Corc de l'olivera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCorc de l'olivera
Phloeotribus scarabaeoides Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
FamíliaCurculionidae
SubfamíliaScolytinae
GènerePhloeotribus
EspèciePhloeotribus scarabaeoides Modifica el valor a Wikidata

El corc de l'olivera[1][2] (Phloeotribus scarabaeoides) és una espècie de coleòpter polífag de la subfamília escolitins o barrinadors de les escorces. És un petit insecte, que pot ser nociu, per les galeries que escava entre l'escorça i la fusta.

Ecologia[modifica]

L'adult és un coleòpter petit i arrodonit de 2 a 2,5 mil·límetres, caracteritzat per les antenes en forma de trident. L'adult hiverna en les galeries rosegades a les branques. A inicis de primavera abandona l'arbre fortament atret per substàncies que es desprenen de rames mortes de les restes de poda i dels arbres debilitats. Les larves són àpodes amb fortes mandíbules. Nounades excaven les galeries pràcticament perpendiculars a la galeria de posta i paral·leles entre elles. Al juliol els adults surten per a colonitzar els arbres.[3]

Té uns enemics naturals paràsits: Dendrosoter protuberans que utilitza els corcs per a fer la posta, Cheiropachus quadrum i Raphitelus maculatus també se'n alimenten,[4] i depredadors com Chrysoperla carnea i Stethorus pusillus, però no són suficients per a controlar la plaga.[3]

Plaga i tractament[modifica]

En corcar les seves galeries sota l'escorça, els adults i les larves afebleixen l'arbre i en redueixen la productivitat. Fins i tot les branques per manca de saba poden morir al cas d'infecció greu.

La prevenció en cremar o triturar ràpidament les restes de la poda de manera a interrompre el cicle biològic és el millor tractament.[3] A més dels tractaments fitosanitaris específics, es pot combatre deixar una part de les restes de poda perquè hi puguin fer la posta i abans que surtin els nous adults, aquestes restes de poda esquer s'han de cremar.[5] També s'han utilitzat trampes a base d'etilè en combinació amb el tractament químic tradicional.[6]

Referències[modifica]

  1. Barberà, Claudi. «Corc de l'olivera». A: Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 35. ISBN 9788472834231. 
  2. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 març 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 Mateu, Jordi, et alii «Fitxa 74: Corcs de l'olivera». Fitxes tècniques del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, març 2014.
  4. Campos, M.; Peña, A «Efecto de los tratamientos con metoxicloro contra Phloeotribus scarabaeoides (Col., Scolytidae) en leñas de poda de olivo» (en castellà). Boletín de Sanitat Vegetal y Plagues, vol. 23, 1997, pàg. 268.
  5. Mercadé i Virgili, Esteve. «Annex 1 Característiques de les matèries primeres i auxiliars.». A: Josep Maria Jové i Vilalta. Projecte d'implantació d'una almàssera al polígon industrial del Catllar. (pdf). Lleida: Universitat de Lleida, 2011, p. 6. 
  6. Rodriguez, A., et alii «Effect of the combined treatment of insecticides and an attractant for the control of Phloeotribus scarabaeoides, a pest of Olea europea» (en anglès). Pest managment science, marc 2003, pàg. 339-46.