Seychelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Repiblik Sesel
République des Seychelles
Republic of Seychelles
Bandera
Lema nacionalFinis Coronat Opus (La fi corona l'obra)
HimneKoste Seselwa
Capital
(i major ciutat)
Victòria
04° 37′ S, 55° 27′ E / 4.617°S,55.450°E / -4.617; 55.450Coord.: 04° 37′ S, 55° 27′ E / 4.617°S,55.450°E / -4.617; 55.450
Idiomes oficials crioll, anglès i francès
Gentilici Seychellès, seychellesa
Govern República parlamentària
  President James Michel
Independència
 
del Regne Unit el 29 de juny de 1976 
Superfície
 -  Total 455 km2 
 -  Aigua (%) Negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 88.340  (196è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 178 /km2 (46è)
Moneda Rupia (SCR)
Fus horari (UTC+4)
Domini internet .sc 
Codi telefònic 248
  1. Dades del World Factbook

La República de les Seychelles és un estat insular de l'oceà Índic situat a l'est del continent africà i al nord-est de Madagascar, format per l'arxipèlag homònim. Altres estats o dependències insulars propers són Maurici i Reunió al sud, les Comores al sud-oest i les Maldives al nord-est.

Està constituïda per un arxipèlag de 115 illes, la principal de les quals és Mahé (on hi ha la capital, Victòria).

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de les Seychelles

Les illes Seychelles són un arxipèlag d'illes que durant milers d'anys van romandre solitàries i sense població. Se suposa que els primers que hi van arribar van ser àrabs musulmans. Durant el període d'expansió del món musulmà nombrosos comerciants àrabs van fer servir aquestes illes com a punts d'escala per als seus trajectes. En una carta apareixen amb el nom de Zarin (del persa zarrim = daurat). El nom de l'illa d'Aldabra derivaria de Jazira al-Khadra (Illa Verda). Hi ha un petit cementiri musulmà a Anse Lascar, a Silhouette, però sembla que és relativament modern.

Durant els primers anys del segle XVI, els portuguesos van ser els primers europeus que arribaren en aquestes illes. És probable que aquesta arribada fos accidental, ja que segons sembla, els exploradors portuguesos van albirar per sorpresa les illes mentre cercaven noves rutes per fer cap a les Índies.

Després dels portuguesos, els següents que hi van arribar van ser els francesos. Aquests, malgrat que hi van arribar a meitat del segle XVIII, no s'hi van quedar gaire temps, ja que van passar a Anglaterra el 1756. A principis del segle XIX els anglesos, després de diverses disputes amb els francesos durant el període napoleònic, es van quedar les illes de forma definitiva l'any 1814.

Al segle XX, les Seychelles foren separades de les illes Maurici, amb les quals estaven unides administrativament, cosa que va començar a generar una sèrie de moviments proindependentistes que van concloure el 1976, quan les illes Seychelles es van convertir en una república independent.

Organització administrativa[modifica | modifica el codi]

Paisatge de l'illa de La Digue a les Seychelles

Seychelles es divideix en 25 districtes:

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de les Seychelles

Des de la independència de les Seychelles el 1976, la producció per capita d'aquest petit arxipèlag va créixer set vegades si la comparem als nivells anteriors a la independència. El creixement ha estat impulsat pel sector turístic -que empra prop de 30% de la mà d'obra i proporciona més de 70% dels ingressos en moneda forta-, i per la pesca de la tonyina. Aquests darrers anys el govern ha incentivat la inversió estrangera amb la intenció de modernitzar els hotels i altres serveis.

Alhora el govern hi ha fet esforços per reduir la dependència del turisme, promovent la protecció de la natura (plantes i animals) i fomentant l'agricultura, la pesca i la fabricació en petita escala. El PIB va créixer entre 7% i 8% en el període 2006-2007 a causa d'un creixement del turisme i a l'expansió de les construccions d'hotels en aquest període. El creixement va patir una retracció de gairebé 9% el 2009 a causa de la caiguda del turisme.

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • Població: 88.340 (2010, est.)
  • Estructura d edat:
    • 0-14 anys: 26,4%(homes 10.839; dones 10.601)
    • 15-64 anys: 67,4% (homes 26.709; dones 28.025)
    • 65 anys o més: 6,2% (homes 1.622; dones 3.392)
  • Taxa de creixement de la població: 0,43% (2005 est.)
  • Taxa de natalitat: 16,22 naixements/1.000 habitants (2005 est.)
  • Taxa de mortalitat: 6,34 morts/1.000 habitants (2005 est.)
  • Taxa d'emigració: -5,54 emigrants/1.000 habitants (2005 est.)
  • Taxa de mortalitat infantil 15,53 morts/1.000 nascuts vius (2005 est.)
  • Esperança de vida en néixer:
    • total de la població: 71,82 anys
    • homes: 66,41 anyss
    • dones: 77,4 anys (2005 est.)
  • Taxa de fertilitat: 1,75 naixements/dona(2005 est.)

Religions: Catolics 82,3%; anglicans 6,4%; adventistes del setè dia 1,1%; altres cristians 3.4%, hinduistes 2,1%; musulmans 1,1%;

  • Idiomes: crioll 91,8%; anglès 4,9% (oficial); altres 3.1%; sense especificar 0,2% (cens del 2002)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]