Aikanã

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAikanã
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius200 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRondônia Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tba Modifica el valor a Wikidata
Glottologaika1237 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetba Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2023 Modifica el valor a Wikidata
IETFtba Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages669 Modifica el valor a Wikidata

L'aikanã (a vegades anomenada tubarão,[1] Corumbiara/Kolumbiara, o Huari/Uari/Wari) és una llengua aïllada amenaçada[2] parlada per 200 aikanã a Rondônia,[3] Brasil. És morfològicament complexa i té l'ordre de paraules SOV.[4] L'aikanã utilitza l'alfabet llatí. Conviuen amb parlants de koaia (kwaza).

Classificació[modifica]

Van der Voort (2005) observa similituds entre l'aikanã, el kanoê, i el kwazá, però creu que les proves no són prou sòlides per enllaçar definitivament les tres llengües com a part de una sola família lingüística. Per tant, considera millor que l'ikanã és una llengua aïllada.[5] Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) per Müller et al. (2013)[6] també va trobar semblances lèxiques entre kwazá i aikanã. No obstant això, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a una herència genètica.

Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha semblances lèxiques amb el kanoê, el kwazá, i el nambikwara degut al contacte.[7]

Varietats[modifica]

Varietats llistades per Loukotka (1968):[8]

  • Huari (Corumbiara) - parlat entre el riu Corumbiara i el riu Guarajú, Rondònia
  • Masaca (Aicana) - parlat a la riba esquerra del riu Corumbiara
  • Aboba - llengua extingida parlada al riu Guarajú
  • Maba - llengua extingida parlada al riu Guajejú (sense testimoniar)
  • Puxacaze - parlada al riu Guajejú, Brasil (sense testimoniar)
  • Guajejú - parlada a les fonts del riu Jamarí i del riu Candeia (sense testimoniar)

Fonologia[modifica]

Inventari fonològic:[9]

Vocals[modifica]

Vocal oral Vocal nasal
Anterior Central Posterior Anterior Central Posterior
Tancada i y u ĩ ũ
Mitjana ɛ ø a~ə ɛ̃
Oberta ã

Consonants[modifica]

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Nasal m /m/ n /n/ ñ /ɲ/
Oclusiva p /p/
b /b/
t /t/
d /d/
k /k/ /ʔ/
Fricativa s /s/
th /ð/
j/h /h/
Africada ts /ts͡~tʃ͡/
Vibrant r /r/
Aproximant w /w/ l /l/ y /j~ʒ/

Referències[modifica]

  1. Hein van der Voort. A Grammar of Kwaza. Walter de Gruyter, 2004, p. 9. ISBN 3-11-017869-9. 
  2. Hein van der Voort. «Theoretical and social implications of language documentation and description on the eve of destruction in Rondônia», 2007. Arxivat de l'original el 2008-08-30.
  3. «Ethnologue report for language code:tba». Ethnologue.
  4. «Aikana Language and the Aikanã Indian Tribe». Native Languages of the Americas website, 2008. Arxivat de l'original el 10 maig 2009.
  5. Van der Voort, Hein. 2005. Kwaza in a comparative perspective. International Journal of American Linguistics 71: 365–412.
  6. Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013).
  7. (tesi). 
  8. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  9. «Aikana Pronunciation Guide». Native Languages of the Americas website, 2008.

Bibliografia[modifica]

  • Vasconcelos, I. P. (2004). Aspectos da fonologia e morfologia da língua Aikanã. Maceió: Universidade Federal de Alagoas. (Masters dissertation).