Burkina Faso

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Burkina Faso
Bandera Escut
Lema nacionalUnité, Progrès, Justice (Unitat, Progrés, Justícia)'
HimneUne Seule Nuit (Una sola nit)'
Capital
(i major ciutat)
Ouagadougou
13° 00′ N, 2° 00′ O / 13.000°N,2.000°O / 13.000; -2.000Coord.: 13° 00′ N, 2° 00′ O / 13.000°N,2.000°O / 13.000; -2.000
Idiomes oficials Francès
Gentilici Burkinès, burkinesa
Govern República
  President
Primer Ministre
Blaise Compaoré
Luc-Adolphe Tiao
Independència
 
de França
5 d'agost del 1960 
Superfície
 -  Total 274,200 km2 
 -  Aigua (%) 0,1%
Població
 -  Est. jul. 2010 16.241.811  (61è)[nb 1]
 -  Cens 2003 13.228.460 
 -  Densitat 51 /km2 (119è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Fus horari UTC+0
 -  Estiu (DST) UTC+0 (UTC)
Domini internet .bf 
Codi telefònic 226
  1. Dades del World Factbook

Burkina Faso és una república de l'Àfrica Occidental situada a la conca superior del riu Volta. Limita al nord i a l'oest amb Mali, a l'est amb Níger i Benín, i al sud amb Togo, Ghana i Costa d'Ivori. La capital i principal ciutat és Ouagadougou i la segona ciutat més poblada és Bobo-Dioulasso. El seu nom significa "país dels homes íntegres".

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Burkina Faso

El país és poblat d'ençà el 7000 aC per comunitats caçadores-recol·lectores que segueixen els costums locals. S'han trobat restes dels Dogon. El segle XV s'incorpora a l'Imperi Songhai, una de les potències de la regió. El segle XIX va ser dominat pels Mossi fins que esdevingué un protectorat francès. Depèn de França del 1919 fins al 1960, amb el nom colonial d'Alt Volta mantingut fins a l'agost de 1984, quan el militar i governant Thomas Sankara va canviar-li el nom. Thomas Sankara va canviar radicalment el país, va aconseguir la educació i sanitat pública a un tan per cent més elevat que anys enrere, va aconseguir que les dones aconseguissin poder i igualtat davant els homes, va ser el primer país africà en tenir ministres (en femení) que no es dediquessin a ministeris de "coses de dones".

El règim de Sankara va ser traït, ell va ser executat per la burgesia europea, ja que no tenia interès en un país africà lliure. Actualment és una república multipartidista. Actualment regna la "democràcia"

Geografia[modifica | modifica el codi]

Burkina Faso

Burkina Faso és un país relativament pla, sense muntanyes d'importància. El travessa un ample riu, abans dit Volta i ara dividit en diversos rius que va donar nom al país durant l'època colonial. Aquest riu forma nombrosos llacs i permet el conreu del sòl. El seu curs, però, és irregular i sovint se'l troba només en forma de torrents.

El clima és tropical, amb una estació plujosa de quatre mesos i vents càlids que vénen del Sàhara.

Hi ha 30 províncies administratives: Bam, Bazega, Bougouriba, Boulgou, Boulkiemde, Ganzourgou, Gnagna, Gourma, Houet, Kadiogo, Kenedougou, Komoe, Kossi, Kouritenga, Mouhoun, Namentenga, Naouri, Oubritenga, Oudalan, Passore, Poni, Sanguie, Sanmatenga, Seno, Sissili, Soum, Sourou, Tapoa, Yatenga i Zoundweogo.

Regions[modifica | modifica el codi]

Regions de Burkina Faso

Les províncies de Burkina Faso s'agrupen en 13 regions administratives:

Relació de regions i capitals:

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial o estatal és el francès, però el SIL Internacional ha llistat un total de 68 llengües:[1]

