Somalilàndia

Jamhuuriyadda Soomaaliland; جمهورية أرض الصومال; Republic of Somaliland
Bandera
	Lema nacional: Justícia, pau, llibertat, democràcia i èxit per a tots
	Himne: Sama ku waar;
Capital; (i major ciutat)	Hargeisa; 09° 33′ N, 44° 03′ E / 9.55, 44.05(i) 09° 33′ N, 44° 03′ E / 9.55, 44.05
Idiomes oficials	Somali, Àrab i Anglès
Govern	República constitucional; presidencialista
Independència
Superfície
Població
Moneda	Xíling de Somalilàndia; (SLSH)
Fus horari	EAT (UTC+3)
Domini internet	.no en té
Codi telefònic	252

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Somalilàndia (Soomaaliland en somali) és un antic protectorat britànic situat a la regió nord-oest de Somàlia, a la Banya d'Àfrica. El més de maig de 1991, els clans del nord de Somàlia proclamaren la independència de la República de Somalilàndia, que inclou cinc de les divuit regions que formaven Somàlia, un territori de 137.600 km² que limita a l'est amb Somàlia (després amb l'autoproclamada República de Puntlàndia), al sud i a l'oest amb Etiòpia, a l'oest amb Djibouti i al nord amb el golf d'Aden La capital n'és Hargeisa, a l'oest del país.

[modifica] Història

Article principal: Història de Somalilàndia

L'antic protectorat de Somàlia Britànica, va obtenir la independència el 26 de juny de 1960 i d'acord amb el previament pactat es va unir a la Somàlia italiana el 1 de juliol de 1960 quant aquesta entitat va esdevenir independent, per formar conjuntament la República de Somàlia. El primer ministre de la Somàlia britànica, Ibrahim Egal, es va convertir en ministre de la nova república. El 1967 assolí el càrrec de Primer ministre fins fou deposat per un cop d'estat el 1969 del general Siad Barre.

El 1991 després del col·lapse del govern a Somàlia, el territori va quedar en mans del Moviment Nacional Somali representant del grup de clans issaq, majoritaris, que va proclamar la independència amb el nom de República de Somalilàndia (18 de maig de 1991), que no ha estat reconeguda internacionalment. Egal fou elegit president el 1993, reelegit el 1998 i va romandre en el poder fins la seva mort el 3 de maig de 2002. El vicepresident Dahir Riyale Kahin fou declarat president poc després. El 14 d'abril de 2003 fou reelegit per un estret marge.