratives: Bam, Bazega, Bougouriba, Boulgou, Boulkiemde, Ganzourgou, Gnagna, Gourma, Houet, Kadiogo, Kenedougou, Komoe, Kossi, Kouritenga, Mouhoun, Namentenga, Naouri, Oubritenga, Oudalan, Passore, Poni, Sanguie, Sanmatenga, Seno, Sissili, Soum, Sourou, Tapoa, Yatenga i Zoundweogo.

[edita] Regions

Les províncies de 'Burkina Faso' s'agrupen en 13 regions administratives:

Relació de regions i capitals:

[edita] Llengües

La llengua oficial o nacional és el francès, però el SIL Internacional ha llistat un total de 68 llengües:^[1]

Bàmbara: 300 parlants a la província Kénédougou, a prop d'N'Dorola.
Biali: 1500 parlants a les províncies de Tapoa i Gourma, a la frontera amb Benín, al sud d'Arli
Birifor, Malba: 108.000 parlants al sud-oest de Burkina Faso, a la província Poni. També es parla a Costa d'Ivori.
Bissa: 350.000 parlants a Burkina Faso. A les províncies Central, Boulgou i Zoundweogo; a les ciutats de Garango, Zabré, Gomboussougou, Tenkodogo. També es parla a Costa d'Ivori, Ghana i Togo.
Bobo Madaré del nord: 35000 parlants a la província Banwa. El seu lloc central és la ciutat de Tansilla. També es parla a Mali.
Bobo Madaré del sud:311.691 parlants, sobretot a la província Houet, però també a la província Kossi.
Bolon: 17000 parlants a les províncies de Kénédougou i Houet, a dotze poblats al voltant de N'Dorola i Samorogouan.
Bomu: 56000 parlants a la província de Kossi.
Buamu:185.945 parlants a les províncies Kossi, Mouhoun, Tuy, Banwa i Lés Balés.
Bwamu, Cwi:24000 parlants a una zona entre les províncies de Bougouriba i de Sissili, entre Fouzan i Kabourou.
Bwamu, Láá Láá: 69.210 parlants, a les províncies de Tuy i Les Bailés, al voltant de les aldees de Bagassi, Pâ i Boni.
Cerma: 61.400 parlants a Burkina Faso. Es parla al nord d'Ouagadougou, al llarg de la carretera principal que condueix a Banfora. També es parla a Costa d'Ivori.
Dagaari Dioula: 21000 parlants a Burkina Faso. Als pobles de Diébougou, To, Boromo, Soukoulaye, Silly, Pa, Dano, Leo, Gao, Dissin, Wessa i Fara.
Dagara del Nord: 388.000 parlants al sud-oest del país: a les províncies de Poni, Bougouriba, Sissili i Mouhoun.
Dogon, Jamsay: Parlat a la frontera nord amb Mali.
Dogon, Tomo Kan: Parlat a poques poblacions.
Dogosé: 20.000 parlants al sud-oest de Burkina Faso. A Ouo, Sidéradougou, Kouere, Koro i Sirakoro.
Dogoso: 9000 parlants a Burkina Faso. Als poblats de Dandougou, Torokoro, Sokoura, Bondokoro, Tolandougou i Sakédougou. També es parla a Costa d'Ivori.
Dyan: 14.100 parlants a la província Bougouriba. Sobretot a Dolo i a prop de Diébougou.
Dzùùngoo: 13.400 parlants (el 30 % monolíngües) a la província Dénédougou: als departaments de Samorougouan i Samogohiri. A prop de la ciutat de Orodara.
Francès
Fulfulde, Nord-est de Burkina Faso: 750.000 parlants al nord-est de Burkina Faso. (llengua fula)
Gourmanchéma: 600.000 parlants a l'Est de Burkina Faso. A les províncies de Gourma, Tapoa, Gnangna, Komandjari, Yagha i Kopienga. Molt a prop del Sàhara. També es parla a Benín, Níger i Togo.
Hausa: 500 parlants a les províncies Boulgou i Gourma.
Jalkunan: 500 parlants a la província Leraba. A la població de Blédougou, a prop de Sindou.
Jula: 1.000.000 de parlants a Burkina Faso. A les províncies de Comoé, Kénédougou, Houet i Leraba. També es parla a Costa d'Ivori i Leraba.
Kaansa: 6000 parlants a la província de Poni, al departament de Loropéni. El poblat central de la llengua és el centre cultural i lloc de residència del rei Kaan. Està a 10 km al nord-oest de Lorópeni.
Kalamsé: 9.568 parlants a la província Sourou, al subdistricte de Tougan. També es parla a Mali.
Kantosi. També es parla a Ghana.
Karaboro, Est: 35.000 parlants al sud de Burkina Faso, a la província de Comoé. També es parla a Costa d'Ivori.
Karaboro, Oest: 30.200 parlants al sud de Burkina Faso.
Kasem: 120.000 parlants a la província de Nahouri. A les ciutats de Po (Burkina Faso) i Tiébélé. També és una llengua que es parla a Ghana.
Khe: 1300 parlants a Burkina Faso. A prop de Dogose, Khisa i Dogoso. A les aldees de Noumoukiedougou, Tiébata, Moromoro, Boli, Sessagbo i Lobo. El Khe també es parla a Costa d'Ivori.
