Yagua

Yagua
Nijyamïï Nikyejaada
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	5.700 (2000 )
Autòcton de	Departament de Loreto
Estat	Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües saparo-yawan; Llengües peba–yaguan
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	yad
Glottolog	yagu1244
Ethnologue	yad
UNESCO	1908
IETF	yad
Endangered languages	1648

El yagua és una llengua que es parla principalment en el el Perú nord-oriental pel poble del mateix nom.^[1] El 2005 sembla que uns quants parlants podrien haver emigrat a través de la frontera entre Perú i Colòmbia a prop la ciutat de Leticia. Un terç de la població és monolingüe, i el yagua és la llengua d'instrucció a les escoles primàries locals.

Nom[modifica]

L'exònim es lletreja Yagua, Yawa, Yahua, Llagua, Yava, Egua. També es coneix com Nijyamïï Nikyejaada.

Afiliació genètica[modifica]

El yagua forma una branca de la família peba-yaguan.

Situació sociolingüística[modifica]

Cap a fins del segle xx, hi havia aproximadament 6.000 parlants de la llengua. En aquell temps, una majoria de yaguas eren bilingües en castellà i yagua. Unes quantes comunitats distants eren encara en gran part monolingües, i els nens aprenien la llengua. Així i tot, en algunes comunitats hi havia pressió parterna en els nens per a parlar només castellà. Alguns yaguas són monolingües en castellà.

Hi ha algun grau de semilingüisme entre algunes dones yagua culturalment assimilades a la cultura peruana principal. Contrasten amb altres tres grups de yaguas: 1) dones majors que són fluides en la llengua yagua amb algun grau d'espanyol, 2) monolingüe yagua no assimilats, i 3) homes, tots els que parlen yagua amb graus variables de fluïdesa en castellà. A aquestes dones joves se'ls dirigeix principalment en yagua, però responen en un castellà simplificat.^[2]^:17

Fonologia[modifica]

El yagua té 6 vocals i 11 consonants, tal com es mostra a la taula següent. (Símbols ortogràfics en negreta, valors IPA entre claudàtors.)

Vocals[modifica]

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i [i]	ɨ [ɨ]	u [u]
Mitjana	e [e]		o [ɔ]
Oberta		a [a]

Algunes vocals mostren un grau significatiu de variació al·lofònica, sobretot /u/ que pot ser [u] o [o], i /a/, que pot ser [a] o [æ].
Les vocals són tant orals com nasals.

Consonants[modifica]

	Bilabial	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Nasal	m	n
Oclusiva	p	t			k [k]
Africada			č [tʃ]
Fricativa		s				h
Bategant		r [ɾ]
Aproximant	w			y [j]

Una consonant nasal que precedeix una vocal nasal és un so nasal simple ([m], [n]); però una consonant nasal que precedeix una vocal oral té una alliberació oral ([mb], [nd])
Tots els fonemes llevat /s/, /tʃ/, i /j/ poden ser palatalitzats. A més, es poden labialitzar les parades bilabials.
/s/ i /tʃ/ mostren una variació al·lofònica significativa, ja que estan peo-oclusives o no. Per tant /s/ oscil·la de [s] a [ts], i /tʃ/ oscil·la de [tʃ] a [ʃ].
La ròtica r sovint és retroflexa ([ɽ]) i pot tenir certa lateralitat ([ɺ]); també es pot sentir la bategant simple ([ɾ]). /r/ també es pot realitzar com a [d], especialment quan es palatalitza.
/w/ pot ser realitzada com a [β], especialment quan es palatalitza.
Dins d’una paraula, hi ha metàtesi de qualsevol morfema-final /j/ amb l’aparició de la síl·laba següent

La llengua té un to o un sistema complex d’accent tonal, però mai no s’ha descrit adequadament.

Morfologia[modifica]

Aquesta llengua és altament aglutinant, tal que la majoria de paraules consten de morfemes múltiples, i una sola paraula pot contenir més d'un lexema.

Substantius[modifica]

Alguns substantius yaguas amb terminacions que semblen poder indicar gènere o categoria animat (amb noms científics de Fleck, Uaquí & Jiménez 2012^[3]):

Paraules amb el sufix -siy:

Yagua	Espanyol	Nom científic
canuma̱síy	avoceta	Recurvirostra andina
ca̱púúsiy	esp. de peix
coochíy	lloro
cucasíy	esp. de granota
cúúchiy	chancho
dasíy	cunchi (peix)	Paulicea (?)
jatinru̱síy	esp. d'ocell
ja̱a̱vachí	cupizo (regional)	Podocnemis sextuberculata
darichíy	estavella

Paraules amb el sufix -nu:

