Quítxua d'Ayacucho

Quítxua d'Ayacucho

Chanka runasimi
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	918.200  (2000 )
Autòcton de	Regió d'Apurímac, Regió d'Arequipa, Regió d'Ayacucho, Departament de Cusco, Regió de Huancavelica, Regió d'Ica, Junín, Regió de Lima i província de Lima
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II quítxua meridional
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	quy
Glottolog	ayac1239
Ethnologue	quy
UNESCO	989
IETF	quy
Endangered languages	8125

El quítxua d'Ayacucho, també conegut com Ayacucho-Chanca, és un dialecte del quítxua meridional parlat als departaments d'Ayacucho, Huancavelica i la meitat occidental del departament d'Apurímac al Perú per aproximadament 1 milió de persones segons SIL International. És la variant quítxua més semblant fonològica i morfològicament a la llengua general en el temps del Virregnat del Perú, heretada per la influència de la Cultura Chanka en aquesta.

A diferència de la varietat cusquenya, la d'Ayacucho no presenta consonants oclusives glotitzades ni aspirades. El fonema oclusiu uvular /q/ es pronuncia fricatiu [χ] en totes les posicions. Aquest dialecte conserva diverses formes antigues en vocables com yaku ('aigua') allí on el cusqueny empra unu, conserva també les formes de -chik per als plurals inclusius.

Fonologia

Vocals

	Anterior	Posterior
Alta	i	u
Mitjana	e *	o *
Baixa	a

Préstecs del castellà

El quítxua d'Ayacucho té tres vocals: /a/, /i/, i /u/, que són representades pels parlants nadius com [æ], [ɪ], i [ʊ] respectivament. Quan aquestes vocals apareixen adjacents a la fricativa uvular /χ/, es tanquen (amb [æ] en comptes d'obrir-se més), donant respectivament [ɑ], [ɛ], i [ɔ]. En els parlants bilingües, també es poden trobar les realitzacions espanyoles [a], [i], i [u]

Consonants

A continuació es detallen els fonemes consonants del quítxua d'Ayacucho. Els símbols ortogràfics contraris a l’IPA es donen entre claudàtors.

Fonemes consonàntics del quítxua d'Ayacucho

	Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Uvular	Glottal
Oclusiva	p / b *	t / d *		k / g *
Africada			tʃ ⟨ch⟩
Fricativa	f *	s			χ ⟨q⟩	h
Nasal	m	n	ɲ ⟨ñ⟩
Lateral		l	ʎ ⟨ll⟩
Vibrant		r
Semivocal		ɹ ⟨rr⟩ *	j ⟨y⟩	w

Fonètica

En la pronunciació de rapicha (fulleta) la «r» es pronuncia com la «r» de la paraula castellana «paro».

Bibliografia

• Clodoaldo Soto Ruiz (1976): Diccionario quechua Ayacucho-Chanca [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú
• Clodoaldo Soto Ruiz (1976): Gramática Quechua Ayacucho-Chanca, Ministerio de Educación del Perú
• Clodoaldo Soto Ruiz (1993): Quechua: manual de enseñanza, Instituto de Estudios Peruanos, 2a edición. ISBN 84-89303-24-X.

Enllaços externs

• Qayna Kunan Paqarin: Una introducción al quechua chanca. 2011 Llibre electrònic de curs complet de la gramàtica quítxua, R. Zariquiey, G. Córdova.
• Runasimi-Kastillanu-Inlis Llamkamanaq Qullqa Ayakuchu-Chanka I Rakta Diccionario Quechua-Castellano-Inglés, con definiciones de palabras en la lengua quechua. Clodoaldo Soto Ruiz.
• Diccionario de imágenes de Quechua Ayakuchu-Chanka
• Samuel Majerhua Castro, La escritura fonémica del quechua ayacuchano
• Curso en línea de Quechua Ayacucho, Universidad de Illinois
• DETERMINACIÓN DE LA FRONTERA DIALECTAL DEL QUECHUA AYACUCHANO Y CUZQUEÑO EN EL DEPARTAMENTO DE APURIMAC Carbajal Solis, Vidal Cesar

Hi ha una edició en Quítxua meridional de la Viquipèdia