Mawayana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMawayana
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2 Modifica el valor a Wikidata (2013 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAlt Takutu-Alto Essequibo Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Surinam Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües arawak
llengües pidjanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mzx Modifica el valor a Wikidata
Glottologmawa1271 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemzx Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1674 Modifica el valor a Wikidata
IETFmzx Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5162 Modifica el valor a Wikidata

El mawayana (Mahuayana), també coneguda com a mapidian[1] (Maopidyán), és una llengua arawak moribunda del nord d'Amèrica del Sud. El parlen una dotzena de persones grans que viuen en pobles ètnics waiwai i tiriyó al Brasil i a Surinam.[2]

Classificació[modifica]

Aikhenvald (1999) llista el mawayana (i possiblement el mawakwa com a dialecte) juntament amb el wapishana sota una branca de Rio Branco (Arawak septentrional) de la família Arawak. Carlin (2006:314) assenyala que el mawayana "està estretament relacionat amb el wapishana" i segons Ramirez (2001:530) comparteixen almenys el 47% del seu lèxic.

Fonologia[modifica]

El mawayana té, entre les seves consonants, dues implosives, /ɓ/ i /ɗ/, i el que s'ha descrit com un "ròtica fricativitzada retroflexa", representada amb ⟨rž⟩, que comparteix amb el wapishana. Els sistemes vocàlics contenen quatre vocals (/i-e, a, ɨ, u-o/), cadascuna de les quals té una contrapartida nasalitzada.[3]

Consonants[modifica]

Els fonemes consonàntics mawayana són:[2]

t k ʔ
ɓ ɗ
ɗʲ
ʧ
ʃ
ɾ
m n
w j

Vocals[modifica]

Els fonemes vocàlics mawayana són:[2]

i ɨ u
e
a

Les vocals tenen un contrast tant nasal com de longitud.

Morfologia[modifica]

Afixos personals del mawayana:[2]

1 sg. n-/m- -na
2. sg. ɨ-/i- -i
3. sg. ɾ(ɨ/iʔ)- -sɨ
3 refl. a-
1 pl. wa- -wi
2. pl. ɨ- -wiko
3. pl. na- -nu

Afixos verbals del mawayana:[2]

thematic -ta, -ɗa, -ɓa
present -e
reciprocal -(a)ka
adjectival -ɾe, -ke

Morfosintaxi[modifica]

El mawayana té una morfologia polisintètica, principalment marcadora de l'inici i amb sufixos, tot i que hi ha prefixos pronominals. Els arguments verbals s’indexen en el verb a través de sufixos de subjecte en verbs intransitius, mentre que en vers transitius amb prefixos d’agents i sufixos d’objectes (Carlin 2006).

Referències[modifica]

  1. ↑ Mapidian a termcat.cat
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Meira, Sérgio. 2019. A Study of the Genetic Relation between Mawayana and Wapishana (Arawakan Family) Arxivat 2021-02-17 a Wayback Machine.. Revista Brasileira de Línguas Indígenas (RBLI), vol. 2, no. 1 (Jan.-Jun. 2019), pp. 70-104.
  3. ↑ Carlin (2006:320)

Bibliografia[modifica]

  • Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 65–106. 
  • Carlin, Eithne B. «Feeling the need. The borrowing of Cariban functional categories into Mawayana (Arawak)». A: Grammars in contact: A cross-linguistic typology. Oxford: Oxford University Press, 2006. 
  • Carlin, Eithne B. «Nested identities in the Southern Guyana-Surinam corner». A: Ethnicity in ancient Amazonia: Reconstructing past identities from archaeology, linguistics, and ethnohistory. University Press of Colorado, 2011, p. 225–236. 
  • Carlin, Eithne B. «The native population: Migration and identities». A: Atlas of the languages of Suriname. KITLV Press, 2002, p. 11–45. 
  • Carlin, Eithne B. «Movement through time in the southern Guianas: deconstructing the Amerindian kaleidoscope». A: In and out of Suriname: Language, mobility, and identity. Leiden: Brill, 2013. 
  • Ramirez, Henri. Línguas Arawak da Amazônia setentrional (en portuguese). Manaus: Universidade Federal do Amazonas, 2001. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mawayana&oldid=31279305»