Llengües afroasiàtiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Afroasiàtiques
Distribució
geogràfica:
Àfrica septentrional, Pròxim Orient
Classificació
genètica
:
Subdivisions:
Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Altres glotònims amb els quals es coneix o ha conegut a algunes de les llengües afroasiàtiques són "camític-semític" (no recomanable), "hamito-semítiques" (desaprovat), "Lisramic" (Hodge 1972), "Erythraean" (Tucker, 1966). Encara que el terme camític-semític (antic) s'ha usat en alguns textos com a sinònim d'afroasiàtic (modern), ambdues agrupacions no inclouen exactament les mateixes llengües. Concretament, algunes llengües considerades prèviament com a camítiques no semblaven emparentades amb la resta, mentre que altres llengües que havien estat excloses d'entre les camítiques tenien importants semblats amb la família. És per això que es va redefinir per completa la família i els seus subgrups i se li va donar un nom nou.

Classificació[modifica | modifica el codi]

S'han fet diverses propostes sobre el lloc on es va parlar proto-afroasiàtic. Alguns com Igor Diakonoff o Lionel Bender suggereixen Àfrica, particularment Etiòpia, a causa de la gran diversitat de llengües afroasiàtiques que allí es troben. Alexander Militarev s'inclina per situar-la a l'orient, relacionant-la amb la cultura natufià. I finalment Christopher Ehret (1995) suggereix la costa occidental del mar Roig i ha proposat una sèrie de fases d'expansió a partir de l'11500 aC, que mostren un acord raonable amb les dades arqueològiques.

Les llengües semítiques són l'única subfamília afroasiàtica que es troba fora d'Àfrica. No obstant això, en temps històrics o protohistòrics, alguns parlants de llengües semítiques van tornar des del sud d'Aràbia a Etiòpia. És per això pel que algunes llengües etíops (com l'amhàric) són semítiques en comptes de pertànyer al substrat dels grups cuixític o omòtic. (Una minoria d'acadèmic com A. Murtonen (1967), estan en desacord amb aquesta teoria, i suggereixen que la família semítica pugues haver-se originat a Etiòpia.)

Segons Ehret (1996), les llengües tonals afroasiàtiques pertanyen a les branques omòtiques, txàdiques i cuixítiques orientals i meridionals. Les branques semítica, berber i egípcia no són tonals.

expansió afroasiàtica

Subfamílies principals[modifica | modifica el codi]

Els membres de la família afroasiàtica són classificats en sis subfamílies segons Ehret (1995):

  1. llengües semítiques
  2. llengua egípcia
  3. llengües txadianes
  4. llengües cuixítiques (s'hi discuteix la inclusió de la llengua beja)
  5. llengües omòtiques

Els grups 2-3 prèviament es van agrupar dins d'una suposada agrupació camítica, però no sembla que existeixin criteris sòlids per agrupar-les juntes dins de la família. La llengua ongota sol classificar-se dins de les afroasiátiques, però no hi ha consens sobre la seva classificació dins de la família (en part per falta d'informació). Harold Fleming suggereix que podria ser una branca independent dins de les llengües afroasiàtiques que no és omòtica.

El problema d'establir classificació d'ordre major entre aquests grups bàsics és més complicada i existeix una gran pluralitat entre les propostes presentades pels especialistes.

Aquestes llengües no s'han pogut classificar en cap d'aquests grups:

Es discuteix la inclusió del kujarge a la família afroasiàtica.

Història de la classificació de les llengües afroasiàtiques[modifica | modifica el codi]

Els acadèmics medievals de vegades unien dues o més branques de llengües afroasiàtiques en una sola, ja en el segle IX, el gramàtic hebreu Judah ibn Quraysh de Tiaret, Algèria va observar la relació entre les llengües berber i les semítiques gràcies al fet que tenia coneixements d'aquestes últimes per mitjà de l'hebreu, l'àrab i l'arameu.

A l'inici del segle XIX, alguns estudiosos europeus comencen a suggerir aquesta relació; d'aquesta forma, el 1844 Th. Benfey va suggerir l'existència d'una família de llengües que contenia les llengües semítiques, berber i cuixítiques (aquestes anomenant-les etíops). El mateix any, T. N. Newman va suggerir la relació entre les semítiques i hausa, però aquest parentiu semblava incert per a alguns i provocaren desacords entre lingüistes. Friedrich Müller en 1876 en el seu Grundriss der Sprachwissenschaft, va agrupar en una família que va anomenar "camito-semítica" a un grup semític, més un altre "camític" que contenia l'egipci, el berber, i el cuixita; el grup txàdic no va ser inclòs en aquesta agrupació. Aquesta classificació no es va basar en criteris exclusivament lingüístics, ja que també va tenir en compte criteris antropològics i racials.

