Corc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fusta corcada.

Un corc, barrinador o quera és el nom comú que reben les larves de diverses espècies d'insectes que perforen la fusta (bigues, mobles, enteixinats, etc.), o altres plantes dins de la que construeixen galeries, danyant-la o contaminant-la amb els seus excrements pel que constitueixen una preocupació per al benestar humà. Els corcs de la fusta produeixen una pols característica anomenada també quera o corcadura. En un sentit estricte, el terme corc està reservat als membres de la família Anobiidae, però sol aplicar-se a espècies d'altres famílies diverses (com Hylotrupes bajulus,[1] o també Cerambycidae).

La plaga de corc en edificis i mobles és fàcil de reconèixer, però més per les seves petjades (orificis i serradures) que per la visió de l'insecte en si, ja que el seu aspecte molta gent el desconeix. El corc colonitza i danya la fusta en estat de larva (cuc), però just abans de sortir a l'exterior pateix una metamorfosi a coleòpter (escarabat) amb capacitat de volar. La seva vida a l'exterior és de pocs dies: diposita els seus ous i mor.

Distribució i característiques[modifica | modifica el codi]

Viuen a tot el món. La mida oscil·la entre 1,5 i 9 mm de longitud, el color del cos sol ser marró o negre i els ulls són grans, molt separats entre si. Els adults tenen una vida curta i deixen els seus ous en qualsevol tipus d'esquerda, és molt escàs a la naturalesa i les larves perforen la fusta de mobles antics.

El corc i l'home[modifica | modifica el codi]

El corc està molt lligat a l'home, prefereix llocs a resguard de l'aigua i del fred, de manera que el seu entorn més propici són les construccions humanes sempre que hi hagi fusta.

Les larves prefereixen la fusta seca a la fresca (acabada de tallar) i rarament ataquen arbres vius; les seves preferències són els mobles i construccions antigues.

El corc del pa també viu proper a l'home i s'alimenta de productes com el pa o el tabac.

Tractaments i remeis pel corc comú[modifica | modifica el codi]

El corc és la plaga més comuna en construccions de fusta i / o amb elements fets d'ella: mobiliari, portes, etc. El seu efecte pot ser molt perjudicial en obres d'art, no només talles i retaules sinó també pintures sobre tela en atacar els seus marcs i bastidors.

La seva presència es reconeix fàcilment pels orificis visibles a la superfície i per les serradures que surt d'ells. Però l'exemplar causant del dany ja ha sortit a l'exterior i haurà mort, deixant ous que reprenen el cicle.

Durant la major part de la seva vida la larva excava galeries per dins de la fusta i en la seva última etapa es transforma en coleòpter, és llavors quan per sortir practica un orifici a la superfície. Això sol ser en els mesos càlids de l'any, entre abril i setembre. Té certa capacitat de vol, pel que pot dipositar els seus ous en altres llocs, ampliant la plaga. Els ous eclosionen i les diminutes larves accedeixen a l'interior de la fusta per fissures o juntes. De vegades, la plaga sembla "latent" perquè no es veuen forats nous, però en realitat les larves segueixen rosegant l'interior, de manera que qualsevol tractament d'eradicació no es pot donar per definitiu en el primer any.

Per l'eliminació del corc comú ha diversos tractaments i remeis, tant professionals (mitjançant químics i gasos) com casolans. Alguns són pintorescos, però semblen efectius i de fet se citen en múltiples pàgines web.

  • Congelació i gas: El corc no resisteix el fred extrem, de manera que la congelació és un remei efectiu i que normalment no danya els objectes tractats. Els mobles i altres elements manejables es dipositen en cambres frigorífiques durant diversos dies. Les peces petites (com les escultures) es poden introduir en baguls congeladors d'ús domèstic, prenent la precaució d'embolicar-los en bosses de plàstic. Una altra opció és el gas; alguns restauradors professionals compten amb càmeres especials, hermètiques, on s'agrupen mobles, tapissos i altres objectes fràgils i els sotmeten a un gas o a privació d'oxigen, que eradica qualsevol insecte.
  • Substàncies a brotxa i / o injecció: hi ha al mercat múltiples preparats líquids, per ser aplicats a brotxa o pistola en les zones afectades. No impliquen la mort immediata de la plaga, però amaren la fusta d'un tòxic que matarà les larves quan la masteguin. L'època més propícia per al tractament és el final de l'hivern, abans que les larves es transformin en escarabat i surtin. En coberts, quadres i altres construccions de l'àmbit rural és habitual emprar gasoil, oli usat i altres substàncies petrolíferes assequibles per ruixar bigues i taulons a manera preventiva. Fins fa pocs anys totes les substàncies anticorc s'obtenien del petroli pel que desprenien una olor forta, actualment hi ha preparats aquosos que són inodors i incolors. De tota manera, les peces més valuoses (mobles amb incrustacions, escultures) s'han de tractar amb cautela, provant primer en una petita zona per comprovar si el producte causa alteracions. Per sort, les fustes exòtiques i nobles rarament són infestades pel corc, que prefereix varietats més toves i humils com el pi. En molts mobles antics, el corc ataca l'estructura (de fusta modesta) i tot just toca els fronts o zones més decorades, elaborades en fustes millors. Per redoblar el tractament i si l'extensió és raonable, el líquid ha d'introduir-se també en tots els orificis amb una xeringa, si pot ser amb l'agulla per accedir millor a l'interior.
  • Glans com a esquer: la gla fresca desprèn una aroma que atrau el corc. Segons consells populars, es pot controlar la plaga si a prop de l'element afectat es disposen grapats de glans embolicats en tela lligada com un saquet (no plàstic). En els mesos càlids els corcs adults desovaran sobre de la tela i les larves s'introduiran a l'interior, perforant les glans i quedant-s'hi dins. Ja quan s'aproximi la primavera, els paquets es llençaran a les escombraries abans que les larves surtin.

Alguns corcs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Intervencions en edificis particulars en mal estat. Diputació de Girona, 2010, p. 37. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Zahradník, J., 1990. Guia dels Coleòpters d'Espanya i d'Europa . Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corc