Yagua	castellà	Nom científic
baañú	llisa (peix)	Leporinus spp.
bicanú	cadell (peix)	Acestrorhynchus
cachúúnu	choro (mico)	Lagothrix lagothricha
ca̱pyanú̱nu	esp. d'escurçó
caseetuuñú	esp. d'ocell
caváñu	cavall
caváñu junusííñu	esp. de planta
co̱co̱biinú	panguana	Crypturellus undulatus
cucantáñu	tigrillo	Leopardus pardalis
cudííñu	esp. d'oreneta
cúúmunú	guayabo
cunucúnu	esp. de rosegador
chapíínu	orruga, cuc
daañú	esp. d'ocell
deetiñú	pal de sang	Swartzia cuspidata
dinupasúyanu	esp. de còndor
já̱á̱cachoonú	lorillo (ocell)
já̱á̱cuvóónu	huancahui (ocell)	Herpetotheres cachinnans
jádanú	huayruru, huairuro (arbre)	Ormosia coccinea
já̱á̱nuja̱a̱nú	ampiguayo
jaseenú	charapilla (arbre)	Dipteryx
játu̱o̱nú	suri (larva)
jávanu	corc	Rhynchophorus
javayanú	esp. de tucà
ja̱á̱yanú	chuchupe	Matisia sp.
ji̱chiinú	cuc parasítico
múranu	huacapu (arbre)	Minquartia guianensis
matyiiñú	zapote (arbre)
muchánnu	planta que dóna tint
saritíñu	llet-caspi	Couma macrocarpa

Paraules amb el sufix -tu:

Yagua	castellà	Nom científic
bayantú	esperit
bóontú	xiclet
buuchinatyú	huitina
buuryatú	esp. de ratlla
cabeetú	atadijo (arbre)
cáboonutú	esp. d'ocell
capítyu	caragol
cáriitú	liana espinosa
carye̱e̱tyú	pedrillo (ocell)
ca̱siityú	esp. de coleòpter
caya̱a̱tu	pedrillo (ocell)
có̱co̱tu	esp. de granota
co̱ratú	petxines
co̱o̱tu	cranc
cumayo̱o̱tu	chotacabras	Caprimulgidae
cúútyu	esp. de cérvol
cuva̱tyú	esp. de granota
que el seu̱o̱tu	papallona
chu̱chu̱tyú	esp. de vespa
diintyú	ronsapa	Apis mellifera ?
duura̱tu	esp. de palmera
ja̱á̱ntu	dofí
jánarityú	puma
jánu̱tyu pa̱jiitú	mandrós
ja̱a̱nu̱tyú	esp. de goso formiguer
járeetú	helécho	Cyatheaceae
já̱á̱rimyu̱tyú	esp. de granota
ja̱a̱rityú	esp. de colom
ja̱á̱ryootú	esp. de granota
ja̱á̱sariityú	esp. de granota
jasecca̱a̱tu	esp. de plàtan
ja̱a̱suutyú	esp. de llúdria
játintyu	montete (ocell)	Nothocrax urumutum
ja̱a̱tííña̱tu	esp. de granota
já̱a̱tyú	anona (fruita)	Rollinia mucosa
jiicara̱a̱tu	aranya aquàtica
nimyutú	palometa (peix)	Mylossoma spp., Metynnis
morichatú	salamanquesa	Squamata
múcatyu	esquirol
ni̱ntyú	pinya

Referències[modifica]

↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
↑ Payne, Thomas E. (1997).
↑ Fleck Zuazo, David William; Fernando Shoque Uaquí Bëso; Daniel Manquid Jiménez Huanán. 2012. Diccionario Matsés-Castellano: con índice alfabético castellano-Matsés e índice semántico castellano-Matsés. Primera edición, mayo de 2012. Iquitos, Perú: Tierra Nueva. ISBN 978-612-4142-02-4.

Bibliografia[modifica]

Payne, Doris L. 1986. Basic word order in Yagua. Handbook of Amazonian Languages 1, ed. Por Desmond Derbyshire y Geoffrey Pullum. Berlín: Mouton.
Payne, Doris L. Próximo. Source of the Yagua classifier system.
Payne, Thomas E. 1994. The Twins Stories: Participant Coding in Yagua Narrative. Berkeley: Universidad de Prensa de California.
Powlison, Paul y Esther Powlison. 1958. "El sistema numérico del yagua."

[1] Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh

[Morphosyntax-2] Payne, Thomas E. (1997).

[3] Fleck Zuazo, David William; Fernando Shoque Uaquí Bëso; Daniel Manquid Jiménez Huanán. 2012. Diccionario Matsés-Castellano: con índice alfabético castellano-Matsés e índice semántico castellano-Matsés. Primera edición, mayo de 2012. Iquitos, Perú: Tierra Nueva. ISBN 978-612-4142-02-4.

[1]

[2]

[3]