Leo Reinisch (1909) va proposar que les llengües cuixítiques i txàdiques estaven força emparentades, mentre que, per contra, afirmava que la subfamília egípcia i la *semítica estaven més distanciades; però aquest plantejament no va ser ben acceptat. Marcel Cohen (1924) va rebutjar la idea que es distingís un subgrup "camític", i va incloure la llengua txàdica hausa en la seva comparativa de vocabulari camito-semític. Joseph Greenberg (1950) va confirmar amb vehemència el mateix rebuig de Cohen contra l'agrupació en llengües "camítiques", subclasificant les llengües txàdiques, i va proposar un nou nom per a la família: família afroasiàtica. La classificació proposada per Greenberg va ser gairebé universalment acceptada. En 1969, Harold Fleming va proposar que es reconeguessin les llengües omòtiques com una cinquena branca, en lloc de les afirmacions prèvies que les situaven com a subgrup dins de les cuixítiques, proposta que també ha estat àmpliament acceptada. Diversos estudiosos, inclòs Harold Fleming i Robert Hetzron, han qüestionat la inclusió que se sol fer del beja dins de les cuixítiques, però aquesta afirmació no compta amb molt suport.

Hi ha poc acord respecte a la subclassificació de les cinc o sis branques esmentades; no obstant això, Christopher Ehret (1979), Harold Fleming (1981), i Joseph Greenberg (1981) estan d'acord que l'omòtica va ser la primera branca que es va diferenciar de la resta. De totes maneres, Ehret aplega egipci, berber, i semítio en un subgrup afroasiàtic del nord; Paul Newman (1980) agrupa berber amb txàdic i egipci amb semític, qüestionant-se la inclusió de l'omòtic; Fleming (1981) divideix afroasiàtic no-omòtic, o "eritreu", en tres grups, cuixític, semític, i 'la resta'; més tard va afegir semític i beja a 'la resta', suggerint ongota com una possible tercera branca; i Lionel Bender (1997) advoca per una "Macro-cuixítica" dins de la qual es troben berber, cuixita, i semític, mentre que suggereix que txàdic i omòtic són les llengües més antigues de les altres branques. Vladimir Orel i Olga Stolbova (1995) agrupen berber amb semític, txàdic amb egipci, i divideixen cuixítiques en cinc o més subfamílies independents de la família afroasiàtica, afirmant que és més aviat un Sprachbund en comptes d'una veritable subfamília.

Principals classificacions modernes
Newman
(1980)
Fleming
(post 1981)
Ehret
(1995)
Orel & Stobova
(1995)
Bender
(1997)
Militarev
(2000)
Theil
(2006)
• Berberotxàdic
• Egiptosemític
• Cuixític

(l'omòtic resta exclòs
de l'afroasiàtic)

• Omòtic
• Eritreu:
    • Cuixític
    • Ongotà?
    • No etiòpic:
        • Txàdic
        • Berber
        • Egipci
        • Semític
        • Beja
• Omòtic
• Cuixític
• Txàdic
• Afroasiàtic del Nord:
    • Egipci
    • Berber
    • Semític
• Berberosemític
• Txadicoegipci
• Omòtic
• Beja
• Agaw
• Sidàmic
• Terres Baixes de l'est
• Rift
• Omòtic
• Txàdic
• Macrocuixític:
    • Berber
    • Cuixític
    • Semític
• Omòtic
• Cuixític
• No etiòpic:
    • Semític
    • Berberotxàdic
(exclou l'omòtic
de l'afroasiàtic)

Característiques comunes i cognats[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El sistema vocàlic reconstruït pel protoafroasiàtic és relativament simple i està format per tres vocals breus /i, a, o/ i tres vocals llargues /ī, ā, ū/. En canvi el sistema consonàntic presenta més incerteses. Els especialistes que han treballat en lingüística històrica comparada no han arribat a un acord sobre el nombre de consonants i l'inventari. La reconstrucció d'Ehret (1995) inclou 42 consonants mentre que la d'Orel i Stolbova (1995) inclou 33 consonants. El següent quadre dóna un inventari combinat d'ambdues reconstruccions (els fonemes entre parèntesis ( ) són reconstruïts per Ehret però no per Orel i Stolbova, mentre que els que estan entre claudàtors < > són reconstruïts per Orel i Stolbova però no per Ehret):