Khisa: 3000 parlants a la província Comoé, al sud-est de Burkina Faso, a prop de la frontera amb Costa d'Ivori. S'han detectat 25 aldees a on es parla Khisa.
Koromfé: 196.000 parlants a les províncies Yatenga, Soum i Oudalan. També hi han uns pocs koromfé-parlants a Mali.
Kusaal: 17.000 parlants a les províncies de Nahouiri, Boulgou i algunes aldees de la sud-central.
Lobi: 285.500 parlants a la província de Poni. També es parla a Costa d'Ivori i Ghana.
Lyélé: 130.000 parlants a les províncies Nord i Sanguié. El seu centre principal està a Réo. Hi ha molts Lyélé-parlants que han emigrat a països veïns, sobretot a Costa d'Ivori.
Marka (llengua): 200.000 parlants a les províncies Kossi i Mouhoun. També es parla al Mali.
Moba: 1800 parlants a la província Boulgou, al subdistricte de Ouargaye.
Mòoré: 5.000.000 parlants a Burkina Faso. Sobretot a l'àrea central, propera a Ouagadougou i per tot el país. També es parla a Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo.
Natioro: 2400 parlants a la província Léraba, al extrem oest del subdistricte de Sindou. A prop de la ciutat de Sindou. Es creu que també es parla a Mali o Costa d'Ivori.
Ninkare: 25.100 parlants a la província de Nahouri, al subdistricte de Zecco i Ziou.
Nuni, Nord: Entre 45.000 i 55.000 parlants. Entre 15 i 25 mil, al nord-oest de Nuni i entre 25 i 25 mil al nord-est de Nuni. A les províncies de Sissili i Sanguié, a prop de Boromo. El riu Mouhoun separa variants dialectals.
Nuni, Sud: 167.670 parlants a les províncies de Sissili, Mouhound, boulkiemdé, Sanguié, Nahouri i Kossi. Es parla a més de 100 aldees.
Pana (llengua): 5000 parlants a la província Sourou, a prop de la ciutat de Oué, al vall del riu Sourrou, a la frontera amb Mali. També es parla en aquest últim país.
Phuie: 14.285 parlants a les províncies de Tuy, Loba, Bougouriba i Poni. Es parla a una zona etre 10 i 50 km al nord i a l'oest de Diébougou. També es parla al nord-est de Dano i al territori Dagaari. ES parla a una zona de 450 kilòmetres quadrats.
Samo, Matya: 105.000 parlants a la província Sourou. També es parla a Mali.
Samo, Maya: 38000 parlants a les províncies Nord-Central i Sourou.
Samo meridional: 85.000 parlants a la província de Nayala. A prop de les ciutats de Ouaga, Bobo, Dedougou i Koudougou.
Seeku: 17000 parlants a la província Houet.
Sénoufo, Nanerigé: 50.000 parlants al nord de la província de Kénédougou. Al nord de Djigouéra.
Sénoufo, Senara: 50.000 parlants al Sud-oest de Burkina Faso i a la província de Leraba.
Sénoufo, Sìcìté: 35.000 parlants a les prefectures de Tagouara Plateau, Koloko i Ouelaní, a la província de Kénédougou. A prop de la frontera amb Mali.
Siamou: 20.000 parlants a la província de Kénédougou, a 80 km a l'oest de bobo-Dioulasso. Té el centre a Orodara.
Sininkere: 6000 parlants a la província de Sanmatenga, a prop de Pensa.
Sissala: 13.000 parlants a la província de Sissili, entre Léo i Hamale. Es parla a 30 poblats.
Songhay: 125.000 parlants a Burkina Faso, a l'àrea de Hombori. També es parla a Mali.
Tamasheq, Kidal: 31.169 parlants a la província d'Oudalan. És una llengua amaziga.
Téén: 2000 parlants a la província de Poni, al subdistricte de Kampti.
Tiéfo: 1000 parlants, d'una població ètnica d'enre 12 i 15 mil habitants. A la província de Comoé. Hi ha més de 20 poblats Tiéfo.
Toussian Septentrional: 19.500 parlants a la província de Comoé, a prop d'Oradara.
Toussian Meridional: 19.500 parlants a les províncies de Comoé i Houet. El centre geogràfic el tenen a Toussiana. També es parla a Costa d'Ivori.
Turka: 37.000 parlants a la província de Comoé, al nord i a l'oest de Banfora.
Viemo: 8000 parlants a la província d'Houet, al departament de Karankasso Vigué, 40 km al sud-est de Bobo Dioulasso.
Wara: 4500 parlants a la província de Comoé, a l¡oest de Banfora, a prop del poble de Sindou. El seu poble principal és Sindou.
Winyé: 20.000 parlants a la província de Bali, a prop de Boromo, al bell mig de la carretera entre Bobo-dioulosso i Ouagadougou. Es parla a una vintena de poblats.
Zarma: 600 parlants a Burkina Faso.

