Ashéninka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Ashaninca (llengua).
Infotaula de llenguaAshéninka
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius8.774 (2017 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deJunín, Regió de Pasco i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües arawak
llengües arawak meridionals
llengües campa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cjo Modifica el valor a Wikidata
Glottologashe1271 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecjo Modifica el valor a Wikidata
IETFcjo Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1308 Modifica el valor a Wikidata

L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.[1] L'Ethnologue [2] distingeix set llengües en tot el complex, mentre que Pedrós[1] proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi d'intel·ligibilitat mútua. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ashéninka. El Glottolog[3] recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.

La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.[4][4]:3–5

Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú,[5] hi ha 15.281 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 8.774 (57 %) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue[2] dona xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.

L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.[6]

Fonologia[modifica]

Pedrós[7] mostra el següent inventari consonàntic per a l'Ucayali-Pajonal (South Ucayali i Pajonal en l'Ethnologue).

Bilabial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Plosives p pj t tʰ c k kʲ
Nasals m mʲ n ɲ
Tap o flap ɾ ɾj
Fricatives ʃ h hj
Africades ts tsʰ tʃʰ
Aproximants w/β̞ β̞ j ɰ


Payne, Payne i Sánchez[8] presenten el següent inventari consonàntic per a la varietat de l'Apurucayali:

Bilabial Apical Postalveolar
/Palatal 		Vetllar Glotal Inespecífica
Oclusives aspirades tʰ
no aspirades p t k
Africades aspirades tsʰ tʃʰ
no aspirades ts tʃ
Fricatives s ç h
Nasals m n ɲ N
Líquides ɾ ɾʲ
Aproximants β/w j ɰ
Per a la varietat del Pichis, Payne[9] mostra el mateix inventari, però sense /ç/, i afegeix les palatalitzades /pʲ/, /kʲ/, /hʲ/, /mʲ/ y /βʲ/.
Mihas[10] mostra un inventari similar per la varietat de l'Alto Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj). Aquestes tres varietats s'inclouen en el grup ashé-ashá nord de Pedrós.[1]
Payne,[9] Mihas[10] i Pedrós[7] mostren un sistema de quatre vocals (/a/, /e/, /i/, /o/), mentre que, en l'Apurucayali de Payne, Payne i Sánchez,[8] només n'hi ha tres (/a/, /i/, /o/).

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Pedrós, Toni «Ashéninka y asháninka: ¿de cuántas lenguas hablamos?». Cadernos de etnolingüística, 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Ethnologue». [Consulta: 5 setembre 2018].
  3. ↑ «Glottolog 3.3». [Consulta: 6 setembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 Payne, David L.. The Phonology and Morphology of Axininca Campa. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1981. 
  5. ↑ «Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios» (en castellà). Ministeri de Cultura del Perú. [Consulta: 23 setembre 2021].
  6. ↑ «Ya es oficial el alfabeto de la lengua asheninka». [Consulta: 2 maig 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 Pedrós, Toni. A grammar of Ashéninka (Ucayali-Pajonal) (en anglés). Amsterdam: LOT, 2023. DOI https://dx.medra.org/10.48273/LOT0640. ISBN 978-94-6093-425-4. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Payne, David L., Judith K. Payne y Jorge Sánchez Santos. Morfología, fonología y fonética del ashéninca del Apurucayali. segunda. Instituto Lingüístico de Verano, 1982. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Payne, Judith. Lecciones para el aprendizaje del idioma ashéninca. Instituto Lingüístico de Verano, 1989. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Mihas, Elena. A grammar of Alto Perené (Arawak) (en anglès). De Gruyter Mouton, 2015. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ashéninka&oldid=33430493»