  • Bàmbara: 300 parlants a la província Kénédougou, a prop de N'Dorola.
  • Biali: 1.500 parlants a les províncies de Tapoa i Gourma, a la frontera amb Benín, al sud d'Arli
  • Birifor, Malba: 108.000 parlants al sud-oest de Burkina Faso, a la província Poni. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Bissa: 350.000 parlants a Burkina Faso. A les províncies Central, Boulgou i Zoundweogo; a les ciutats de Garango, Zabré, Gomboussougou, Tenkodogo. També es parla a Costa d'Ivori, Ghana i Togo.
  • Bobo Madaré del nord: 35000 parlants a la província Banwa. El seu lloc central és la ciutat de Tansilla. També es parla a Mali.
  • Bobo Madaré del sud:311.691 parlants, sobretot a la província Houet, però també a la província Kossi.
  • Bolon: 17.000 parlants a les províncies de Kénédougou i Houet, a dotze poblats entorn de N'Dorola i Samorogouan.
  • Bomu: 56.000 parlants a la província de Kossi.
  • Buamu:185.945 parlants a les províncies Kossi, Mouhoun, Tuy, Banwa i Lés Balés.
  • Bwamu, Cwi:24000 parlants a una zona entre les províncies de Bougouriba i de Sissili, entre Fouzan i Kabourou.
  • Bwamu, Láá Láá: 69.210 parlants, a les províncies de Tuy i Les Bailés, al voltant de les aldees de Bagassi, Pâ i Boni.
  • Cerma: 61.400 parlants a Burkina Faso. Es parla al nord d'Ouagadougou, al llarg de la carretera principal que condueix a Banfora. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Dagaari Dioula: 21000 parlants a Burkina Faso. Als pobles de Diébougou, To, Boromo, Soukoulaye, Silly, Pa, Dano, Leo, Gao, Dissin, Wessa i Fara.
  • Dagara del Nord: 388.000 parlants al sud-oest del país: a les províncies de Poni, Bougouriba, Sissili i Mouhoun.
  • Dogon, Jamsay: Parlat a la frontera nord amb Mali.
  • Dogon, Tomo Kan: Parlat a algunes rares poblacions.
  • Dogosé: 20.000 parlants al sud-oest de Burkina Faso. A Ouo, Sidéradougou, Kouere, Koro i Sirakoro.
  • Dogoso: 9000 parlants a Burkina Faso. Als poblats de Dandougou, Torokoro, Sokoura, Bondokoro, Tolandougou i Sakédougou. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Dyan: 14.100 parlants a la província Bougouriba. Sobretot a Dolo i a prop de Diébougou.
  • Dzùùngoo: 13.400 parlants (el 30 % monolíngües) a la província Dénédougou: als departaments de Samorougouan i Samogohiri. A prop de la ciutat de Orodara.
  • Francès
  • Fulfulde, Nord-est de Burkina Faso: 750.000 parlants al nord-est de Burkina Faso. (llengua fula)
  • Gourmanchéma: 600.000 parlants a l'Est de Burkina Faso. A les províncies de Gourma, Tapoa, Gnangna, Komandjari, Yagha i Kopienga. Molt a prop del Sàhara. També es parla a Benín, Níger i Togo.
  • Hausa: 500 parlants a les províncies Boulgou i Gourma.
  • Jalkunan: 500 parlants a la província Leraba. A la població de Blédougou, a prop de Sindou.
  • Jula: 1.000.000 de parlants a Burkina Faso. A les províncies de Comoé, Kénédougou, Houet i Leraba. També es parla a Costa d'Ivori i Leraba.
  • Kaansa: 6.000 parlants a la província de Poni, al departament de Loropéni. El poblat central de la llengua és el centre cultural i lloc de residència del rei Kaan. És a 10 km al nord-oest de Lorópeni.
  • Kalamsé: 9.568 parlants a la província Sourou, al subdistricte de Tougan. També es parla a Mali.
  • Kantosi. També es parla a Ghana.
  • Karaboro, Est: 35.000 parlants al sud de Burkina Faso, a la província de Comoé. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Karaboro, Oest: 30.200 parlants al sud de Burkina Faso.
  • Kasem: 120.000 parlants a la província de Nahouri. A les ciutats de Po (Burkina Faso) i Tiébélé. També és una llengua que es parla a Ghana.
  • Khe: 1.300 parlants a Burkina Faso. A prop de Dogose, Khisa i Dogoso. A les aldees de Noumoukiedougou, Tiébata, Moromoro, Boli, Sessagbo i Lobo. El Khe també es parla a Costa d'Ivori.
  • Khisa: 3.000 parlants a la província Comoé, al sud-est de Burkina Faso, a prop de la frontera amb Costa d'Ivori. S'han detectat 25 llogarets on es parla Khisa.
  • Koromfé: 196.000 parlants a les províncies Yatenga, Soum i Oudalan. També hi ha uns pocs parlants de koromfé a Mali.
  • Kusaal: 17.000 parlants a les províncies de Nahouiri, Boulgou i qualques llogarets de la sud-central.
  • Lobi: 285.500 parlants a la província de Poni. També es parla a Costa d'Ivori i Ghana.
  • Lyélé: 130.000 parlants a les províncies Nord i Sanguié. El seu centre principal és a Réo. Hi ha molts Lyélé-parlants que han emigrat a països veïns, sobretot a Costa d'Ivori.
  • Marka: 200.000 parlants a les províncies Kossi i Mouhoun. També es parla al Mali.
  • Moba: 1.800 parlants a la província Boulgou, al subdistricte de Ouargaye.
  • Mòoré: 5.000.000 parlants a Burkina Faso. Sobretot a l'àrea central, propera a Ouagadougou i per tot el país. També es parla a Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo.
  • Natioro: 2.400 parlants a la província Léraba, a l'extrem oest del subdistricte de Sindou. A prop de la ciutat de Sindou. Es creu que també es parla a Mali o Costa d'Ivori.
  • Ninkare: 25.100 parlants a la província de Nahouri, al subdistricte de Zecco i Ziou.
  • Nuni, Nord: Entre 45.000 i 55.000 parlants. Entre 15 i 25 mil, al nord-oest de Nuni i entre 25 i 25 mil al nord-est de Nuni. A les províncies de Sissili i Sanguié, a prop de Boromo. El riu Mouhoun separa variants dialectals.
  • Nuni, Sud: 167.670 parlants a les províncies de Sissili, Mouhound, boulkiemdé, Sanguié, Nahouri i Kossi. Es parla a més de 100 aldees.
  • Pana: 5.000 parlants a la província Sourou, a prop de la ciutat de Oué, a la vall del riu Sourrou, a la frontera amb Mali. També es parla en aquest darrer país.
  • Phuie: 14.285 parlants a les províncies de Tuy, Loba, Bougouriba i Poni. Es parla a una zona etre 10 i 50 km al nord i a l'oest de Diébougou. També es parla al nord-est de Dano i al territori Dagaari. ES parla a una zona de 450 kilòmetres quadrats.
  • Samo, Matya: 105.000 parlants a la província Sourou. També es parla a Mali.
  • Samo, Maya: 38000 parlants a les províncies Nord-Central i Sourou.
  • Samo meridional: 85.000 parlants a la província de Nayala. A prop de les ciutats de Ouaga, Bobo, Dedougou i Koudougou.
  • Seeku: 17000 parlants a la província Houet.
  • Sénoufo, Nanerigé: 50.000 parlants al nord de la província de Kénédougou. Al nord de Djigouéra.
  • Sénoufo, Senara: 50.000 parlants al Sud-oest de Burkina Faso i a la província de Leraba.
  • Sénoufo, Sìcìté: 35.000 parlants a les prefectures de Tagouara Plateau, Koloko i Ouelaní, a la província de Kénédougou. A prop de la frontera amb Malí.
  • Siamou: 20.000 parlants a la província de Kénédougou, a 80 km a l'oest de bobo-Dioulasso. Té el centre a Orodara.
  • Sininkere: 6000 parlants a la província de Sanmatenga, a prop de Pensa.
  • Sissala: 13.000 parlants a la província de Sissili, entre Léo i Hamale. Es parla a 30 poblats.
  • Songhay: 125.000 parlants a Burkina Faso, a l'àrea de Hombori. També es parla a Mali.
  • Tamasheq, Kidal: 31.169 parlants a la província d'Oudalan. És una llengua amaziga.
  • Téén: 2.000 parlants a la província de Poni, al subdistricte de Kampti.
  • Tiéfo: 1.000 parlants, d'una població ètnica d'enre 12 i 15 mil habitants. A la província de Comoé. Hi ha més de 20 poblats Tiéfo.
  • Toussian Septentrional: 19.500 parlants a la província de Comoé, a prop d'Oradara.
  • Toussian Meridional: 19.500 parlants a les províncies de Comoé i Houet. El centre geogràfic el tenen a Toussiana. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Turka: 37.000 parlants a la província de Comoé, al nord i a l'oest de Banfora.
  • Viemo: 8000 parlants a la província d'Houet, al departament de Karankasso Vigué, 40 km al sud-est de Bobo Dioulasso.
  • Wara: 4500 parlants a la província de Comoé, a l¡oest de Banfora, a prop del poble de Sindou. El seu poble principal és Sindou.
  • Winyé: 20.000 parlants a la província de Bali, a prop de Boromo, al bell mig de la carretera entre Bobo-dioulosso i Ouagadougou. Es parla a una vintena de poblats.
  • Zarma: 600 parlants a Burkina Faso.