A més a més, a Burkina Faso també es parla Jowulu (1000 parlants).

[edita] Economia

Article principal: Economia de Burkina Faso

És un dels països amb més pobresa del món. L'agricultura representa un 32% de la riquesa nacional, però s'enfronta a un sòl molt àrid i a sequeres contínues. Els productes principals són el blat de moro, el cotó i l'arròs. Hi ha abundants recursos miners, sobretot d'or, de ferro i de coure.

Gran part dels ingresos de les famílies depenen de les divises que aporten els emigrants repartits, sobretot, pels països veïns. Per evitar la fam, el burkinesos depenen de l'ajuda internacional.

Forma part de la Comunitat d'estats del Sahel i de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental, grups regionals de la Comunitat Econòmica Africana que cerquen la integració de duanes entre els països de la zona.

[edita] Demografia

La taxa de mortalitat és molt alta a causa de la sida que afecta al creixement demogràfic natural de la regió.

La majoria de la població pertany a dues ètnies principals: els voltaics (que van absorbir els històrics messi) i els mande. Les zones del sud són les més poblades, amb una densitat que de vegades força l'emigració.

Hi conviuen religions animistes africanes, el cristianisme i l'Islam. L'idioma oficial és el francès.

[edita] Ensenyament

Un dels reptes principals del país és millorar la seva educació ja que menys d'una tercera part dels nens rep educació primària, malgrat la presumpta obligatorietat de l'escolarització gratuïta fins als 16 anys. L'índex d'analfabetisme és un dels més elevats de tot el continent.

Les excel·lents relacions internacionals del país amb Europa, sobretot amb França, haurien de servir per impulsar l'ensenyament a través de programes d'ajuda.

[edita] Referències

↑ Llista de llengües de Burkina Falso al SIL

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Burkina Faso

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabue ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.