Labial Lateral Alveolar Palatal Velar Labiovelar Uvular Faringal Glotal
Oclusiva (*pʼ) *tʼ <*kʼ> (*kʼʷ) <*qʼ>
<*p> *t <*k> (*kʷ) <*q>
*b *d <*g> (*gʷ)
Africada *t͡ɬʼ <*ʦʼ> *ʧʼ
<*t͡ɬ> <*ʦ>
(*d͡ɮ)
Fricativa (*sʼ)
(*f) *s (*ʃ) *x (*xʷ) *h
(*z) (*ɣ) (*ɣʷ)
sonorant *m *n (*ɲ) (*ŋ) (*ŋʷ)
*l *r *j *w <*ʀ>

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Alguns trets que comparteixen diverses llengües afroasiàtiques inclouen:

  • dos gèneres en el singular, marcant el femení amb el so /t/,
  • El nom distingeix tres casos morfològics (absolutiu/acusatiu, nominatiu i genitiu) sent reconstruïbles essencialment les mateixes marques per a la majoria de branques de la família.
  • de tipologia VSO amb algunes tendències cap a SVO,
  • una sèrie de consonants emfàtiques, que solen ser glotals, faringals o oclusivas, i
  • morfologia mitjançant esquemes vocàlics (anglès, templatic morphology) en la qual les paraules es flexionen mitjançant canvis interns així com amb prefixos i sufixos.

En els sistemes verbals semític, berber i cuixític (inclòs beja) la conjugació verbal de persona es fa mitjançant prefixos:

GLOSA Àrab
(semític)
Cabileny
(berber)
Saho
(cuixític)
[verb "matar"]
Beja
(verb "arribar")
'moro' ʔamuutu mmuteɣ agdifé aktim
'mores' (masc.) tamuutu temmuteḍ tagdifé tiktima
'ell mor' yamuutu yemmut yagdifé iktim
'ella mor' tamuutu temmut yagdifé tiktim
'morim' namuutu nemmut nagdifé niktim
'moriu' tamuutuuna temmutem tagdifín tiktimna
'moren' yamuutuuna mmuten yagdifín iktimna

L'afix causatiu s s'empra en totes les subfamílies, però també es troba en altres grups, com les llengües nigerocongoleses. Els sufixos del pronom possessiu es troben en les subfamílies semítica, berber, cuitxítica (inclòs el beja) i txàdica. Els pronoms sufixats usats tant amb noms com a verbs per a les diferents branques són:

Branca Singular Plural
2ª m. 2ª f. 3ª m. 3ª f. 2ª m. 2ª f. 3ªm. 3ªf.
Egipci *-ay *-ku *-ki *-su *-si *-ina *-kina *-sina
Semític *-ī,
*-yaʔ, *-ni
*-ka *-ki *-šu *-ši *-na,
*-nu, *-ni
*-kumu *-kina *-šumu *-šina
Berber -i, -i-n -k -(k)m -s -nγ -un -unt *-sn *-snt
Cuixític *-yi,
*-yu, *-ya
*-ku *-ki *(ʔi)-su
*(ʔi)-sa
*(ʔi)-st *(ʔi)-na
*-nu, *-ni
*-kun(V) *-kin(V) *(ʔi)-sunV
*(ʔi)-sinV
Txàdic wa, ni -ka -kim ši ta -na kun sun
Omòtic yi-n iz-n iž-n -in iš-n
PROTO-AA *i / *yi *ku,
*ka
*ki *si *isi *ʔina *kūna *su,
(*suna)

On les dades del berber procedeixen del shilha, mentre que els del txàdic procedeixen del hausa. Les formes amb asterisc es refereixen a la protollengua reconstruïda que va donar origen a la branca. I les abreviatures m. i f. es refereixen a forma de masculí i de femení.

El següent quadre resumeix la flexió nominal que es troba en diferents branques:

Cas Sufix Reflexos específics en cada branca
Semític Cuixític[1] Berber[2] Egipci
(?)
Omòtic
(?)
Absolutiu *-a *-a
(Acusatiu)
*-a *ā- *-a  
Nominatiu *-u *-u *-i / *-u *wā- -w *-u
Genitiu *-i *-i *-i   *-i *-i

Cognats[modifica | modifica el codi]

Alguns cognats són:

  • b-n- "construir" (Ehret: *bĭn), testificat en txàdic, semític (*bny), cuixític (*mĭn/*măn "casa") i omòtic (Dime bin- "construir, crear");
  • m-t "morir" (Ehret: *maaw), testificat en txàdic (p.ej., hausa mutu), egipci (mwt, mt, copte mu), berber (mmet, pr. yemmut), semític (*mwt), y cuixític (proto-somalí *umaaw/*-am-w(t)- "morir")
  • s-n "saber", testificat en txàdic, berber, i egipci;
  • l-s "llengua" (Ehret: *lis' "xuclar"), testificat en semític (*lasaan/lisaan), egipci (ns, copte las), berber (iles), txàdic (p.ej., hausa harshe), i possiblement omòtic (Dime lits'- "lamer");
  • s-m "nom" (Ehret: *sŭm / *sĭm), testificat en semític (*sm), berber (isem), txàdic (p.ej., hausa suna), cuixític, i omótic (encara que la forma berber, isem, i la forma omòtica, sunts a vegades s'atribueixen a préstecs semítics.) l'egipci smi "informar, anunciar" pot ser també cognat.
  • d-m "sang" (Ehret: *dîm / *dâm), testificat en berber (idammen), semític (*dam), txàdic, i discutiblement en omòtic. cuixític *dîm/*dâm, "roig", pot ser cognat.

Els numerals per a diferents branques són els següents:

Glosa proto-
berber
proto-
semític
[3]
Egipci
clàssic[4]
Cuixític
oriental[5]
Txàdic
(Hausa)
1 *ywən *aħad *wúʔuw *mitto
2 *sin (mas.)
*snat (fem.)
*θin (mas.)
*θnat (fem.)
*sinúway *lamo čan-
3 *krad *θalāθ- *sase
4 *kuzˁ *ʔarbaʕ *yifd *šoole fuɗu
5 *səmmus *xamis- *dīway *omute
6 *sədis *šdiθ- *says *leho
7 *sa *šabʕ- *lamala
8 *tma- *θamāniy- *saddzee
9 *tza *tisʕ- *pisīdʲ- *honso
10 *mraw *ʕaɬr *mūdʲw *ton-me
'llengua' *ils *lisan- *las ils *ha.lsə

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vergleiche: Hans-Jürgen Sasse: Case in Cushitic, Semitic and Berber. In. James Bynon (Hrgs.): Current Progess in Afro-Asiatic Linguistics. John Benjamins, Amsterdam/Philadelphia 1984. ISBN 90-272-3520-1. Seite 111-126
  2. Rekonstruktion nach: Karl-G. Prasse: Manuel de grammaire touarègue (tăhăggart). 3 Bände, Kopenhagen 1972-1974. ISBN 87-500-1489-7, ISBN 87-500-1310-6, ISBN 87-505-0205-0
  3. John Huehnegard, 2004, p. 154
  4. A. Loprieno, 1995.
  5. Numerals in Cushitic languages

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Algunes de les fonts principals per estudiar l'etimologia de llengües afroasiàtiques inclouen:

  • Marcel Cohen, Essai comparatif sur la vocabulaire et la phonétique du chamito-sémitique, Champion, Paris 1947.
  • Igor M. Diakonoff et al., "Historical-Comparative Vocabulary of Afrasian", St. Petersburg Journal of African Studies Nos. 2-6, 1993-7.
  • Christopher Ehret. Reconstructing Proto-Afroasiatic (Proto-Afrasian): Vowels, Tone, Consonants, and Vocabulary (University of California Publications in Linguistics 126), California, Berkeley 1996.
  • Vladimir E. Orel and Olga V. Stolbova, Hamito-Semitic Etymological Dictionary: Materials for a Reconstruction, Brill, Leiden, 1995.
  • John Huehnegard: "Afro-Asiatic" en The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, ed. R. D. Woodard, Cambridge University Press, 2004, p. 138-156, ISBN 0-521-56256-2.
  • Christofer Ehret, Reconstructing Proto-Afroasiatic (Proto-Afrasian): Vowels, Tone, Consonants, and Vocabulary. Berkeley, Los Angeles: University of California Press, 1995.«www.history.ucla.edu». [Enllaç no actiu]
  • Bernd Heine and Derek Nurse, African Languages, Cambridge University Press, 2000 - Chapter 4
  • Merritt Ruhlen, A Guide to the World's Languages, Stanford University Press, Stanford 1991.
  • Lionel Bender et al., Selected Comparative-Historical Afro-Asiatic Studies in Memory of Igor M. Diakonoff, LINCOM 2003.
  • Ethnologue
  • Russell G. Schuh, Chadic Overview.
  • African Language History (pdf), Roger Blench
  • Loprieno, A.: Ancient Egyptian: A Linguistic Introduction, Cambridge University Press, 1995, ISBN 0-521-44384-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües afroasiàtiques Modifica l'enllaç a Wikidata