A més a més, a Burkina Faso també es parla jowulu (1.000 parlants).

Demografia[modifica | modifica el codi]

La taxa de mortalitat és molt alta a causa de la sida que afecta el creixement demogràfic natural de la regió. La majoria de la població pertany a dues ètnies principals: els Voltaics (que van absorbir els històrics Mossi) i els Mande. Les zones del sud són les més poblades, amb una densitat que de vegades força l'emigració. Hi conviuen religions animistes africanes, el cristianisme i l'Islam. La llengua oficial és el francès.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Burkina Faso

És un dels països amb més pobresa del món. L'agricultura representa un 32% de la riquesa nacional, però té les traves d'un sòl molt àrid i de sequeres contínues. Els productes principals són el blat de moro, el cotó i l'arròs. Hi ha abundants recursos miners, sobretot d'or, de ferro i de coure.

Gran part de les entrades de les famílies depenen de les divises que aporten els emigrants, repartits sobretot pels països veïns. Per a evitar la fam, el burkinesos depenen de l'ajuda internacional.

Fa part de la Comunitat d'estats del Sahel i de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental, grups regionals de la Comunitat Econòmica Africana que cerquen la integració de duanes entre els països de la zona.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Un dels desafiaments principals del país és millorar la seva educació, ja que menys d'una tercera part dels nens rep educació primària, malgrat la presumpta obligatorietat de l'escolarització gratuïta fins als 16 anys. L'índex d'analfabetisme és un dels més elevats de tot el món.

Les excel·lents relacions internacionals del país amb Europa, sobretot amb França, haurien de servir per a impulsar l'ensenyament a través de programes d'ajuda.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cinema de Burkina Faso

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llista de llengües de Burkina Falso al SIL